Ha mort un esperit lliure i un excepcional actor, un provocador. Una persona intel•ligent, un histrió. Un home admirat, popular i respectat (sempre cal deixar de banda la puta caverna, oi?). Rubianes no tenia pèls a la llengua. Dèien a la tele que "parlava sense dir res, dient-ho tot"; jo crec que dèia moltes coses, moltíssimes! Només cal entrar al youtube i fer-ne una petita cerca amb el seu nom. Dediqueu-hi una estona, si us ve de gust. Se'n va un gran artista i una persona sorprenent.
És curiós, he estat pensant quin gest era el que se li podria associar, quina era la seva característica que l'identificava i sols se m'acudeix una, Ell. No tenia un acudit repetitiu, no tenia un gest que no pogués tenir qualsevol, però sabies que després de sortir ell tot seria diferent. Amb ell vaig riure de la manera més bèstia que he rigut mai, perquè una entrevista al Pepe Rubianes era un show del Pepe Rubianes. Em perdut molt més que un actor o un humorista, hem perdut tot un paiaso, hem perdut el Pepe Rubianes.
Se'n va un actor. Se'n va un guionista. Se'n va el rei del monòleg, el rei de l'onomatopeia. Se'n va una veu profunda. Se'n va un somriure fàcil. Se'n va un viatger. Se'n va una ment oberta. Se'n va un cap que bullia de pensaments polítics, però sense cap lligam polític. Se'n va un ésser histriònic i controvertit. Se'n va algú a qui li bufava de canto la correcció política i deia el que pensava sense embuts. Se'n va un home dels que marquen la història. Se'n va Rubianes. Fins sempre. Adéu Pepe Rubianes.
T'enyorarem molt,...
És curiós, he estat pensant quin gest era el que se li podria associar, quina era la seva característica que l'identificava i sols se m'acudeix una, Ell. No tenia un acudit repetitiu, no tenia un gest que no pogués tenir qualsevol, però sabies que després de sortir ell tot seria diferent. Amb ell vaig riure de la manera més bèstia que he rigut mai, perquè una entrevista al Pepe Rubianes era un show del Pepe Rubianes. Em perdut molt més que un actor o un humorista, hem perdut tot un paiaso, hem perdut el Pepe Rubianes.
Se'n va un actor. Se'n va un guionista. Se'n va el rei del monòleg, el rei de l'onomatopeia. Se'n va una veu profunda. Se'n va un somriure fàcil. Se'n va un viatger. Se'n va una ment oberta. Se'n va un cap que bullia de pensaments polítics, però sense cap lligam polític. Se'n va un ésser histriònic i controvertit. Se'n va algú a qui li bufava de canto la correcció política i deia el que pensava sense embuts. Se'n va un home dels que marquen la història. Se'n va Rubianes. Fins sempre. Adéu Pepe Rubianes.
T'enyorarem molt,...
2 comentaris:
Després d'abandonar el que els que encara no hem mort coneixem com a món dels vius, el genial humorista, brillant bufó i satírica mosca cojonera, rebia notícies de l'última victòria electoral de la dreta a la seva terra natal. Alleujat després d'una vida intensa i una agonia prou dolorosa, encara tenia ànims per regalar-se'n una de les seves: “joder, suerte que esta vez he palmado antes de verlo”.
El tren
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa.
Es curioso ver
como la vida se desliza
limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de semple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
ha hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera
(Pepe Rubianes, Etiopia, Junio 2006)
Publica un comentari a l'entrada