Renfe ha posat de nou a prova la paciència dels usuaris amb la supressió dels serveis de les línies C2 i C10 de rodalies .Les noves incidències del AVE han posat novament sobre la taula la manca d'inversions al servei de rodalies de Renfe i la manca d'unes infraestructures que donin un servei decent als usuaris del transport públic.
El Tren d'Alta Velocitat( TAV) no era, ni es, una necessitat ni una prioritat per Catalunya. Un AVE que no ha millorat la xarxa de trens actuals, sinó tot al contrari, ha fet que les administracions invertissin aquest diners públics en aquest tren d'escassa utilitat social deixant abandonat el servei de rodalies que utilitzen milers de persones dia a dia.
Amb l'AVE només ha guanyat les constructores i han perdut els ciutadans i el medi ambient. Un AVE que ha agreujat la situació del caos de rodalies, ha promogut l'abandonament de les vies, el tancament d'estacions i la manca d'inversions des de que Barcelona va cel·lebrar els jocs olímpics .
Però com sempre en aquest país ningú assumeix les seves responsabilitats ,tot al contrari es permet encara que la Ministra de Foment Magdalena Álvarez segueix humiliant i sacrificant la mobilitat diària de milers de ciutadans per tal de que el President de Govern pugui tallar la cinta de l'AVE abans de final d'any.
Una inaguració que en cap cas solucionarà el caos que patim des de fa mesos els usuaris de Rodalies de Catalunya.
El Tren d'Alta Velocitat( TAV) no era, ni es, una necessitat ni una prioritat per Catalunya. Un AVE que no ha millorat la xarxa de trens actuals, sinó tot al contrari, ha fet que les administracions invertissin aquest diners públics en aquest tren d'escassa utilitat social deixant abandonat el servei de rodalies que utilitzen milers de persones dia a dia.
Amb l'AVE només ha guanyat les constructores i han perdut els ciutadans i el medi ambient. Un AVE que ha agreujat la situació del caos de rodalies, ha promogut l'abandonament de les vies, el tancament d'estacions i la manca d'inversions des de que Barcelona va cel·lebrar els jocs olímpics .
Però com sempre en aquest país ningú assumeix les seves responsabilitats ,tot al contrari es permet encara que la Ministra de Foment Magdalena Álvarez segueix humiliant i sacrificant la mobilitat diària de milers de ciutadans per tal de que el President de Govern pugui tallar la cinta de l'AVE abans de final d'any.
Una inaguració que en cap cas solucionarà el caos que patim des de fa mesos els usuaris de Rodalies de Catalunya.
3 comentaris:
Les rodalies són una catàstrofe diària. Això del TGV arriba tard i malament.
De moment, el tren “rapidillo” que deia en Montilla (per un cop que intenta un acudit, riem-li) arriba amb 15 anys de retard. Havia de ser pel 92 , però ja sabem que el PSOE va prioritzar Andalusia. La connexió per tren ràpid amb Europa és prevista cap al 2020 (sembla una broma però no ho és).
Yo he estado utilizando, durante cinco años, todos los dias el trayecto Torre- Sants y he vivido de todo,lo peor,autenticas pesadillas. besitos
M'apunto al tema de moda, el tema que avergonyeix a uns i no deixa ben parat als altres. La situació caòtica de Rodalies fa pensar a més d'un, i adonar-nos que la gestió pública del nostre país no és bona.
He seguit de lluny els esdeveniments, però he pogut escoltar algunes declaracions de persones afectades pel tancament d'una part dels trens de rodalies, i em quedo amb qui comparava l'AVE amb la xarxa de rodalies, i em faig la pregunta: algú ens va preguntar si preferíem l'AVE a una bona xarxa de rodalies?
No és una discussió nova, i per tant no és fruit dels problemes d'aquests dies, sinó que en tot cas ara s'han generalitzat i no és estrany. No negaré els avantatges d'un tren ràpid per cobrir distàncies llargues, però no em negareu que l'àrea metropolitana, i fins a la segona corona, necessita una xarxa ferroviària de primer nivell, perquè és el mitjà de transport més concorregut, del qual depèn la gran majoria dels treballadors catalans.
La xarxa ferroviària és de mal substituir, i quan això es fa de manera precipitada, no pot ser bo de cap manera. La mostra és la disbauxa que s'ha viscut aquesta setmana, els retards, cues i emprenyamentes dels usuaris del transport públic.
L'abandonament del manteniment de la infraestructura del transport a Catalunya, per part del govern central, en allò que té competència, com és el cas de la xarxa ferroviària, i la poca contundència dels successius governs catalans per denunciar els greuges soferts pels catalans, expliquen la situació que ens trobem, i les dificultats de tocar res sense que provoqui problemes greus.
Explicar tot això ara és fàcil, apuntar-se a la crítica quan les coses van malament no té mèrit, però hi ha gent que ja ho havia denunciat i se'ls va acusar de poc moderns, de no saber valorar l'AVE. Si l'activitat inversora hagués estat al nivell que calia esperar, ara podríem compartir l'AVE i una xarxa modèlica de rodalies, sense entrebancs. Si em fan escollir entre un o altre, tinc clar cap on em decanto, però confio que a partir d'ara no hagi de privar-me de nous models, perquè els elementals no funcionen.
Publica un comentari a l'entrada