Avui s'aprovarà per decret la reforma laboral, segurament pels grans mitjans de comunicació i per molta gent aquesta no serà la noticia del dia ja que avui també juga la selecció espanyola.Curiós que el govern aprofiti aquesta data per tirar endavant un projecte que té repercussions per a tothom i que no agrada ni a la patronal ni als sindicats ja que tothom es queixa pel seu cantó.
Probablement sigui coincidència, ... o no .... , en Suárez ja ho va fer quan va legalitzar el partit comunista d'espanya aprofitant la festivitat de dissabte sant, no seria la primera vegada que un govern intenta amagar una decisió sota una cortina de fum, en aquest cas un partit de futbol.
Probablement sigui coincidència, ... o no .... , en Suárez ja ho va fer quan va legalitzar el partit comunista d'espanya aprofitant la festivitat de dissabte sant, no seria la primera vegada que un govern intenta amagar una decisió sota una cortina de fum, en aquest cas un partit de futbol.
Una decisió que ens portarà, probablement, a una vaga general i en que en el millor dels casos nos servirà per dinamitzar un mercat laboral que necessita urgentment crear llocs de treball per mitigar els 5,5 milions d’aturats i poder dinamitzar l’economia.
En què ens estem convertint? Si el futbol és més important que les decisions polítiques i quèiem en la pestilent retòrica de què les seves decisions no ens afecten en res, estem caient en el clar exemple de què ens mereixem el que tenim i que mentres hi hagin Salvames, futbol i Nories continuarem en la nostra estúpida i hipòcrita felicitat ... pa i circ ... el pròleg d'una decadència ..
Lamento ser tan crític amb els dirigents sindicals, però és que s’ho guanyen a pols. Alguns sindicats han anunciat que després de molt rumiar-s’ho finalment convocaran una vaga general... d’aquí a tres mesos i mig, precisament el dimecres 29 de setembre, però que en comptes de fer la vaga ara la deixin per la tardor em sembla una mica estrany, i això sense entrar en l’oportunitat o no de convocar aquesta vaga. Suposo jo que ara no s’atreveixen a convocar vaga per por a un nou fracàs estrepitós, com va passar l’altre dia amb la fallida vaga de funcionaris públics.
Dos fracassos seguits en tan poc temps seria massa per la ja molt minsa credibilitat dels sindicats. D’aquí a la tardor ja en parlarem, poden passar moltes coses en tant temps, però això sí, mentrestant els líders sindicalistes sempre podran dir que ells ja han complert amb les seves amenaces de convocar la famosa vaga general. Tot plegat resulta poc seriós.
Una de les coses que m'han sorprès en política, encara que no ha estat l'única, és la dificultat de treballar conjuntament govern i oposició. Ara ho estem veient en la reforma laboral. És normal que el govern, sigui qui sigui, reclami a l'oposició que no critiqui tant i faci aportacions. L'oposició per a la seva banda exigeix al govern que presenti la seva proposta per després valorar-la i decidir la seva posició.
El paper dels partits de l'oposició està predissenyat i directament afectat per la galeria. Cap d'ells podrà votar en contra, perquè Brussel·les se'ls tiraria en contra. Han de donar aquell aire de partit seriós que es sacrifica per a bé de la societat, del país.
Per la seva banda, els sindicats també juguen el seu paper, i aquest passa per protestar qualsevol cessió de drets aconseguits pels treballadors, una posició que no sempre és compresa i que desagrada als partits d'esquerra de manera especial quan aquests governen.La convocatòria de vaga general per al 29 de setembre no s'acaba d'entendre, o com a mínim jo, no ho acabo d'entendre.
En què ens estem convertint? Si el futbol és més important que les decisions polítiques i quèiem en la pestilent retòrica de què les seves decisions no ens afecten en res, estem caient en el clar exemple de què ens mereixem el que tenim i que mentres hi hagin Salvames, futbol i Nories continuarem en la nostra estúpida i hipòcrita felicitat ... pa i circ ... el pròleg d'una decadència ..
Lamento ser tan crític amb els dirigents sindicals, però és que s’ho guanyen a pols. Alguns sindicats han anunciat que després de molt rumiar-s’ho finalment convocaran una vaga general... d’aquí a tres mesos i mig, precisament el dimecres 29 de setembre, però que en comptes de fer la vaga ara la deixin per la tardor em sembla una mica estrany, i això sense entrar en l’oportunitat o no de convocar aquesta vaga. Suposo jo que ara no s’atreveixen a convocar vaga per por a un nou fracàs estrepitós, com va passar l’altre dia amb la fallida vaga de funcionaris públics.
Dos fracassos seguits en tan poc temps seria massa per la ja molt minsa credibilitat dels sindicats. D’aquí a la tardor ja en parlarem, poden passar moltes coses en tant temps, però això sí, mentrestant els líders sindicalistes sempre podran dir que ells ja han complert amb les seves amenaces de convocar la famosa vaga general. Tot plegat resulta poc seriós.
Una de les coses que m'han sorprès en política, encara que no ha estat l'única, és la dificultat de treballar conjuntament govern i oposició. Ara ho estem veient en la reforma laboral. És normal que el govern, sigui qui sigui, reclami a l'oposició que no critiqui tant i faci aportacions. L'oposició per a la seva banda exigeix al govern que presenti la seva proposta per després valorar-la i decidir la seva posició.
El paper dels partits de l'oposició està predissenyat i directament afectat per la galeria. Cap d'ells podrà votar en contra, perquè Brussel·les se'ls tiraria en contra. Han de donar aquell aire de partit seriós que es sacrifica per a bé de la societat, del país.
Per la seva banda, els sindicats també juguen el seu paper, i aquest passa per protestar qualsevol cessió de drets aconseguits pels treballadors, una posició que no sempre és compresa i que desagrada als partits d'esquerra de manera especial quan aquests governen.La convocatòria de vaga general per al 29 de setembre no s'acaba d'entendre, o com a mínim jo, no ho acabo d'entendre.
Ara era massa just organitzar-la i l'estiu és sagrat. Només faltaria convocar una vaga en plenes vacances. A més, però, els sindicats tenen la seva part de responsabilitat de no haver arribat a cap acord amb els empresaris.
No és just que es doni alegrament la culpa a l'altre.
Si el govern ha decidit tramitar la reforma laboral al Parlament, encara que sigui després d'haver-la aprovat via decret, hem de pensar que els ens polítics i el socials tindran l'ocasió de fer-hi aportacions i millorar-la. Els sindicats haurien de fer un exercici de pedagogia i serietat. Aconseguir aquesta feina seria posar en pràctica el treball conjunt, la implicació de tots en benefici de tots. És tan difícil?
Si el govern ha decidit tramitar la reforma laboral al Parlament, encara que sigui després d'haver-la aprovat via decret, hem de pensar que els ens polítics i el socials tindran l'ocasió de fer-hi aportacions i millorar-la. Els sindicats haurien de fer un exercici de pedagogia i serietat. Aconseguir aquesta feina seria posar en pràctica el treball conjunt, la implicació de tots en benefici de tots. És tan difícil?
