No barregem peres amb pomes, ni llei de consultes amb independencia. Amb l'aprovació de la llei de consultes quinze dies després de la darrera onada de referèndums sobre la independència, uns i altres han volgut confondre el personal i intentar emmarcar la seva actitud en un avenç cap a la independència o bé en un rebuig cap a aventures independentistes. La Llei de Consultes Populars.Que ningú es molesti però, amb tanta llei de tonteria, pitjor no podia ser, seguirem demanant permís fins hi tot, per anar a pixar. I es dirà que la llei també contempla que els municipis en poden fer. I tant que ho contempla. Contempla gairebé el que contemplava el decret de l'any 1996 amb un procediment farragós i que des del 96 fins ara s'ha utilitzat només una vegada.Per fer consultes sobre temes municipals demanar permís a Madrid, organitzar totes les taules com unes eleccions, dependre de la junta electoral i un llarg etc,etc. fan inviable que es puguin fer aquestes consultes per temes d'interés municipal. Un Pla General Urbanístic, una urbanització d'un carrer important....
¿Troben normal que aquesta llei no reguli les consultes com la que s’està fent ara arreu de Catalunya sobre la independència? És millor que un tema quedi sense resoldre que pas que quedi mal resolt.Políticament, estem sota mínims i per perdre el temps amb lleis que no serveixen per a rès i fer-nos més dependents del govern espanyol; No calia! al capdevall, tot teatre, i parlant de teatre, acabarem sent "los Títeres del Noreste" perquè ningú ens prendrà seriosament, vaja, que ja ens han perdut el respecte els veïns espanyols i el pitjor, que d´Europa també.
El temps dirà i ja veurem que diu el Tripartit quant Madrid tombí la primera consulta.A tots els polítics que no es mostren interessats pel futur del nostre País i es limiten a baixar i pujar del carro quan els convé, que sàpiguen que els ciutadans han de poder exercir el dret a decidir, perquè allò que importa no és el País que rebem dels nostres pares, sinó el que deixarem als nostres fills.
Cal tenir consciència en llibertat per una Catalunya que pugui decidir el seu futur, pel dret a decidir. Que quedi clar que els catalans som independentistes, però primer som demòcrates i el poble té tot el dret a decidir el que vol, malgrat que alguns no desitgin escoltar el poble i menys al català.
Potser a Catalunya, a diferència del que passa a Suïssa i a d'altres països, no ens consideren als ciutadans prou madurs per tenir iniciatives “no tutelades” . O potser es mira massa cap a Madrid i massa poc cap a Europa, on existeixen referèndums abrogatius per derogar lleis que la ciutadania no aprovi . I tampoc es mira cap a Estats Units, on es poden proposar mecanismes de “recall” (referèndum de revocació) per fer fora del càrrec a qui ha perdut la confiança de l'electorat abans de les eleccions, i dels que tampoc parla la llei.
Hi ha molt camí per fer a Catalunya en l'aprofundiment democràtic, i la culpa de no avançar més no sempre la té Madrid.
No hi ha qui els entengui. Fer política, per fer política, provoca el desencís general de la població i que no entenguin de que anem tots plegats. Som com el cuc de seda que acaba en papallona.
La gent defensa. El dret a decidir del pobles. Ni més ni menys.
A que juguem?.A quedar amb els pantalons per sota els genolls.
