Anem a pams, en contra del que pugui semblar hi ha coses de les que a Catalunya en tenim de sobres son els polítics incompetents que sent ells els idiotes pretenen transformar-nos a nosaltres també, i clar,il·lusos, innocents, un poc beneitons si ho som, però idiotes del tot encara no, atès entenem les coses, i sabem per exemple que a dia d'avui a d'aquesta patuleia de sapastres que tenim els sants nassos de votar perquè es comportin i ens tractin com a idiotes, en aquest absurd joc dels idiotes.L'experiència, que no és res més que una reiterada acumulació d'errors mai admesos, té un punt que si es pot aprofitar, i és que per exemple saps que el diable es savi per diable, no per vell, saps també quer el món està ple d'idiotes, ignorants i il·lusos (tu mateix n'ets un exemple) que ens creiem tot o gairebé tot el que ens diuen els governants o els que se suposa hi entenen.
Ja veieu quin panorama més desolador trobem al Parlament, on el sol fet de fer un pas endavant per fugir del sistema, causa terror a tota aquesta colla, què s’han acomodat perfectament al sistema espoliador i autonòmic espanyol, i què no aspiren a res més que no sigui mantenir les seves quotes de poder limitat.
Primer de tot que la qualitat general sigui baixa no vol dir que tot siguin dolents. Ara bé sembla evident que no destaquem per tenir una classe política altament qualificada, sinó més aviat per professionals de la política sense ofici i benefici, o sortits de les pròpies administracions públiques.
Semblaria en molts casos que l’alta política només és el camí d’ascensió econòmica dels funcionaris. On són doncs els bons polítics. La resposta sembla clara, ben amagats.
Què fa que restin amagats. Al meu parer, cal buscar la resposta, en una sèrie de factors que tots junts formen un tot:Tot i que sigui antipopular dir-ho, la política al nostre país està mal pagada. Si senyor
s, els bons professionals guanyen milers i centenars de milers d’euros. Segur que com tots tenen hipoteques i més grans que les nostres, i també les han de pagar.Com es pot dedicar un gran professional a la política quan a l’empresa privada pot estar cobrant 7.000 € mensuals, té una hipoteca de 4.000 € mensuals i com a diputat només en cobraria 3.500 (són xifres inventades però no mal encaminades). Aleshores amb que ens trobem? Ens podem trobar amb gent mediocre, fins i tot trobarem bons professionals, però difícilment ens trobarem amb els millors professionals.
Un altra raó caldria buscar-la en la nostra capacitat de treball o decisió. Si ben cert és que tenim, a la Generalitat, certa capacitat de gestió sobre una quantitat molt important de recursos, les qüestions importants que deixen petjada no es decideixen a la Ciutadella o la Plaça Sant Jaume sinó a Madrid.
Quin interès pot tenir un gran professional en fer política quan no té capacitat per decidir sobre la seva pròpia gestió? Què pots decidir si estàs lligat a unes de bases i com a molt pots influir sobre una part del Codi Civil. Per desprestigiar-se dins un lloc on l’èxit i fracàs depèn de gent que no es preocupa per que la teva empresa funcioni bé, un bon professional renuncia immediatament. Alguns diran que sortits de la dictadura vàrem tenir bons polítics, però aquella època era època de canvi i il·lusió, però el temps posa les coses al seu lloc i l’estat de les autonomies a tallat tota aquesta energia i impuls de la societat catalana.
Com volem que entrin grans professionals a la política catalana si la paraula política està tant desprestigiada. Qui la desprestigiat però? Els mateixos polítics de baix perfil que tenim. És un peix que es mossega la cua.
L’actual llei electoral no permet despuntar a grans professionals, aquests han de passar abans pel sedàs dels partits, entrant doncs en el control estricte que tenen els actuals líders sobre les estructures d’aquests partits. Què faria un mal professional quan veu a un bon professional per darrera empenyent per prendre-li la seva posició? Evidentment in
tentarà fer-li la traveta, fent tot el possible per enfangar-lo, fent ús brut del servilisme que es troba en les estructures politburianes dels partits.De ben segur que trobarem moltes altres explicacions, però aquestes eixos tenen prou profunditat com per marcar línies essencials.
Difícilment travessarem aquest fangar. Podem tractar algun d’aquests eixos com crear una nova llei electoral que fomenti el premi cap els bons i el càstig als dolents. Però creieu que els partits i
accediran?L’opció final passa per a fer el que darrerament tant em sentit en boca de la gent propera a Reagrupament. Cal dinamitar la política catalana i començar de nou. Trencar l’status quo actual, trencar amb Espanya, crear una nova estructura d’estat, i reformular un nou país. Aquest nou esperit portaria la bona gent a la política i aquesta bona gent maldaria de bon segur per no caure en els errors dels seus antecessors. Evidentment és un desig, però tenim alguna alternativa engrescadora i més realista?
Post-data - : Semblaria lògic il.lustrar aquest comentari amb una o unes foto/s més adients però seguint la lògica de no donar peixet a l'enemic, penso que el més és estalviar-nos-les i en tot cas substituir-les per d'altres de més,… diguem-ne, expressives...
