En aquest comentari vui fer un “anàlisi”de l'empresa amb més poder econòmic de Catalunya i de gairebé tot l'estat espanyol, es tracta de la totpoderosa Caixa d'estalvis i pensions de Barcelona, "la Caixa".El seu poder va molt més enllà del fet de ser la tercera entitat financiera i la primera caixa d'estalvis de l'estat. El seu domini l'articula a través de Criteria CaixaCorp, una societat propietat seva que agrupa tota la seva cartera de participacions empresarials.
El mes de juny de 2007 va sortir a cotitzar a borsa i actualment forma part del principal índex bursàtil espanyol, l'IBEX35.Criteria CaixaCorp és un conglomerat d'empreses de diversos sectors. Es poden diferenciar entre aquelles que es dediquen al sector serveis i las dedicades a negocis financers i assegurances.
El mes de juny de 2007 va sortir a cotitzar a borsa i actualment forma part del principal índex bursàtil espanyol, l'IBEX35.Criteria CaixaCorp és un conglomerat d'empreses de diversos sectors. Es poden diferenciar entre aquelles que es dediquen al sector serveis i las dedicades a negocis financers i assegurances.
De totes les participacions en destaquen les següents :1) Gas Natural: 37,14%; 2) Repsol YPF: 12,68%; 3) *Aigües de Barcelona: 44,10% ;4) Abertis ( antiga Acesa ): 25,64% ;5) Telefónica: 5,56% 
"La Caixa" és el principal accionista, és a dir, propietari, de totes elles menys de Telefónica, on és el segon.Això significa que controla les principals empreses de gas, petroli, aigües, gestió d'infraestructures ( autopistes, aeroports, aparcaments, etc ) i telefonia de l'estat espanyol.
No és d'estranyar que "la Caixa" ostenti la presidència i vicepresidència de les citades companyies. Si mirem la composició dels consells d'administració ( òrgan de govern d'una companyia ) d'aquestes empreses veiem que el president de "la Caixa", el senyor Isidre Fainé, ostenta els següents càrrecs: president d'Abertis, vicepresident de Telefónica, de Repsol YPF i de Criteria CaixaCorp. Veiem també que altres homes forts de l'entitat ostenten els principals càrrecs.
Així, el president i vicepresident d'Aigües de Barcelona són membres del consell d'administració de Criteria. La presidència de Gas Natural està en mans d'un altre membre del consell d'administració de Criteria i Antoni Brufau, que va ser director general de "la Caixa" entre 1999 y 2004, ostenta la presidència de Repsol YPF i la vicepresidència de Gas Natural.No és casualitat que les citades participacions siguin en sectors regulats, estratègics i en certa manera blindats davant la
competència estranjera.
No deixa de ser curiós que una caixa d'estalvis, la missió principal de la qual ha de ser la obra social i ajudar als més desfavorits de la societat, atresori un poder empresarial tan enorme. És curiós també que les caixes puguin adquirir participacions tan significatives en empreses tan impor
tants ( "la Caixa" no és la única ), i al mateix temps ningú pugui comprar-les per què no tenen accionistes com una societat anònima normal i a més no cotitzen a borsa. Que jo sàpiga això no succeeix en cap altre país de la Unió Europea
Enmig de l'escàndol Millet, ha passat gairebé desaparcebuda una notícia que és transcendental per l'economia i la indústria del nostre país. No només perquè afecta a una empresa important i un sector bàsic -l'aigua- sinó perquè representa una escenificació de l'estratègia de La Caixa. I tot el que afecta a La Caixa, en aquest petit país, és important.
Un d
els vaixells insígnia de les empreses controlades per La Caixa, Agbar, ha estat venut a la francesa Suez.
"La Caixa" és el principal accionista, és a dir, propietari, de totes elles menys de Telefónica, on és el segon.Això significa que controla les principals empreses de gas, petroli, aigües, gestió d'infraestructures ( autopistes, aeroports, aparcaments, etc ) i telefonia de l'estat espanyol.
No és d'estranyar que "la Caixa" ostenti la presidència i vicepresidència de les citades companyies. Si mirem la composició dels consells d'administració ( òrgan de govern d'una companyia ) d'aquestes empreses veiem que el president de "la Caixa", el senyor Isidre Fainé, ostenta els següents càrrecs: president d'Abertis, vicepresident de Telefónica, de Repsol YPF i de Criteria CaixaCorp. Veiem també que altres homes forts de l'entitat ostenten els principals càrrecs.
Així, el president i vicepresident d'Aigües de Barcelona són membres del consell d'administració de Criteria. La presidència de Gas Natural està en mans d'un altre membre del consell d'administració de Criteria i Antoni Brufau, que va ser director general de "la Caixa" entre 1999 y 2004, ostenta la presidència de Repsol YPF i la vicepresidència de Gas Natural.No és casualitat que les citades participacions siguin en sectors regulats, estratègics i en certa manera blindats davant la
competència estranjera.No deixa de ser curiós que una caixa d'estalvis, la missió principal de la qual ha de ser la obra social i ajudar als més desfavorits de la societat, atresori un poder empresarial tan enorme. És curiós també que les caixes puguin adquirir participacions tan significatives en empreses tan impor
tants ( "la Caixa" no és la única ), i al mateix temps ningú pugui comprar-les per què no tenen accionistes com una societat anònima normal i a més no cotitzen a borsa. Que jo sàpiga això no succeeix en cap altre país de la Unió EuropeaEnmig de l'escàndol Millet, ha passat gairebé desaparcebuda una notícia que és transcendental per l'economia i la indústria del nostre país. No només perquè afecta a una empresa important i un sector bàsic -l'aigua- sinó perquè representa una escenificació de l'estratègia de La Caixa. I tot el que afecta a La Caixa, en aquest petit país, és important.
Un d
els vaixells insígnia de les empreses controlades per La Caixa, Agbar, ha estat venut a la francesa Suez. El nou símbol de Barcelona, la Torre Agbar, passa doncs a mans franceses.A canvi, La Caixa passa a adquirir el 100% de l'asseguradora mèdica
Adeslas, de la qual Agbar tenia el 55% de les accions. A més, l'entitat catalana ha d'aportar una important quantitat de milions per acabar de comprar l'asseguradora.
Quina és l'estratègia que motiva aquests moviments? Quins són els objectius?
La nova estratègia de La Caixa es basa per mi ,en tres punts molt clars i que tindran importància en el futur:
- Refinanciació de l'entitat i venda de participacions industrials. La Caixa, com totes les entitats financeres es troba en un moment complicat en què ha de retornar molts crèdits i a més, ha d'assumir una important morositat. Fruit d'aquesta situació, necessita recapitalitzar-se. Això ho farà sobretot abandonant algunes de les seves participacions industrials, com és el cas d'Agbar i d'altres que vindran. No oblidem que Criteria és un dels principals holdings industrials d'Espanya.
- Retorn al sector financer. Part de l'estratègia de La Caixa passa per tornar a fer el que millor sap fer: el negoci bancari. Hi haurà doncs, una concentració en la missió amb la qual l'entitat va ser fundada, en perjudici de la indústria.
- El negoci de les assegurances. D'aquí de la importància de la compra d'Adeslas. Adeslas és l'asseguradora de salut líder a Espanya, amb tres milions de clients. Aquesta compra reforça el paper de La Caixa en el món assegurador, ja que amb la seva filial SegurCaixa Holding l'asseguradora de La Caixa té un pes important en les assegurances de vida i les pensions.
La Caixa ha vist que el negoci assegurador és la continuïtat natural del negoci bancari. I ha invertit en el que creu que serà el futur. Vol un bon posicionament per controlar un negoci clau en la societat del futur. Aquest tercer punt és el que té importància per al conjunt de la societat, ja que La Caixa apunta a assegurar-se un sector clau i pilar del n
ostre estat del benestar: l'assistència sanitària.
Adeslas, de la qual Agbar tenia el 55% de les accions. A més, l'entitat catalana ha d'aportar una important quantitat de milions per acabar de comprar l'asseguradora.Quina és l'estratègia que motiva aquests moviments? Quins són els objectius?
La nova estratègia de La Caixa es basa per mi ,en tres punts molt clars i que tindran importància en el futur:
- Refinanciació de l'entitat i venda de participacions industrials. La Caixa, com totes les entitats financeres es troba en un moment complicat en què ha de retornar molts crèdits i a més, ha d'assumir una important morositat. Fruit d'aquesta situació, necessita recapitalitzar-se. Això ho farà sobretot abandonant algunes de les seves participacions industrials, com és el cas d'Agbar i d'altres que vindran. No oblidem que Criteria és un dels principals holdings industrials d'Espanya.
- Retorn al sector financer. Part de l'estratègia de La Caixa passa per tornar a fer el que millor sap fer: el negoci bancari. Hi haurà doncs, una concentració en la missió amb la qual l'entitat va ser fundada, en perjudici de la indústria.
- El negoci de les assegurances. D'aquí de la importància de la compra d'Adeslas. Adeslas és l'asseguradora de salut líder a Espanya, amb tres milions de clients. Aquesta compra reforça el paper de La Caixa en el món assegurador, ja que amb la seva filial SegurCaixa Holding l'asseguradora de La Caixa té un pes important en les assegurances de vida i les pensions.
La Caixa ha vist que el negoci assegurador és la continuïtat natural del negoci bancari. I ha invertit en el que creu que serà el futur. Vol un bon posicionament per controlar un negoci clau en la societat del futur. Aquest tercer punt és el que té importància per al conjunt de la societat, ja que La Caixa apunta a assegurar-se un sector clau i pilar del n
ostre estat del benestar: l'assistència sanitària.La Caixa sempre apunta cap a on van els trets.
No acostuma a equivocar-se. Ens està indicant que les mútues de salut i les assegurances sanitàries tindran molt més pes en el futur.
Més importància del sector privat en l'assistència sanitària.
Caldrà tenir-ho en compte. No oblideu que abans que esclatés la bombolla immobiliària, de fet en el seu moment més àlgid, l'entitat catalana va vendre la seva participació en Colonial i va sortir del negoci immobiliari. Va ser a mitjans del 2006.
Més importància del sector privat en l'assistència sanitària.Caldrà tenir-ho en compte. No oblideu que abans que esclatés la bombolla immobiliària, de fet en el seu moment més àlgid, l'entitat catalana va vendre la seva participació en Colonial i va sortir del negoci immobiliari. Va ser a mitjans del 2006.
Tots sabem què va passar després...
Per la xarxa, he trovat aquest vídeo on es posa de manifest que el conseller socialista, Joaquim Nadal, fa merits per ser el digne sucesor de Narcís Serra i presidir alguna de aquestes empreses o bé intentar com ell,carregar-se el mapa de caixes catalanes, respaldar la seva intenció d'eliminar la paraula Catalunya de la Caixa Catalunya.
Pas a pas fins la ruïna total.! ¡ Veieu el vídeo i jutgeu vosaltres mateixos...
Situacions com aquestes demostren el baix perfil dels politics del govern tripartit i posa en evidència la seva incapacitat per formular polítiques coherents que puguin contribuir a treure Catalunya de la crisi.
Per la xarxa, he trovat aquest vídeo on es posa de manifest que el conseller socialista, Joaquim Nadal, fa merits per ser el digne sucesor de Narcís Serra i presidir alguna de aquestes empreses o bé intentar com ell,carregar-se el mapa de caixes catalanes, respaldar la seva intenció d'eliminar la paraula Catalunya de la Caixa Catalunya.
Pas a pas fins la ruïna total.! ¡ Veieu el vídeo i jutgeu vosaltres mateixos...
Situacions com aquestes demostren el baix perfil dels politics del govern tripartit i posa en evidència la seva incapacitat per formular polítiques coherents que puguin contribuir a treure Catalunya de la crisi.
Ara bé molt em temo que el senyor Joaquim Nadal pot ser designat com conseller d´administració de la Caixa ,o bé de cuansevol de les empreses del grup Criteria CaixaCorp.
Aquí és on el ressentiment aflora i llavors la ràbia m’ofega i em fa dir estirabots contra tothom, contra mi el primer, però també contra els altres. I en fi, ningú es culpable de res i cadascú té el que es mereix.........
Aquí és on el ressentiment aflora i llavors la ràbia m’ofega i em fa dir estirabots contra tothom, contra mi el primer, però també contra els altres. I en fi, ningú es culpable de res i cadascú té el que es mereix.........
