Per què hi ha atur? Perquè hi ha crisi només? cal cercar una explicació a l’atur molt més enllà? Alemanya té una crisi tant o més profunda que Catalunya i els índexs d’atur no han crescut tant.Què tenen els alemanys que no tenim nosaltres?.
Apropem-nos una mica més. Els bascos que resten també sota el joc espanyol tenen índexs d’atur molt més baixos que els catalans, i també pateixen la crisi.
On rau bona part del fet que el creixements d’aturats a aquests territoris sigui més baix que a la nostra terra. Doncs fonamentalment cal mirar en detall el model productiu.
Tant Alemanya com Euskadi han desenvolupat un model productiu que prima el valor afegit i la productivitat per sobre de models més intensius en ma d’obra com el català.
Alhora aturats catalans a qui hem d’anar a buscar per demanar explicacions?
En bona part a la societat catalana en sí que no ha estat capaç de desenvolupar prou fort aquest model de valor afegit, i també en bona part als governs català i espanyol per no primar prou un canvi de model.
Hi ha quelcom que diferenciï el Govern català de basc, més enllà de la voluntat?
Clarament la resposta és sí, el dèficit fiscal i la capacitat normativa fiscal. Evidentment el govern basc ha tingut els recursos i les eines per fomentar el model, tot el contrari que la Generalitat, que ha sofert una constant sagnia de recursos i manca de cintura per potenciar la nova economia. I el Govern de l’Estat, què ha fet? Res, ja li anava bé la cultura de totxo, recaptar calés, viure bé a través de l’especulació i fomentar les grans multinacionals espanyoles, antigues empreses nacionalitzades, amb seu a Madrid.
El Govern de l’Estat ni ens ha deixat viure, ni el poc aliment que ens ha donat ha estat de qualitat. S’ha estimat més crear grans guanyadors espanyols situats a Madrid, en comptes de potenciar la petita estructura productiva situada a Catalunya i que realment genera més treball i és més àgil per adaptar-se als nous temps.
Alemanya i Euskadi no han creat tants aturats perquè el seu model de valor afegit, ha fet que les empreses tinguessin un marge o coixí de valor per absorbir la crisi i les caigudes de vendes. Catalunya no tenia aquest coixí i les empreses o han tancat o han hagut d’acomiadar els treballadors.
Aturats de Catalunya, penseu-vos bé si pertànyer a Espanya és un bon o un mal negoci.
Penseu-vos bé quan estigueu al llit patint per les vostres famílies i el seu pa si pertànyer a Espanya us ha fet millors que els ciutadans de la resta de països europeus, o us ha fet més pobres i amb menys protecció social.
Aturats de Catalunya, el seny és saber buscar el millor per nosaltres i la nostra descendència, encara que signifiqui l’ús de la rauxa. La rauxa és i serà la lluita per la llibertat i la independència. No perquè ho digui només el cor, sinó perquè ho diu també el seny.
Amb tota seguretat, l’escepticisme seria el sentiment que planejaria sobre els 100.000 treballadors i treballadores desocupats a Catalunya, no beneficiaris de cap tipus de prestació, quan el Govern anunciava l’aprovació d’un ajut de 420 € mensuals.
Quan el dissabte dia 15 d’agost el BOE publicava el RD 10/2009 per a regular el programa temporal de protecció per desocupació i inserció és constatava que el fet ja era una realitat i, malgrat una quantitat irrisòria, aquests 420 € podrien pal·liar una mica el cop que representa estar en una situació personal de precarietat econòmica.
És cert que el Reial Decret és prou clar i que el seu article 2 indica clarament qui pot ser beneficiari i quins són els requisits per a accedir-hi, però s’ha d’entendre que aquest és un ajut necessari, malgrat que insuficient, que afecta a persones amb urgències consolidades que, el que menys necessiten, és una manca de sensibilitat amb la seva problemàtica personal que, en aquest cas, s’hagués pogut evitar amb una bona tasca d’informació més enllà de la publicació oficial.
En aquest sentit, només m’agradaria fer tres reflexions.
No seria més lògic que l’ajut fos de 624 € que és la xifra que marca el mateix Govern com a Salari Mínim Professional?.
No seria socialment més beneficiós ampliar l’ajut també a aquells que ja tenen una situació de precarietat consolidada per portar molt més temps sense cap tipus de prestació que només als que es troben en aquesta situació a partir de l’1 d’agost?.
I em faig una altre pregunta: I no podrien haver destinat aquest céntims a crear llocs de treball?. Perquè si, esta molt bé això, però quan passin uns mesos que fara aquesta gent
Tot aixó passa a Catalunya, un país singular "Catalonia is diferent" i a dia d'avui , estem immers dins la dictadura de la incompetència a gairebè tots els nivells.
4 comentaris:
El govern del PSOE és especialista en explicar-se malament i una decisió com aquesta, que ja d'entrada es pot discutir si és la millor mesura possible, només falta que es digui malament. El gran problema d'avui és el nivell d'atur i per tant la reducció d'ingressos familiars, que s'agreuja quan afecta a la parella i sobretot quan la prestació s'acaba. Però què passa amb els aturats a qui se'ls va acabar la prestació el mes passat? És el mateix per als aturats amb més o menys fills? per als que són propietaris o llogaters de l'habitatge?
És lògic que l'oposició digui que ells ho farien més bé. Això ha passat i passarà sempre; el problema és que sempre ens quedem amb la frase que ho farien millor, però aquesta millora no la veiem mai.
A les arques públiques no hi queda ni un cèntim. Un secretari d’estat ha afirmat sotto voce que l’endeutament es pot disparar fins el 100% del PIB i això pot implicar que el govern socialista de l’estat, d’aquí a un parell d’anys, haurà generat deute per a dues generacions.
Com podem veure les perspectives de futur de l’economia socialista
només provoquen preocupació per al nostre futur i a aquest pas
pitjor ho deixaran per a les properes generacions.
El socialisme ”zapateril” pot i podrà prometre el que vulgui però la realitat, si seguim així, serà gana per a avui i fam per a demà.
Nuestro gobierno, siempre ha dado ayudas a las multinacionales, nunca a la pequeña y mediana empresa, que es el verdadero sosten, de la clase trabajadora. Hace dos años que aparecio esta crisis y los pequeños industriales han sido abandonados a su suerte. No han facilitado ni se han preocupado, porque estos puedan renovar, sus polizas de credito; El tejido industrial catalan...esta destruido, y hoy por hoy, empresa que plegan, no volvera a reanudar, por el alto endeudamiento de estas. Se pierden grandes oficios. Torneros; Fresdores; Proyectistas; Electro erosionadores; Ajustadores....oficios dificiles de aprender, en su nivel alto. Todos los jovenes, quieren ser funcionarios. que lastima de pais!!.
Todo esto es culpa, de politicos sin vision ni preparacion, esto lo pagaremos muy caro, sobre todo...nuestros jovenes. Besitos y un abrazo fuerte
S'ha de ser valent. Has d'estar per sobre de totes les picabaralles de la vida.Hi ha d'haver un sentit de l'humor, un gran somriure quan les coses no van massa massa bé.
Si no ets valent estàs perdut.Si se t'arruga la titola, i et passes la vida pensant amb el que faràs, i sense fer res més que pensar, estàs perdut.
Has de buidar la ment ,i no pensar tant, i quan els problemes t'envaeïxin, intentar que almenys al teu cervell hi revotin com en una canxa de frontó hi revota la pilota. Has d'actuar, això sí, no quedar-te al llit plorant entre els llençols.T'has d'aixecar, i lluitar, i és igual que te'n surtis o que fallis en l'intent.T'has d'aixecar.
Masses depressions provenen del fet de pensar massa, i no fotre res més que pensar, i després quan la depressió es torna massa crònica, passes a tenir dos problemes. La depressió, i el problema que la va causar, i aquest darrer problema ja no és res en comparació amb la depressió.
Has de caminar per sobre la merda, i cultivar una aurea de grandesa. Si el teu mon de seguretat, i confort s'està trencant, tú et segueixes menjant el teu plat d'spaguetis amb la major naturalitat.És aquesta la grandesa que s'ha de tenir. No és que jo vulgui imposar la grandesa com a imperatuiu categòric, només faltaria, els homes sóm dèbils, i dir que t'has de menjar el teu plat d'spaguetis mentres els problemes volen enfonsar-te és massa fàcil.És un imperatiu categòric que jo mateix vull per mi.Un codi de conducta que al escriure'l i al posar-lo sobre el paper em produeix calma, i em fa estar més tranquil.
T'has d'aixecar,una forta abraçada,dedicat a un amic que ho necesita.
Tafaner.-:)
Publica un comentari a l'entrada