Ai, ai, ai. Que no ens passi res .

Visca el poder de les americanes de pana ¡!...Què ho fa que cada vegada que aquest senyor obre la boca a mi se m'escapi una barreja de riure, pena i ràbia??
De debò, parlant seriosament... algú creu que aquest paio està capacitat per tenir qualsevol, per petita que sigui, responsabilitat en el nostre govern??
Som un país que recorda al Far West per la quantitat de venedors d’elixirs, de predicadors i bruixots indis que hi campen. A casa nostra hi tenen terreny adobat, portin la solució miraculosa a la crisi que cap economista ha pensat, ens apel-lin a descobrir qualque racó del nostre interior desconegut o bé ens vulguin ensarronar amb una munt de supersticions. Els nous quiromàntics sempre porten apuntada la recepta: fortes dosis de psicologia barata, mixtura de misticisme i orientalisme, un polsim de converses de cafè i sobretot tòpics new age, que per molt moderns que vulguin fer-los passar, són d’un carca que embafa.
Abans d'ahir en Joan Herrera, en un moment d'eufòria ecosocialista, va decidir que la sortida de la crisis es fonamentava en el respecte en el medi Ambient i amb polítiques d'esquerres de debò. Sí senyor, solucionar la crisi parlant de mediambient i polítiques socials amb dos collons...
Ignoro què hi té a veure, el llinx ibèric, els rius i les plantes amb una crisis provocada per la caiguda del totxo, però ell, que està al Govern, deu disposar de dades privilegiades.

No cal parlar de Wall street, dels grans taurons americans, de la crisi dels ninja, ni subprimes, ni de la màfia de bancs i constructores, per no picar més amunt.
Anem a plantar més arbres amb els avis i les dones immigrants maltractades, i així tot arreglat!!

També ignoro com remuntarem de la crisis pagant pensions i invertint enel funcionariat, però en Joan Herrera sap la manera. Quin descans!
Quan pensàvem que tot estava perdut el nostre heroi Joan Herrera ens ha vingut a obrir els ulls. Ja que tenim uns valors esmaperduts, els pobres desconcertats ens acabarem creient, per cansament, aquests engalipadors professionals. Sorprèn la capacitat de penetració que tenen, fins i tot en aquells de qui esperàvem un grau més de profunditat, i ni un minut a perdre davant dels “trilers” .
En un altre ordre de coses, aquest matí he sentit que una colla de gent, imagino que afins al nostre heroi Joan Herrera, ha presentat una proposta perquè el Nadal es deixi de dir Nadal i passi a ser "Vacances d'Hivern", i el mateix amb Setmana Santa.Deixant de banda el fet religiós, que avui dia per molta gent és anecdòtic, aquests senyors pretenen esborrar dos mil anys de cultura d'un cop de ploma .

Si no fos tan sinistre, seria divertit.
Segurament morts Plató i Déu, estem necessitats de consol, de belles històries que ens justifiquin o ens ensenyin camins, que a voltes ens mortifiquin o que ens facin creure que hi ha alguna cosa més enllà de la sordidesa del nostre entorn, i pels de sempre actuï de bàlsam contra qualsevol desig de sortir de la gàbia.
Ara ben bé que per arribar a empassar-se segons quina faula, no hauria calgut tanta tenacitat en fer sortit al poble de l’obscurantisme. Perquè ja ho va dir G.K. Chesterton: “quan l'home deixa de creure en Déu, el problema no és que ja no cregui en res sinó que s'ho acabi creient tot”.Perdoneu la mala llet, però aquest "tipejo" em pot... i molt.
Que no ens passi res. Això sí, a les pròximes eleccions... tornem-hi, a veure si al final el fem president.