“Els homes obliden més aviat la mort del seu pare que la pèrdua de patrimoni” -(Maquiavel)-No sóc ultraliberal i crec que hem de pagar impostos. Sense ofegar les empreses ni els ciutadans, però la nostra societat necessita un sistema d'ingressos prou potent com per garantir la prestació dels bons serveis a que ens hem acostumat.
Malgrat això, m'afegeixo als que demanen que a Catalunya hauríem de suprimir o minimitzar l'impost de successions.
L'argument que és un impost per als més rics em sembla demagògic. Més aviat és un impost que castiga les persones que han estalviat tota la vida o als que hem estat pagant una hipoteca. Els que arribin a poder deixar alguna cosa en finir al cònjugue o als fills, veuran que l'herència anirà acompanyada d'una bona clatellada.
És abusiu el peatge a la mort que pagaran els nostres éssers estimats. Ni haver fet testament, ni tenir la cotitularitat en els comptes bancaris no ens ho estalvia. Si el cònjuge o els pares moren, es bloquejaran els comptes fins que es pagui la part del finat.
No solc fer comparacions del nostre país amb les anomenades "comunitats autònomes" però, en aquest cas, la comparativa esdevé odiosa. Em passen l'exemple del que suposa rebre una herència de 250.000€ (valor d’un pis mig). Segons on vius, et toca pagar:
PAIS BASC (PSE/PSOE PP)----------------------0€
CANTÀBRIA (PRC PSC/PSOE)---------------414€
BALEARS (PSIB/PSOE Bloc UM) -----------414€
CASTELLA-LA MANXA (PSCM/PSOE)--2.153€
CATALUNYA (PSC/PSOE ERC ICV-EUiA)41.423€
No es pot al·legar ideologia, comunitats amb igual signe polític ho han fet, però el nostre govern es nega a renunciar a aquest mos. Traspassar l'herència als nostres fills és un dels elements bàsics del nostre "Mos Maiorum", el nostre bagatge cultural.
Hauríem d'estar orgullosos de la triple tradició que hem rebut : la llatina, la judeo-cristiana i la catalana. El dret romà regula al detall les herències i successions.
Els personatges bíblics tenien un gran respecte pel llegat dels avantpassats, ja des de temps del repartiment de Canaà per part dels dotze fills de Jacob. I els catalans érem estalviadors i teníem un hereu o una pubilla a qui llegar el propi patromini.
Durant molt anys el país es va beneficiar d'aquesta manera de fer.
