Avui fa exactament 69 anys que el president Lluís Companys fou afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940 per la dictadura espanyola, al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!"Es tracta de l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme. 69 anys més tard, i vivint en una suposada democràcia, Espanya continua sense anul·lar el judici sumaríssim que la dictadura aplicà al President.
De moment, s’han limitat a lliurar a la seva néta –a Mèxic, tot just ahir– el text que la llei de memòria històrica anomena “certificat de reparació i reconeixement personal”; un text de només 16 línies en què ni tan sols s’esmenta el càrrec democràtic de President de la Generalitat, que ostentava Companys en el moment de l’afusellament.
No és que ens calgui cap document ni cap anul·lació per part de la Justícia espanyola. Sincerament, tant me fot el que diguin.
Nosaltres sabem ben bé qui era Companys i qui són els seus jutges i assassins. El fet que Espanya segueixi sense anul·lar-ho i condemnar-ho és un fet destacable només com a una prova més de la pobra qualitat democràtica de l’Estat espanyol.
El 6 d’octubre del 1934 proclama l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat:
“Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.
Catalans! L'hora és greu i gloriosa.
L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots.
Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!”
Que la seva memòria ens recordi quina és la nostra veritable raó de ser: Catalunya.
