Avui es compleixen 78 anys de la proclamació de la República Catalana pel President Francesc Macià des del Balcó de la Generalitat, el 14 d’abril de 1931.
Des d'aquí vull fer un homenatge a totes les persones que van treballar pels valors republicans durant el breu període legalment constituït, i que els van defensar durant la llarga dictadura franquista.
La República Catalana del 1931, malgrat les retallades sofertes, va suposar una transformació profunda de la societat i un gran avenç en les llibertats personals i la igualtat social. Una progressió que es va veure estroncada per quaranta anys de dictadura, i que va comportar un retrocés en totes les fites aconseguides. Trenta anys després, encara no s’han restablert plenament.
Aquells valors republicans de l'any 1931 són encara avui un sinònim de modernitat. Valors com l’educació, fonament per formar persones lliures, amb responsabilitat pública i capacitat de crítica; com les lleis democràtiques i consensuades que arbitrin els drets i deures de les persones, que vetllin per la llibertat personal i la igualtat d’oportunitats; com la cultura i la llengua, eines integradores de la ciutadania; com el model republicà de família, contemplant tota la diversitat actual i que actui com a corretja transmissora dels valors, referent de cohesió social i nucli de solidaritat; com la laïcitat política, entesa com un espai definit només per l’ètica i la simbologia civil, deixant per l’àmbit privat de les persones qualsevol confessió religiosa.
Justament en un moment en el qual els Estats es veuen obligats a replantejar mètodes i valors per afrontar la profunda crisi econòmica en la qual ens trobem immersos, la construcció de la República Catalana és una necessitat davant l'espoli fiscal al qual ens sotmet l'estat espanyol i que no fa més que agreujar les conseqüències de la crisi a casa nostra. Avui, com fa 78 anys, els homes i dones de Catalunya seguim treballant per, com va dir el President Macià, "una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
Després d'un temps de silenci, res millor que cridar ben fort
Visca la República!
Des d'aquí vull fer un homenatge a totes les persones que van treballar pels valors republicans durant el breu període legalment constituït, i que els van defensar durant la llarga dictadura franquista.
La República Catalana del 1931, malgrat les retallades sofertes, va suposar una transformació profunda de la societat i un gran avenç en les llibertats personals i la igualtat social. Una progressió que es va veure estroncada per quaranta anys de dictadura, i que va comportar un retrocés en totes les fites aconseguides. Trenta anys després, encara no s’han restablert plenament.
Aquells valors republicans de l'any 1931 són encara avui un sinònim de modernitat. Valors com l’educació, fonament per formar persones lliures, amb responsabilitat pública i capacitat de crítica; com les lleis democràtiques i consensuades que arbitrin els drets i deures de les persones, que vetllin per la llibertat personal i la igualtat d’oportunitats; com la cultura i la llengua, eines integradores de la ciutadania; com el model republicà de família, contemplant tota la diversitat actual i que actui com a corretja transmissora dels valors, referent de cohesió social i nucli de solidaritat; com la laïcitat política, entesa com un espai definit només per l’ètica i la simbologia civil, deixant per l’àmbit privat de les persones qualsevol confessió religiosa.
Justament en un moment en el qual els Estats es veuen obligats a replantejar mètodes i valors per afrontar la profunda crisi econòmica en la qual ens trobem immersos, la construcció de la República Catalana és una necessitat davant l'espoli fiscal al qual ens sotmet l'estat espanyol i que no fa més que agreujar les conseqüències de la crisi a casa nostra. Avui, com fa 78 anys, els homes i dones de Catalunya seguim treballant per, com va dir el President Macià, "una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
Després d'un temps de silenci, res millor que cridar ben fort
Visca la República!
3 comentaris:
Anem-nos llençant de cap contra el gran mur anomenat espanya, anem oblidant qui som i cap on volem anar, anem-nos venent, de mica en mica i a poc a poc, desdibuixant-nos i avolucionant cap al no-res, i llavors serem la imatge de la seua victòria.
De republiques catalanes ja n’hem tingut quatre:
….I República: 17 gener 1641
…II República: 5 març 1873
..III República: 14 abril 1931
..IV República: 6 octubre 1934
Jo prefereixo la DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes.
Desprès ja vorem que fem.
salut.
Quan ens acceptem tal qual som, igual que la nostra realitat més immediata, els motius de queixa disminueixen en ells mateixos. Si sóc qui sóc, si hauré de morir i les persones que estimo també..., per què no podem gaudir els uns dels altres el temps que romanguem junts?
Publica un comentari a l'entrada