dijous, 29 d’octubre del 2009

Errare humanum est, perseverare diabolicum.

Qui la fa... la paga? On?! Quan?! Qui?! Però si en aquest País i especialment en el veí MAI no dimiteix ningú!
La societat catalana no està perplexe, no. Ni sorpresa. Ni escandalitzada. No, no, no.La societat catalana està farta. De les òsties que rep ja té les ferides cangrenades i la carn insensible. Corrupció? A Catalunya? Però si això ho sabia fins i tot la meva fillola, que té 10 anys.
De què estem parlant ara? Prou de parlar de sorpresa i d'estupor, que fa temps que sabem que la classe política està plena de xoriços i d'estafadors malgrat que el molt honorable president digui que potser n'és l'1%.
Com en el cas Millet, en el cas Pretòria (es diu així?) els polítics s'acusen amb la boca petita, sense cridar gaire, no sigui cas que el cas (valgui la redundància) els esquitxi i hagin de fer rectificacions. L'Artur Mas i en Zaragoza no s'han atonyinat ni la meitat de la meitat del què la gent (jo, almenys) esperava que ho féssin. I això em fa mala espina.
És hora d’estirar la cadena per fer desaparèixer tota aquesta merda de les institucions del Pais.
I és clar, mal pensat com soc, no em queda més remei que creure que es tenen agafats mutuament pels ous, i van amb compte d'estirar-se massa perquè l'altre no faci el mateix.Això és fer política! Collons! Sí, senyor! Hem d´esperar que quedem arruïnats? i els que els han votat? de veritat, encara algú pensa que el problema és l´economia mundial?
Aquest era el «milagro económico» dels nostres dirigents,. «Si feien sopes», i també, de sobte, va aparèixer una nova espècie «d´emprenedors», que es feien rics en pocs dies i els «Porches i Mercedes» surtien com l´espuma, i als que treballàvem ens quedava la cara de moniato tonto, però avui dia i després del que està passant, el que és més greu del que volen fer-nos creure, surt la “notícia “: Quina lliçó ens han donat el molt honorable Don Zaragoza de la Mancha i en Sancho Iceta. Diuen que si es demostra que han fet alguna cosa (els imputats pel cas Pretoria) els foten fora del partit.
No els podem acomiadar, indemnitzar degudament i posar-los a l´atur ?
El Sr. Zaragoza de La Mancha, s’ha afanyat a tallar els caps dels implicats abans fins i tot que se’ls imputés formalment. Segurament sap més coses. El que jo sé és que hi ha terrenys dins el marc de l’operació Pretòria que es van vendre sota l’alcaldia de la Sra. Manuela de Madre, predecessora de Bartomeu Muñoz,( fins l’any passat va pertànyer a la comissió de control financer del PSOE). Que el seu marit Antoni Fogué, actual alcalde accidental de Sta. Coloma és el president de la Diputació de Barcelona, que el Sr. Muñoz n’és el vicepresident i que la presidenta de l’àrea d’urbanisme de la Diputació és la Sra. Anna Hernàndez , esposa del MH Jose Montilla. Anem a ficar-lis el dit a la ferida socialista i si la ferida s'infecta millor.( A per ells!) Que hagin de celebrar la propera reunió del PSC a Can Brians i sense cap poder perquè els hem de fer dimitir!
Si en Zaragoza parlava seriosament, cosa que dubto, podríem estar veient que el PSC està generan un clima de desafección que és la millor estratègia que tenen. Evitant així que la gent que tenia ganes d’anar a votar per treure aquesta lacra del govern es plantegi ni tan sols sentir a parlar de política.
Ara resultarà que tots els altres alts càrrecs de la corporació municipal eren sords, cecs i muts , malgrat unes irregularitats que impliquen directament l'alcalde, el regidor d'urbanisme i el responsable d'una empresa municipal. Poca broma, per molta gesticulació que faci ara,la direcció socialista no es podrà treure del damunt la ferum que emana del seu nucli dur. Potser els asserena pensar que entre els detinguts hi ha dues antigues patums convergents, però no poden passar per alt que la instrucció ha colpejat directament el ventre de la bèstia, els srs. Prenafeta i Alavedra. El primer fa 20 anys que va deixar la política i el segon vora 13 anys.,si han fet alguna cosa, ho han fet títol personal: sense càrrec ni responsabilitats públiques.
El corrupte que s'aprofita de la seva condició, estatus i situació de poder dins d'una organització hauria de rebre sempre un càstig exemplar. l el que haurien de fer les organitzacions on pertanyen directament, indirectament o s'hi relacionen d'alguna manera, és deixar d'entrar en debats estèrils i fer tot el possible per combatre aquesta gentussa
. Com el Bartomeu Muñoz, batlle de Santa Coloma, que vivia a la part alta i noble de Barcelona. Fantàstic.. Clar, vivint a una zona pija, els problemes dels barris més marginals de la seva població poc li devien arribar.,ara bé, és aquell que fa poc més d'un mes va sortir a la petita pantalla (que ja no és tan petita, segons com) per dir a tothom que a la seva ciutat tots els nens tindríen ordinador. I no recordo quina part dels diners la posava l'Ajuntament.
Va ser una maniobra fabulosa d'autobombo. Un Ajuntament i un alcalde que mirava per la gent, per a l'educació dels més petits... Au, va! Manda Huevos ¡ A Catalunya prou sobre mullat.
El què passa és que les clavegueres estàn plenes de merda i com més plou més pudor fa. A veure si surt tot, ni que sigui a base d'amoníac o salfumà. Encara que haguem d'anar 2 anys amb mascareta. Després però podrem tornar a respirar sense sentir aquesta ferum a corrupció.
Algú m'explicava arràn del Cas Millet, que al nord d'Europa (és clar), diría que a Suècia, fan auditoríes a les persones quan agafena un càrrec i fan una estimació del què han de tenir quan deixin aquest càrrec. No poden haver-se enriquit de manera sospitosa. Han de donar comptes d'on surt tot el què tenen. També crec que seria bò que els polítics, si volen netejar la seva imatge una mica, hauríen de dedicar-se només a fer política.
No pot ser que al Parlament o als ajuntaments hi vagin només quan hi ha plens i quan s'ha de fotre canya al govern o quan es fan piscolabis amb pastes salades que valen un ull de la cara i que paga (indirectament) el contribuient.
No pot ser que cobrin dels impostotas que paga la gent i a més es dediquin la major part del dia als seus negocis particulars. No, home, que això no és seriós. Això només seria possible si la confiança en els polítics i en la humanitat fos absoluta. I rès més lluny de la realitat.
En fi. Ja veurem com acaba tot això. Algú pot entendre que Millet després d’estafar més 20 milions euros es pugui passejar tranquil·lament per els nostres carrers?. Jo no.
Es comenta, o millor dit es xiuxiueja, que ni en Millet ni en Montull no arribaràn a trepitar la presó. Bona ensenyança aquesta per a les futures genercions de catalanes i catalans. Qui la fa (si té molta pasta) no la paga.
Si jo pensés en clau particular, podria dir: "Mira que bé. Aquestos es van emmerdant i això a Reagrupament ens va molt bé." En qualsevol cas, tot i les mentides que expliquen els mitjans, tot i els atacs de Madrit, no podem continuar així perquè la gent cada vegada n’està més farta, i amb raó. Si no volem que un jutge espanyol ens la foti, només ens queda una via.
I després, quan siguem lliures, haurem de fer com els anglesos, que no confien en els polítics i precisament per això fan lleis per controlar-los al màxim.
Si volem que els polítics siguin honestos, hem de fer una nova transició, una regeneració total de la vida política amb lleis que impedeixin robar, amb una transparència de debò.
Si no, això algun dia petarà. Sabrem aprofitar aquesta oportunitat?