Fum d´agost amb birres i vaselina.

Ho reconec, sóc un xic pervertit...serà la calor d´agost o bé mes birres del normal (és culpa del calor d´estiu), doncs aixó, van i em posen les senyores del PP i les senyores molt conservadores politicament parlant.

Ja sé que no és normal però es així. Recordo fins i tot en el seu dia, que em posava la Monserrat Nebrera, Rita Barbera, Norma Duval, Soraya Sáenz de Santamaría o Alicía Sanchez Camacho. No se si he d'anar al psicòleg, al psiquiatra o al club súper 3, atès que, aquesta fixació ve de lluny, però es que aquesta nit per acabar-ho de arreglar he tingut un somni romàntic platònic amb tocs d'erotisme sofisticat amb la Sra. Maria Dolores de Cospedal que si s´em permet i sense acusar-me demagògicament de masclista, està de bon veure i palpar.

I és curiós com en un simple somni es poden visualitzar gestos, mirades de complicitat, petits detalls fins i tot de tendresa que atès que es un somni no s'haurien de percebre.
A banda que ha estat un somni d’aquells de mitja part, que et despertes (eren les quatre,cuestió de próstata,sabeu?) i et tornes a dormir i el somni continua on l’havies deixat, que es veu que no és molt freqüent però a mi em passa molt sovint.
Però els somnis, somnis són, ja ho deia el bon amic Calderón i la senyora Cospedal en lloc de fruir les delícies de la vida amb un humil i servicial servidor, s'estima més estimar-se i dedicar-se a la política i a dir que es sent espiada per l'altre, que és l'altre el molt bergant, que és el PSOE. Ella s'ho perd, o potser fa bé, ves a saber, els homes, provat un provats tots , aixó diuen les senyores, i la política té la cosa aquella de l’eròtica del poder. Ara bé, el somni a mi no m´el treu ningú

El PP, acusa a Govern, c.n.i, policia y fiscals d'espiar la seva plana major, i ho fa per la sensual boca de Maria Dolores de Cospedal, la qual denuncia que s'han produït escoltes il·legals a dirigents conservadors no relacionats amb el 'cas Gürtel'. Com diu la sociata Mari Tere Fernandez de la Vega, si aixó és cert que vagi als Tribunals i sinó que es retracti.
I com no diu ni l'una ni l'altre, aquesta denuncia no és més que una cortina de fum per intentar tapar els continus escàndols de corrupció que per sorteig o acció de poder li toquen ara a un i despres al altre..
De fet, al ciutadà se l'hi enfot i refot tot aquest maleit serial tant dolent amb pitjors guionistes, perquè aquí del que no es parla i en canvi és la mare dels ous es del transsumpte de l’assumpte és de la mal resolta financiació dels partits polítics
El tema de la financiació no es va resoldre en el seu moment i ningú ha estat capaç d'agafar el brau per les banyes e intentar posar fil a l’agulla i solucionar-ho. Tot aquest cost de campanyes electorals, seus de partits, empleats i classe administrativa comporten una enorme despesa que els partits pels seus ingressos no poden ni de lluny afrontar. Falsament es va esquinçar les vestidures en una solemne e hipòcrita actuació shakeaspeariana el Sr. Mas quan en Pasqual Maragall va parlar d'un 3% al Parlament català.

Que per cert, s'ha de dir que aquest 3% és hereditari, o sia que passa d'un Govern al següent.
I és que en el fons amb aquests vodevils a l‘estil barroer de José Luis Moreno,per cert militant del PP, amb els que ens obsequien uns i altres, l’únic que aconsegueixen és crear una enorme desafecció per part de la ciutadania vers la classe política, que ni te classe ni es dedica a fer política, només trofaldineries de tercera amb uns serials o culebrots de dubtós gust i amb uns pèssims guionistes que ni voldria l’esmenta’t José Luis Moreno per els seus infumables i lamentables programes televisius.
A més a més, aquí, com succeeix a Itàlia amb Berlusconi, la gent no castiga amb el seu vot al polític que accepta vestits,pernils, anxoves o altres prebendes o en el cas d'Itàlia hi ha una palesa lleugeressa de cascs. Aixó, aquest tipus de corrupció per bagatel·les en general no és mal vist per una societat que valora per damunt de l’esforç al llest, l'espavilat que és capaç de guanyar diners sense treballar gaire.

Una societat que el primer que demana a algú que li ha de fer algun "remendu" a casa seva, és si li pot fer la factura sense IVA.
En un país modern i democràtic, el Sr. Francisco Camps hauria d’haver dimitit, o l’haurien forçat a dimitir, només pel sol fet d'haver mentit, i no ha estat aquest el cas, entre altres coses perquè l’ha salvat el vot de qualitat d’un jutge que ves per on és amic seu, que també.... manda huevos ¡...
Estic parlant d'una societat que també valora en positiu i molt al bandarra i tracta precisament de bagassa i de bandarra a la dona que té o sembla, o es sospita que potser ha tingut una relliscada.

I aquí, els qui sabem que la dona del Cèsar ni era honrada ni es molestava en aparentar-ho, defugim d’aquesta comparació i només els demanen ja que ens han de donar pel sac, si us plau que ens posin vaselina, que es veu que fa menys mal i es deixin de compliments i punyetes...