La virtut de la nova forma de fer política en aquest país que representen, és la dignitat i la fermesa de ser catalans en les actituds. Als catalans, en els darrers 30 anys de recuperació d’una certa democràcia participativa, sovint se’ns ha insultat, menyspreat, calumniat i denigrat.Tots, absolutament tots els poders fàctics espanyols, amb més o menys elegància, han menystingut i han fet oïdes sordes a les nostres justes reclamacions.
Reclamacions de mínims, per cert, com aquest Estatut que sembla una constitució que ens atorgui el dret a tot, i en el fons és una coartada més per seguir on érem. Els dos partits d’àmbit estatal, els principals per no dir tots els mitjans de comunicació espanyols, la corona, l’exèrcit, i un llarg etc,
han tingut dedicatòries que hem engaltat, suportat, perquè crèiem que no teníem cap altre remei si volíem avançar com a poble.
Reclamacions de mínims, per cert, com aquest Estatut que sembla una constitució que ens atorgui el dret a tot, i en el fons és una coartada més per seguir on érem. Els dos partits d’àmbit estatal, els principals per no dir tots els mitjans de comunicació espanyols, la corona, l’exèrcit, i un llarg etc,
han tingut dedicatòries que hem engaltat, suportat, perquè crèiem que no teníem cap altre remei si volíem avançar com a poble. La virtut d’aquesta forma d’anar pel món, amb el cap ben alt, sense arronsar-se davant aquestes calúmnies, és que ens sitúa als catalans davant la perspectiva de perdre la por. La por ha estat l’instrument que ha usat Espanya des de fa més de tres-cents anys per a tenir-nos emmanillats sota la seva tutela.Hi ha una nova forma de fer política, de moment fora de l’àmbit tradicional dels partits, que ens mostra a tots els catalanistes el camí a seguir per a alliberar-nos.
No es tracta d’una forma de fer política feta amb l’estómac, es tracta d’una forma de parlar i de comunicar, nova, moderna, europea,
desacomplexada.. Hi ha patriotes, cada dia més, que entenen que només perdent la por secular que duem impregnada per tants segles d’odi i traïció, avançarem.
En Carretero ens explica que la independència avui, és possible, i sense subterfugis ens indica el camí a seguir, a grans trets, i molta gent hi reflexiona, hi reflexionem, i constatem que és posible, amb les seves declaracions, amb les seves respostes als insults provinents de personatges de dubtosa categoria democràtica i intel·lectual, ens demostra i ens diu amb el cap ben alt, que no tinguem por als insults i al menyspreu, i que hi contestem si cal. Que no abaixem el cap.
L’any vinent hi ha eleccions al Parlament de Catalunya ( pronostico eleccions a la primavera )Això fa que tots els partits mantinguin una actitud que, en termes militars, sobretot en àrees d’intel·ligència, espionatge i comunicacions, etc ,etc… s’anomena “prevengan armas”.
No es tracta d’una forma de fer política feta amb l’estómac, es tracta d’una forma de parlar i de comunicar, nova, moderna, europea,
desacomplexada.. Hi ha patriotes, cada dia més, que entenen que només perdent la por secular que duem impregnada per tants segles d’odi i traïció, avançarem.En Carretero ens explica que la independència avui, és possible, i sense subterfugis ens indica el camí a seguir, a grans trets, i molta gent hi reflexiona, hi reflexionem, i constatem que és posible, amb les seves declaracions, amb les seves respostes als insults provinents de personatges de dubtosa categoria democràtica i intel·lectual, ens demostra i ens diu amb el cap ben alt, que no tinguem por als insults i al menyspreu, i que hi contestem si cal. Que no abaixem el cap.
L’any vinent hi ha eleccions al Parlament de Catalunya ( pronostico eleccions a la primavera )Això fa que tots els partits mantinguin una actitud que, en termes militars, sobretot en àrees d’intel·ligència, espionatge i comunicacions, etc ,etc… s’anomena “prevengan armas”.
No oblidem que estem envoltats de veíns molt belicosos. No és massa aviat per parlar d’això? Jo crec que no,és estar preparats per la batalla, de moment hi han escaramusses que peten ara aquí i després allà.
Si la bomba d’efecte retardat que és el Cas Millet ha esclatat amb danys col-laterals, en especial a la fundació Trias Fargas, de la trinxera oposada han llençat una granada de mà que ha petat de ple en la fundació Rafel de Campalans.
Això és normal quan s’espera l’atac definitiu, l’ofensiva final. Sempre s’escapa algun tret d’una banda o de l’altre i acaba ferit el primer despistat que treu el cap de la trinxera.Però són tan sols els primers indicis de què la batalla grossa encara no ha arribat.Perquè aquestes eleccions seran de tot, menys civilitzades.No oblidem que l’estat Ecspanyol provarà de fer-nos la traveta sempre que li sigui possible.
Ningú té cap intenció de fer presoners. Els primers símptomes d’això són les purgues que ja s’han fet a diversos partits. Al Saura li vol tallar el cap l’Herrera; a Esquerra, al Carod ja li ha tallat el cap i la cua en Puigcercós amb molt mal estil.
A CiU i al PSC ningú talla res - de moment – perquè t
ots dos hi tenen molt a perdre si apareixen dividits davant de l’opinió pública.
Si la bomba d’efecte retardat que és el Cas Millet ha esclatat amb danys col-laterals, en especial a la fundació Trias Fargas, de la trinxera oposada han llençat una granada de mà que ha petat de ple en la fundació Rafel de Campalans.
Això és normal quan s’espera l’atac definitiu, l’ofensiva final. Sempre s’escapa algun tret d’una banda o de l’altre i acaba ferit el primer despistat que treu el cap de la trinxera.Però són tan sols els primers indicis de què la batalla grossa encara no ha arribat.Perquè aquestes eleccions seran de tot, menys civilitzades.No oblidem que l’estat Ecspanyol provarà de fer-nos la traveta sempre que li sigui possible.
Ningú té cap intenció de fer presoners. Els primers símptomes d’això són les purgues que ja s’han fet a diversos partits. Al Saura li vol tallar el cap l’Herrera; a Esquerra, al Carod ja li ha tallat el cap i la cua en Puigcercós amb molt mal estil.
A CiU i al PSC ningú talla res - de moment – perquè t
ots dos hi tenen molt a perdre si apareixen dividits davant de l’opinió pública. Els socialistes s’hi juguen el Govern i els convergents el futur.
Del PP no cal parlar-ne, perquè allà ja és maten periòdicament i no necessiten unes eleccions per celebrar les seves particulars matances de Sant Valentí. De totes les formacions polítiques, la que s’ho mira amb més tranquil-litat és Reagrupament. En Carretero està tranquil. Sap que ho té tot per guanyar.,sobretot en una Europa on el militarisme és tan impopular ..
Crec, però, que s’equivoca en dir que en treurà tants diputats, i que menys ho consideraria un fracàs. Per què un fracàs?
Del PP no cal parlar-ne, perquè allà ja és maten periòdicament i no necessiten unes eleccions per celebrar les seves particulars matances de Sant Valentí. De totes les formacions polítiques, la que s’ho mira amb més tranquil-litat és Reagrupament. En Carretero està tranquil. Sap que ho té tot per guanyar.,sobretot en una Europa on el militarisme és tan impopular ..
Crec, però, que s’equivoca en dir que en treurà tants diputats, i que menys ho consideraria un fracàs. Per què un fracàs?
Ser al Parlament ja és un triomf si parlem d’un partit que no té cap mena de recolzament econòmic per part dels bancs, dels grups mediàtics o de la burgesia. A més, company Carretero, un “general” mai avança els seus objectius.
Jo crec, sincerament, que el resultat del Reagrupament serà molt i molt bo, però no cal anar amb urgències. L’edifici que han bastit tots els partits “tradicionals” està tan podrit, tan corcat, tan a punt d’ensorrar-se, que ta
n sols cal una petita empenta perquè se’n vagi en orris.D’aquí que, malgrat els trets d’aquells que frisen perquè veuen com poden perdre menjadores, cotxes oficials, prebendes i canongies diverses, al front no hi hagi novetat. Els uns i els altres vigilant-se, clavant-se alguna mossegada a veure si sona la flauta i l’adversari cau. Guerra de desgast, de engegar el ventilador, d’insults i del tan català “I tu més”.
És normal doncs, que en els darrers dies els periodistes catalans que treballen en mitjans col·laboracionistes i que no tenen com a prioritat ideològica la llibertat del País, hagin començat la seva croada contra tot allò que signifiqui aquest canvi de mentalitat, de paradigma.
Jo crec, sincerament, que el resultat del Reagrupament serà molt i molt bo, però no cal anar amb urgències. L’edifici que han bastit tots els partits “tradicionals” està tan podrit, tan corcat, tan a punt d’ensorrar-se, que ta
n sols cal una petita empenta perquè se’n vagi en orris.D’aquí que, malgrat els trets d’aquells que frisen perquè veuen com poden perdre menjadores, cotxes oficials, prebendes i canongies diverses, al front no hi hagi novetat. Els uns i els altres vigilant-se, clavant-se alguna mossegada a veure si sona la flauta i l’adversari cau. Guerra de desgast, de engegar el ventilador, d’insults i del tan català “I tu més”.És normal doncs, que en els darrers dies els periodistes catalans que treballen en mitjans col·laboracionistes i que no tenen com a prioritat ideològica la llibertat del País, hagin començat la seva croada contra tot allò que signifiqui aquest canvi de mentalitat, de paradigma.
LLàstima que no hi hagin posat tant d'interès quan des de les cantonades ibèriques de l'Extremadura i Cantàbria, se'ns ha insultat directament, i allò sí eren insults, per cert, i cops de puny a la nostra dignitat i orgull. Catalunya està perdent la por a parlar clar i s’adona que la llibertat és possible i factible, i tot el foc d’encenalls i escarafalls, són només una mostra del seu nerviosisme, i la seva por a la democràcia i la llibertat del país. Ara, tret a tret, les municions minven, i si ara ja estan així, no sé jo si quan hi arribi el moment tindran cartutxos per la gran batalla final, la que suposa obtenir prou escons al Parlament com per poder plantar-se i dir “Ara ja tenim la majoria per fer el que volem”. Els uns, per servir a Espanya, els altres…Però aquí haig de deturar-me. Encara em queda algun temps per a fer de corresponsal d’aquesta guerra.
De moment, puc informar-vos que al quartel General del Reagr
upament les tropes estan ben entrenades, des del meu punt de vista, és quelcom similar a un petit exercit amb especialització, amb una gran moral de victòria i les municions, fetes d’arguments i de raons, omplen els seus polvorins. És molt més del que poden dir altres,i recordeu amics, que els pacifistes són com ovelles que creuen que el llop és vegetarià.
De moment, puc informar-vos que al quartel General del Reagr
upament les tropes estan ben entrenades, des del meu punt de vista, és quelcom similar a un petit exercit amb especialització, amb una gran moral de victòria i les municions, fetes d’arguments i de raons, omplen els seus polvorins. És molt més del que poden dir altres,i recordeu amics, que els pacifistes són com ovelles que creuen que el llop és vegetarià.
