La rauxa, sempre la rauxa.( "panem et circus")

No fa un any vivíem en un estat d’estrés i indignació permanents perquè Catalunya tenia un finançament absolutament inacceptable, un autèntic espoli per part de l’Estat. Sobre la qüestió en varen fer informes i declaracions la totalitat de la societat civil i era tema de conversa constant arreu.El mateix succeia, no fa un any, amb el terme Nació. Si nacionalitat, si nació, si al preàmbul, si a l’epíleg ... En totes les converses i tertúlies.
No fa tampoc ni un any, ni uns mesos, el cor ens bategava més depressa davant la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que ja no podíem continuar esperant ni una setmana més sense esclatar de neguit.
I què dir de l’aeroport? Quina ràbia feia agafar un avió, pensant que allò ho gestionava una entitat centralista i que prioritza Barajas, i semblava que la solució del tema a favor de Catalunya era a l’abast de la mà i que no podia esperar ni un dia més sense que el país s’esfonsés.
Un dia a l’hora de l’esmorzar vaig tenir la sensació de què si per dinar no teníem seleccions catalanes, arrebentaria.Fa uns mesos hi havia una trempera consultiva que Déu n’hi do. La independència era a tocar dels dits.
Qui se’n recorda ara del finançament, de la nació, de la sentència, de l’aeroport, de les seleccions, de la consulta? Què ha succeït perquè desapareguin del centre del debat polític i ciutadà?
Són totes aquestes qüestions rellevants, clau, o són collonades?

Doncs, com és que desapareixen de la primera fila del debat amb tanta facilitat? Passa una cosa similar al País Basc. El problema basc apareix com una cosa embolicadíssima i grossa, grossa. S’il·legalitza un 15% dels votants per tal que hi hagi una majoria espanyolista al Govern basc. El pla surt perfectament bé, i ja tenim el PSOE i el PP governant en coalició. I bé ... El problema basc sembla haver-se fos. Increible, oi? El PNB i la majoria nacionalista s’ha convertit en invisible, i els bascos semblen viure tan bé o tan malament, tan feliços o tan infeliços, com durant els darrers 25 anys de Govern nacionalista. On queden aquells discursos encesos d’Ibarretxe per l’alderdi eguna recordant-nos que els bascos ja eren a Euskalherria fa més de 7.000 anys i referint-se al PSOE i PP com “els de fora”!? On queda aquell Pla Ibarretxe, aquell Estat associat que semblava absolutament imprescindible per evitar que tot esclatés? Qui se’n recorda ara de tot això? “¿Teatro, puro teatro?” I doncs?
L’única cosa que mai no defalleix, que passi el que passi es manté a la primera plana del debat i del neguit, és el futbol. Si. El futbol. I a mi que el futbol se me’n fot tant com la petanca! Trist País aquest, si gira entorn a una piloteta! O no. Savi País aquest que va i que ve, que s’escalfa i que es refreda, que s’aixeca i s’aplana, que tomba i que gira i que en girar s’amaga i dissimula darrera una piloteta!
Ja em feu dubtar.