/strong>
No em va agradar i em va saber greu perquè Jordi Pujol és des de fa molt de temps, el meu referent polític per ideologia i convicció catalanista i l’argument difícilment justificable de que els altres també ho han fet, fent referència a una de les seves frases més conegudes, avui no toca.
Quan estem veient que en el nostre País patim els mateixos problemes que pateixen arreu i que les corrupteles no respecten ni les institucions més nostrades, el que caldria en aquests moments és la ferma convicció i la complicitat per a regenerar la política i fer-ho ben evident, pel be de tots plegats.
La resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l’Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però m’esperava alguna cosa més. Era en referència al finançament dels partits, que "si entrem aquí prendrem molt de mal, perquè jo tindré una resposta fàcil". "Jo també li podria dir: 'aquests van donar tant a tant'", ha amenaçat l'expresident, a més d'assegurar que "tots faríem una mica de ferum". "No hi entrem, però, ei! si cal entrar, entrarem, jo em sembla que no hi he d'entrar, però si he d'entrar personalment, entraré", va sentenci
ar
Perdó? Com diu? Què vol dir això? Que tots els partits reben finaçaments irregulars, ilegals o turbulents? I després de dir-nos això, representa que ens hem de quedar tan tranquils asseguts al sofà?
Tinc molt respecte a Jordi Pujol, perquè penso que és el millor polític que ha donat el nostre País, però això no es fa. No pots dir que no s'obri la caixa dels trons mentre aixeques la tapa deixant entrellucar el que hi ha dins, i a sobre dient que saps el que hi ha dins. Potser seria l'hora de de
manar-li que ho faci, que estiri de la manta i escampi tota la merda d'una punyetera vegada.
Que es pensa, que no ho sabem que tots els partits del primer a l'ùltim es financien irregularment per dir-ho amb finezza?, oi tant que ho sabem, com sabem que CIU també demanava informes i qui més ,qui menys es busca a vida per guanyar-se les garrofes. Ningú
està parlant que s'embutxaquin diners, d'aci que trobi desafortunades les declaracions del President Montilla comparant els diners de Millet entregats a la Fundació Trias Fargas amb el cas Gürtel. No és tracte d'aixó, ja entenem que la llei de financiació de partits no cobreix les seves necessitats, però és que aquesta reforma ningú ni cap partit la volen afrontar, aquí, simplement estem en el joc pervers que quan n'enxampen a uns els altres els hi foten canya tot i sabent que ells estàn també en fals però com de moment no els han enxampat amb aquest cinisme miserable tant de la clase política els hi passen factura.
També és cert que hi ha hagut un profund deteriorament del discurs polític, ja no hi ha debat simplement s'enbranquen en disquisicions de i tu més, no fent res més que espampolejar les seves miseries mentre són incapaços d'afrontar el discurs dels problemes reals i que preocupen al ciutadà.
Aqui, hi ha molta mala bava i prou, una noticia esbiaixada del Cas Millet que publica avui el Periódico en dona la mesura. Diu que una de les societats que no ha pogut justificar els 132.222 € rebuts del palau l'administrador de la qual és Juan Manuel Parra Gonzales adm
inistrador també d'una dotzena d'Empreses dedicades al món audiovisual, una de elles Estereo Rent, dedicada a organitzar actes electorals pels partits.
Potser si que caldria que el President Pujol estirés de la manta, tot i que no ho farà i que sortissin d'un punyetera vegada tots els tripijocs d'aquesta colla que dient que representen al poble, que tot ho fan per el poble, en realitat són un rèmora inùtil i onerosa que a banda de ningunejar al poble ens costen on ou i part de l'altre per a gairebé res.
Al cap i a la fi per omplir un Parlament de la Senyoreta Pepis que poc per a no dir nul poder té, car tot és decideix a Brussel·les, alguna cosa a Madrid i aqui es limiten a signar el "enterado", i, aixó si, vinga fer obres públiques amb comissions que tant de bo fossin només el 3% i demanant informes a dojo per arribar a fi de mes o pagar serveis de mal justificar.
Estiri de la manta Sr. Pujol si té alló que s'ha de tenir, que s'en diu decencia, responsabilitat i dignitat.
Ahir va ser el Millet, avui la intervenció de la unitat anti corrupció dirigida pel jutge Garzón en els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres i la detenció del Lluís Prenafeta o de Macià Alavedra, demà serà una altra cosa, aquests son els nostres Malaies i Gürtels particulars que converteixen l’oasi català en un miratge.
Des del carrer és té la sensació que la merda esquitxa a tothom i que el que s’ha perdut son valors tant importants com l’honestedat, la integritat i el bon govern. Sembla com si ens haguéssim oblidat dels valors apressos a l’escola o a casa i que una grant ambició de diners ho hagués podrit tot. Val la pena anar-nos dessagnant gota a gota sense posar-hi remei?. Encara que potser, queda
r-nos al sofà és la millor manera que tenim de fotre'ls.
Quedar-nos TOTS al sofà, però tots els dies, inclòs el dia de les eleccions. No hauríem d'anar a votar ningú, i que aquesta democràcia de pacotilla se la maneguin ells solets. Uf! Que m'he encès!
Quan estem veient que en el nostre País patim els mateixos problemes que pateixen arreu i que les corrupteles no respecten ni les institucions més nostrades, el que caldria en aquests moments és la ferma convicció i la complicitat per a regenerar la política i fer-ho ben evident, pel be de tots plegats.La resposta que el president Pujol va donar ahir en el programa Àgora de TV3 en relació amb les donacions que el Millet, en nom de la fundació de l’Orfeó Català, va fer a la Trias Fargas, ho sento però m’esperava alguna cosa més. Era en referència al finançament dels partits, que "si entrem aquí prendrem molt de mal, perquè jo tindré una resposta fàcil". "Jo també li podria dir: 'aquests van donar tant a tant'", ha amenaçat l'expresident, a més d'assegurar que "tots faríem una mica de ferum". "No hi entrem, però, ei! si cal entrar, entrarem, jo em sembla que no hi he d'entrar, però si he d'entrar personalment, entraré", va sentenci
arPerdó? Com diu? Què vol dir això? Que tots els partits reben finaçaments irregulars, ilegals o turbulents? I després de dir-nos això, representa que ens hem de quedar tan tranquils asseguts al sofà?
Tinc molt respecte a Jordi Pujol, perquè penso que és el millor polític que ha donat el nostre País, però això no es fa. No pots dir que no s'obri la caixa dels trons mentre aixeques la tapa deixant entrellucar el que hi ha dins, i a sobre dient que saps el que hi ha dins. Potser seria l'hora de de
manar-li que ho faci, que estiri de la manta i escampi tota la merda d'una punyetera vegada.Que es pensa, que no ho sabem que tots els partits del primer a l'ùltim es financien irregularment per dir-ho amb finezza?, oi tant que ho sabem, com sabem que CIU també demanava informes i qui més ,qui menys es busca a vida per guanyar-se les garrofes. Ningú
està parlant que s'embutxaquin diners, d'aci que trobi desafortunades les declaracions del President Montilla comparant els diners de Millet entregats a la Fundació Trias Fargas amb el cas Gürtel. No és tracte d'aixó, ja entenem que la llei de financiació de partits no cobreix les seves necessitats, però és que aquesta reforma ningú ni cap partit la volen afrontar, aquí, simplement estem en el joc pervers que quan n'enxampen a uns els altres els hi foten canya tot i sabent que ells estàn també en fals però com de moment no els han enxampat amb aquest cinisme miserable tant de la clase política els hi passen factura.També és cert que hi ha hagut un profund deteriorament del discurs polític, ja no hi ha debat simplement s'enbranquen en disquisicions de i tu més, no fent res més que espampolejar les seves miseries mentre són incapaços d'afrontar el discurs dels problemes reals i que preocupen al ciutadà.
Aqui, hi ha molta mala bava i prou, una noticia esbiaixada del Cas Millet que publica avui el Periódico en dona la mesura. Diu que una de les societats que no ha pogut justificar els 132.222 € rebuts del palau l'administrador de la qual és Juan Manuel Parra Gonzales adm
inistrador també d'una dotzena d'Empreses dedicades al món audiovisual, una de elles Estereo Rent, dedicada a organitzar actes electorals pels partits.Potser si que caldria que el President Pujol estirés de la manta, tot i que no ho farà i que sortissin d'un punyetera vegada tots els tripijocs d'aquesta colla que dient que representen al poble, que tot ho fan per el poble, en realitat són un rèmora inùtil i onerosa que a banda de ningunejar al poble ens costen on ou i part de l'altre per a gairebé res.
Al cap i a la fi per omplir un Parlament de la Senyoreta Pepis que poc per a no dir nul poder té, car tot és decideix a Brussel·les, alguna cosa a Madrid i aqui es limiten a signar el "enterado", i, aixó si, vinga fer obres públiques amb comissions que tant de bo fossin només el 3% i demanant informes a dojo per arribar a fi de mes o pagar serveis de mal justificar.
Estiri de la manta Sr. Pujol si té alló que s'ha de tenir, que s'en diu decencia, responsabilitat i dignitat.
Ahir va ser el Millet, avui la intervenció de la unitat anti corrupció dirigida pel jutge Garzón en els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres i la detenció del Lluís Prenafeta o de Macià Alavedra, demà serà una altra cosa, aquests son els nostres Malaies i Gürtels particulars que converteixen l’oasi català en un miratge.
Des del carrer és té la sensació que la merda esquitxa a tothom i que el que s’ha perdut son valors tant importants com l’honestedat, la integritat i el bon govern. Sembla com si ens haguéssim oblidat dels valors apressos a l’escola o a casa i que una grant ambició de diners ho hagués podrit tot. Val la pena anar-nos dessagnant gota a gota sense posar-hi remei?. Encara que potser, queda
r-nos al sofà és la millor manera que tenim de fotre'ls.Quedar-nos TOTS al sofà, però tots els dies, inclòs el dia de les eleccions. No hauríem d'anar a votar ningú, i que aquesta democràcia de pacotilla se la maneguin ells solets. Uf! Que m'he encès!
Ja sabeu, si em llegiu habitualment, que estic en contra de l'abstenció electoral, però jo, en començo a estar fart de tant tejemaneje. Els ciutadans hem d'exigir saber com es financien els partits polítics llardosos que tenim en aquest país. Hem de saber d'on treuen els diners, a qui deuen favors i de quina manera es tornen aquests favors. Hem d'exigir una llei de partits que impedeixi aquest ocultisme i aquests xanxullos intolerables, perquè els propis partits, que són qui creen les lleis, s'hi mouen la mar de còmodes dins aquesta atmosfera corrompuda.
Però clar, l'única manera que tenim els ciutadans per modificar lleis és presentar una Iniciativa Legislativa Popular, recollint una quantitat inhumana de signatures, que després, ses senyories es passaran per l'arc de triomf, com van fer amb la ILP i un acaba pensant que l'únic que pot fer és quedar-se al sofà.
El sistema polític d’aquesta país fa pena. No tenim llei electoral pròpia, les Iniciatives Legislatives Populars són una enganyifa, no tenim llei de consultes populars, el sistema de llistes tancades fa que siguin els partits i no el vot popular els que decideixin qui ocupa cada càrrec i per remar-ho el finançament dels partits fot més pudor que un contenidor de fracció orgànica un 15 d’agost.
L’opció política que tingui l’encert de poder-se presentar davant de la gent fent creïble el missatge de netedat s’emportarà les eleccions de carrer, només faltarà que després el discurs articulat no es quedi solament com un eslògan electoral i es percebi veritablement el canvi que des de fa temps tots necessitem.
Al final, però, sembla que qui ha obert la caixa dels trons ha estat Garzón, vès… No podia ser ningú mes, Garzón i la Guardia Civil han entrat a les clavegueres de la política catalana, sense que el Govern de la Generalitat ni els Mossos d'Esquadra, tinguessin cap constància del que els ha caigut a sobre, a la classe política catalana.
La cosa no se sap com acabarà, però el mal que farà a la poca credibilitat i confiança que els quedaba als nostres dir
igents, siguin de les sigles que siguin, serà irreparable. Almenys per l'actual classe dirigent. On, a la incompetència i manca de capacitat, ara s'els consuma la sospita de corrupció.Cal esperar que en queda de tot plegat, però Garzón amb la Guàrdia Civil, ha disparat de ple contra l'establishment de la política catalana.
Però clar, l'única manera que tenim els ciutadans per modificar lleis és presentar una Iniciativa Legislativa Popular, recollint una quantitat inhumana de signatures, que després, ses senyories es passaran per l'arc de triomf, com van fer amb la ILP i un acaba pensant que l'únic que pot fer és quedar-se al sofà.
El sistema polític d’aquesta país fa pena. No tenim llei electoral pròpia, les Iniciatives Legislatives Populars són una enganyifa, no tenim llei de consultes populars, el sistema de llistes tancades fa que siguin els partits i no el vot popular els que decideixin qui ocupa cada càrrec i per remar-ho el finançament dels partits fot més pudor que un contenidor de fracció orgànica un 15 d’agost.
L’opció política que tingui l’encert de poder-se presentar davant de la gent fent creïble el missatge de netedat s’emportarà les eleccions de carrer, només faltarà que després el discurs articulat no es quedi solament com un eslògan electoral i es percebi veritablement el canvi que des de fa temps tots necessitem.
Al final, però, sembla que qui ha obert la caixa dels trons ha estat Garzón, vès… No podia ser ningú mes, Garzón i la Guardia Civil han entrat a les clavegueres de la política catalana, sense que el Govern de la Generalitat ni els Mossos d'Esquadra, tinguessin cap constància del que els ha caigut a sobre, a la classe política catalana.
La cosa no se sap com acabarà, però el mal que farà a la poca credibilitat i confiança que els quedaba als nostres dir
igents, siguin de les sigles que siguin, serà irreparable. Almenys per l'actual classe dirigent. On, a la incompetència i manca de capacitat, ara s'els consuma la sospita de corrupció.Cal esperar que en queda de tot plegat, però Garzón amb la Guàrdia Civil, ha disparat de ple contra l'establishment de la política catalana.
