dilluns, 27 d’abril del 2009

La prostitució d`uns ideals

Si algun dia l`Avi eixequés el cap, i veiés el que els seus successors estàn duent a terme, s`emprenyaria tant profundament que marxaria del partit que ell va fundar, pot ser , seria expulsat per ser nacionaliste sense ideològia.
L`abandó permanent dels ideals nacionals per deixar pas a uns ideals ideològics, que ens haurien d`explicar en què consisteixen, l`abandó de les seves responsabilitats nacionals en el govern ( medis de comunicació cada dia més espanyolistes, enfonsament de catràdio, tercera hora de castellà......), les teories que sense ideologia no hi ha nació ( En Carod com a filòsof polític no té gens de futur) la pluja daurada fina que ens havia de dur a Itaca, i ens esta duent cap a Madrid, i tantes incongruències més,està arribant a un extrem, que per indefensables que són, porten a la seva direcció, a tancar-se com un grupúscul qualsevol, fent fora a aquells que no diuen sí a tot.
Se`n recorda la gent de les expulsions permanent que hi havia a l`esquerra ja fa anys, amb la teoria Staliniana que el partit només es purifica mitjanánt les expulsions, els judicis i les purgues? Amb el passat marxista d`alguns, s`entén perfectament aquesta tornada a un fosc passat.
Han fet abandó del patriotisme de`n Macià, i ara defensen el patriotisme de`n Montilla, que evidentment, es refereixen a pàtries diferents. L`aplaudiment constant des del PSOEde Catalunya a totes les mesures contra aquells que són independentistes de pedra picada, ja ens fa veure de quin peu calça la direcció actual. L`enorme mal que estan fent al país, només es pot concebre des d´una immensa misèria moral, que ha corcat de forma definitiva les ments d`aquesta direcció.
En Jaume Renyer abandona el partit, en Joan Carretero abandona el partit .
La rectitud, la dignitat, el patriotisme i la honorabilitat són convidats a marxar o marxen directament.
Tantes esperances generades, tants desitjos somiats, i un desencís tan brutal.
Espero que Catalunya, sabrà en el seu moment, posar-los definitivament al seu lloc, que no és, ni serà mai, el Fossar de les moreres.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La necessitat, el desig d'aconseguir l'independència és més i més gran, és a dir, té el suport emocional, racional, o per la raó que sigui, de més i més ciutadans d'aquest País.
Els partits polítics, i especialment gent com en Mas, en Carod, en Puigcercós, suposen un fre perquè, o no estan disposats a jugar-se la seva carrera política, o simple i purament, no tenen la talla necessària per encapçalar cap moviment d'enfrontament a l'estat espanyol.
No hi ha ningú que sàpiga quin és el millor camí per arribar a l'independència, però amb les estructures i regles de joc legals actuals, no anirem enlloc.
Aviat sorgirà una proposta política que, amb o sense ERC i CiU, oferirà la possibilitat de votar per una opció que s'enfronti amb l'estat espanyol, que no busqui el pacte amb els espanyols. Aquesta proposta tinddrà més o menys èxit, fins i tot pot no funcionar a la primera de canvi. També és possible que fins i tot funcionant, no obtingui una majoria.