Tancat per vacances

Davant la pantalla en blanc... No pot ser! tantes idees que tenia quan no estava davant de la pantalla, i ara s'han esvaït totes de cop. Últimament tinc un problema. El problema és que tinc molta feina a fer amb l'ordinador, com projectes i treballs en els que tinc una idea i la desenvolupo. La qüestió és que totes les bones idees em venen al cap quan no estic davant de l'ordinador, i llavors penso, "Ja ho faré desprès, que ara no en tinc ganes de posar-me a l'ordinador" i tot apuntar-me alguna paraula que després em faci venir memòria, sembla com si l'ordinador m'esborrés la memòria a curt termini i eliminés per complert tota possibilitat de inspiració o feliç idea.
Crec que últimament el material fungible m'inspira més. Hauré de provar de fer-ho tot amb paper i desprès escanejar-ho per a plantificar-ho al ordinador. No ho se, de moment ja estic fart d'ordinador, així que me'n vaig de vacances.
El tren de mitjanit-Si cada dia en algun lloc surt el tren de mitjanit, jo vull saber de quina estació per anar a comprar el meu bitllet.

Com cada any, arriba el moment de les vacances, de fer una aturada en el treball diari.
Ni que sigui per treballar en alguna altra cosa, interrompre la feina habitual és una bona cosa, perquè permet desconnectar de certs problemes, de certes preocupacions. I és que una excessiva concentració en la feina tampoc no acostuma a ser bona, sobretot si, per manca de descans, acaba en estrès i en obsessió. Algunes de les coses que a l’estiu deixem de fer, quedaran per fer. Altres, les reprendrem més endavant. Altres, potser no caldrà ni reprendre-les. I així és com podem anar avançant sense entrebancar-nos amb nosaltres mateixos.
A mi, francament, em convenen unes vacances. Les faré a la meva manera, és a dir, amb una certa dedicació a algunes tasques que només faig a l’estiu i que, per tant, em resulten força gratificants. A més, aquest any, normalment, tornaria a reprendre’l a mitxans de agost i hu faré a mitxans de setembre, Com que les meves vacances, no aturaran pas cap esdeveniment que pugui passar pel món, tampoc no han d’aturar els comentaris que vosaltres vulgueu anar fent pel vostre compte.
Cada mes he tingut el goig de constatar que , quan jo no hi sóc, es continuen establint en el blog debats interessants. Confio que aquest també sigui així. Feu-ho amb tota la llibertat i amb el bon nivell a què ens hem anat acostumant tots. L’exercici del debat, rigorós i intel•ligent, no solament és un mitjà excel·lent de participació cívica, sinó que també és un plaer.
Per a tots els que s'han perdut a mig camí, mai no és tard per tornar a començar.

De moment, però, vacances. Almenys, jo. Per dir-ho així, el blog no descansa. I vosaltres, si no voleu, tampoc, tot i que jo us recomanaria que, un moment o altre, miréssiu també de fer una bona pausa, si la feina i l’economia us ho permeten. Hem d’agafar forces, moltes, per iniciar un curs que serà dur i difícil en tots els camps, tant en l’econòmic i laboral, com en el polític i cultural. La cadència quotidiana varia a l'estiu, sobretot al més d'agost. Tot és més reposat; de fet el més d'agost és com un parèntesi on tots els problemes s'ajornen a Setembre, la conclusió sería qual Escarlata O'Hara: pel setembre ja ens emprenyarem ¡!. Aquesta seria la tònica, però enguany també tenim la cosa aquesta tan enfarfegant de les olimpíades de Beijing i a banda dels crims de gènere que no paren, en un cruel i continuat gota a gota, que amenacen en fer-se quotidians i per tant en ser cada vegada menys noticia, anem estirant el Cas de Juana , poca feina doncs.
Que s'ho facin mirar. De totes maneres, pel setembre ja m’emprenyaré.
Amics, bon estiu a tots, tant als que ara el comenceu com als que ja l’esteu acabant! Tornaré amb un comentari a partir del 15 de setembre.
No busquis que els esdeveniments siguin com tu vols, ans desitja que, passin com passin, tu surtis ben parat.
Que tingueu salut i sort. Que en tinguem tots! Fins aviat!