Avui torna a ser dimarts i tretze i podríem tocar aquest tema, el de les persones que creuen en la mala sort relacionada amb determinades dates i circumstàncies i totes aquestes coses que, francament, jo no he entès mai.Però avui em ve de gust parlar de la cabra de la legión, quasi un símbol patri per a molts espanyols.
O potser sense el quasi.Ahir, dia de la desfilada militar de l’exèrcit espanyol a Madrid en commemoració d’ara mateix no recordo què, sembla ser que la cabra titular del segundo tercio de la legión,la cabra Blanquita, es trobava desplaçada a l’estranger, en com
issió de serveis, la entranyable cabra que desfila cada any al costat dels espitregats legionaris.I és que actualment l’exèrcit espanyol té el gruix de la seva feina a l’estranger, així que no ens ha d’estranyar que també s’emportin la cabra. A Espanya l’exèrcit només hi deixa uns petits contingents de soldats per defensar l’illa de Perejil i per algun altre imprevist que es pugui presentar.
Qui li havia de dir al que va decidir ja deu fer un munt d’anys que la mascota de la legió, en comptes de ser un gos o un gat, fos una cabra, que es convertiria en protagonista involuntària de la desfilada.
És per això que la ministra, Carmen Chacón, sempre alerta amb els temes importants, una senyora que alguns diuen que és catalana però que políticament jo sempre l'he vist exercir d’espanyola,( i no li
va pas gens malament,) li va donar l’oportunitat de lluir-se a la cabra substituta, que per la tele van tenir l’encert d’informar-nos que porta per nom golfa.La cabra golfa ja figura a la plantilla de l’exèrcit espanyol, naturalment fent mèrits com tothom per intentar ascendir en l’escalafó, amb el noble objectiu d’arribar algun dia a esdevenir la cabra titular.
S’ha de dir que de disciplina militar la cabra en té més aviat poca. La cabra golfa, acostuma a anar per lliure i no amb aquella regularitat tan espectacular de les 160 passes per minut que marca el reglament dels legionarios.
Si no sóc fora en un dia tan senyalat com el d’ahir "m’agrada" veure desfilar la cabra de la legión, i per sort a la tele pública espanyola no s’obliden mai de retransmetre’ns l’acte en rigorós directe. Però el que fins ara no havia gosat fer mai és dedicar-li un comentari a la cabra. Doncs bé, a partir d’ara això ja no ho podrà dir ningú.
En veure-la desfilar al costat de les tropes sense mantenir la formació ni marcar el pas, es fa comprensible que els assistents a l’espectacle, majoritàriament gent d’ordre i marcialitat com la que es portava fa quaranta anys, la xiulessin. I és que per un ensinistrador d’animals fer creure a una cabra deu tenir la mateixa dificultat que pels espanyolistes fer creure els nacionalistes perifèrics.
I el fet és que la punyetera es conserva realment bé a la seva edat, desde que vaig anar a fer el soldat ja se l’esmentava en la cançó que interpretàvem mentre apreníem a marcar el pas, “La cabra, la cabra, la p… Ni tan sols la presència del reis i les infantes, del president del govern de la nació i els seus ministres, uns quant dels caps autonòmics, (Montilla, que no hi ha assistir dons te eleccions aviat i cal mantenir certes formes ), ni les notes de l’himne espanyol ni l’homenatge que es va fer als soldats morts en el conflicte armat de l’Afghanistà els va fer callar, quina mania que li tenen a la pobra cabra a Madrid i això que ni tan sols és catalana!.
Pel que vaig veure els mateixos que la varen escridassar foren aquells que mesos enrere varen omplir diaris i tertúlies posant del revés als que se’ns va acu
dir xiular al rei en la final de copa de València.De ben segur que en els propers dies ens explicaran els perquès, ara que vist en perspectiva potser tenen raó i tot, una cosa és xiular a la cabra i l’altra al borbó tot i que a molts ens pugui semblar el mateix.
Alguns fins i tot ens varen voler fer creure que la xiulada era pel Zapatero, ai senyor quins manipuladors !!!
