Aquesta és la manera com ICV-ERC-PSC fan política. Perquè aquesta és una policia política que matxaca qui posa en qüestió l'ordre establert. I ho fa violentament contra qui sigui, ja sigui aquest violent o pacífic. Els Mossos són policia política.
Des de la més absoluta ignorància sobre el tema de Bolonya, tenir quatre mesos estudiants tancats protestant pel que sigui i no ser capaços d'aconseguir ni un punt d'acostament per acabar a garrotades, diu molt poc dels que tenen que vetllar pel futur dels nostres joves.
Tots som o hem estat joves, amb ideals i inquietuds diverses i de vegades, molt sensibles, però també els més adults, els més responsables, i més si tenen responsabilitats directes sobre el futur dels joves universitaris, o no, tenen que vetllar per evitar situacions com les viscudes avui a Barcelona.
Com persona republicana no mereixo veure això. Estic trist i decebut. La càrrega desproporcionada........,sense justificació....., un mal dia....
No es pot culpar als estudiants d'una tancada de quatre mesos. La responsabilitat de la mateixa i del seu final, recau en els responsables del seu futur. Incapaços de donar sortida a un conflicte que han optar per deixar-lo podrir, avanç que arriscar-se a cercar una sol.lució compromesa.
Amb Bolonya o sense, consentir una protesta de quatre mesos per acabar-la al vell estil, repartint bastonades a tort i a dret, és una mostra més de la incapacitat, ja crònica, dels que gestionen el sistema. Si digués tot el que penso d'Huguet, Saura, els Mossos d'Espanya...... acabaria tot el repertori d'insults i encara no em quedaria a gust.
Com poden ser tan ... ? ...i aquí no ha canviat res. Bé, o sí: com a mínim tenim blocs, i mails, i facebooks, per difondre com la pòlvora videos com aquests. Porres o llibres?
Quan les imatges es gravaven en blanc i negre, eren els grisos. Ara que podem veure les notícies amb RGB, van de blau. Quan funcioni amb tres dimensions espero que no em toqui el rebre per mirar-m'ho des del sofà de casa. D'altra banda, m'agradaria afegir (si em permeten emprar un vocabulari vulgar i estrident) que son uns fills de la grandíssima puta!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Veure les imatges de les càrregues policials contra els estudiants universitaris arrel de l'oposició al Pla Bolonya em provoca ràbia, impotència i vergonya, molta vergonya.
La intervenció del Mossos d'Esquadra contra uns manifestants pacífics no és pròpia d'una policia democràtica i és provocadora, injustificada i violenta, pròpia d'una policia d'un estat autoritari que recorda la dels temps franquistes.
Uns temps passats on la Universitat era un espai més autònom i inviolable que no pas ara. Han actuat violentament contra una protesta pacífica, obrint la porta a l'ús de la violència per part dels estudiants i els provocadors de torn. Probablement és la reacció que esperen i volen, per silenciar i aturar una protesta que va a més i engloba ja també a professors universitaris.
Per això des de les notícies del canal institucional es parla de batalla campal en comptes de càrrega policial violenta.
I tot això de la ma d'un govern d'esquerres. De la ma d'un conseller d'Interior d'Iniciativa per Catalunya Verds, el senyor Saura.
De la ma d'un conseller d'universitats d'Esquerra Republicana, el senyor Huguet.
Si tinguessin tan sols un mínim d'ètica democràtica, dimitirien tots dos. I si no ho fan per voluntat pròpia, que no ho faran, el president d'aquest puto país hauria de fer-los fora, per simple credibilitat democràtica.
Però tampoc ho farà.
És una vergonya, una absoluta vergonya que ennuega la gola i humiteja els ulls.
Salut.
Crec que aquesta situacíó és molt lamentable i no entenc que des de la conselleria de Joan Saura s'actui d'aquesta manera tant brutal contra els estudiants. Una violència del mossos que recorda l'etapa més repressiva de l'ex delegada Garcia Valdecasas. Algú de la Conselleria tindrià que assumir responsabiitats . Sobretot el Conseller Saura.
Tafaner els convergents sou l'ostia. Un partit que va de indepe i demòcrata, quan vosaltres vau votar a favor de la llei de partits, es a dir, a favor d'il.legalitzar partits bascos. Sou la repera!
Jo no sóc militant de Convergència,amic/s anonim. Tanmateix mantinc la meva independència i per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog.
La discrepància política és perfectament respectable. Crec sincerament que hem de ser capaços de poder conviure tots en pau i sense desqualifiacions, defenssant cadascú els seus enfocs.
Políticament hi ha poc a dir.
La gent que es considera poc progressista s’està carregant d’arguments per a fugir cap a CiU. Els que, malgrat tot, continuem creient en les esquerres tot i el funest exemple del tripartit només ens queda fer el pas endavant i organitzar-nos.
A mida que em faig gran deixen d’interessar-me certes coses i me n’interessen d’altres.
Una de les coses que no m’interessa gens és la política de partit. La veritat sigui dita, mai m’ha interessat massa, encara que és cert que en cert moment de la meva joventut van estar a punt de convèncer-me a entrar en un partit. M’ho vaig pensar una colla de dies, vaig dubtar, m’ho vaig pensar i repensar i, al final, vaig dir que no.
No te/us explicaré les raons que vaig sospesar, que van ser moltes. La que més va pesar per dir que NO, va ser veure i conèixer d’a prop alguns partits polítics i sindicats.
Amb això no vull desmerèixer pas els polítics professionals o els polítics vocacionals. N’hi ha de tots tipus: aquells que fan servir la política per a ells i aquells que es posen al servei del ciutadà i de la societat.
Només he de dir que, amb els anys, reconec que l’elecció va ser bona. N’estic cada vegada més convençut. Actualment la política de partit no només no m’interessa gens sinó que més aviat em repugna. Veus tantes coses!
I quasi a tots els partits, siguin de dretes, esquerres, dalt o baix… Cal, doncs, un canvi de mentalitat en la societat catalana i un revulsiu en el panorama polític que serveixin de punt d'inflexió en aquesta caiguda lliure en la qual està immers el nostre País.
Cal que defensem el nostre poble, i això és fa propugnant la independència, sí, però també la catalanitat de la nostra Nació.
I això ho hem de fer junts, defugint sectarismes i falses dicotomies entre esquerres i dretes que no aporten res de bo Com més gent faci aquest pas de valentia, més aviat serem lliures.
La política no es fa només des de dins dels partits com a militan. Es fa política des de qualsevol lloc de la societat. Només cal tenir l’ànim i la voluntat de fer-ho.
Tant CiU com Esquerra ( avans ERC ) han demostrat que potser sí que tenen un bri de capacitat decisòria, aquí o allà, però que han abdicat de la seva responsabilitat de decidir en pro de Catalunya a canvi de miserables prebendes, sense importar-los de deixar orfes aquells qui els havien votat i els havien fet confiança.
Cert és que en els grans temes d’avanç del nostre País (país català, és clar), el PP i els PSOE sempre faran front comú; i això és un partit perdut d’entrada. Però és que en temes menors, on ells podien forçar aritmèticament alguna mena de guany, encara que fos en forma d’engrunes (allò del peix al cove), han demostrat la seva incompetència i el seu servilisme. És més, si algú confiava en Esquerra ( avans ERC ) per marcar de tant en tant algun golet més que CiU, aquest partit ha demostrat que té la pólvora igual o mes de mullada i que, ultra això, fins i tot és prou maldestre (o desvergonyida) com per marcar-se gols en pròpia porta .
Vist el panorama, si ja és absurd anar a jugar un partit perdut d’entrada, amb l’arbitre comprat, i començant amb un 9-0 en contra... més absurd encara és enviar-hi uns equips que ni tant sols senten els colors i que només juguen per uns diners i unes poltrones que a més paga i dóna l’equip rival.
És per això, doncs, que des del sobiranisme i la catalanitat l’aposta més ferma, decidida i conseqüent és la de no ser partícips de tot aquest paperot, de tota aquesta tragicomèdia.
Votar o confiar amb CiU o ERC,ara mateix no ens servirà de res als catalans; només per continuar essent humiliats a la capital de l’Imperio, o de fer el paperina a Catalunya.
L’opció del sobiranisme ha de ser la del camí recte,amb tots els partits que vulguin la independència i les plataformes de la ciutadania,sense exclusions, el de la proclamació unilateral d’independència i de l’Estat català.
Qualsevol altra opció de les defensades ara mateix per CiU i Esquerra es més del mateix, l’opció de la resignació i la frustració, ja que queda clar que si el tema es fotre, tant el PP com el PSOE no ho dubtaran mai, i s’uniran davant la insignificança de 5, 10 ó 12 diputats catalans al Congrés o en front d’una Generalitat impotent, incompetent i dirigida, a més, per l’enemic.
Companys i amics, gràcies per treure el cap de tant en tant i "fins la propera".
Salut.
Els sociates ja ho tenen tot planificat. Cada dia estic més convençut que el que era una simple intuició personal acabarà esdevenint una realitat.
Hem de tenir en compte dues coordenades en les que ens hem de moure: el finançament i les eleccions europees. El finançament serà una misèria, una humiliació més tal i com ens esperàvem; i què farà la crossa sociata de Calàbria? Si volen pretendre sobreviure hauran de trencar amb el tripi, o forçar que el tripi es trenqui (suposo que el gran estratega dels nostres temps, en Putxi, ja haurà pactat "com" amb la màfia de Nicaragua; imagino també que els poltronistes irreductibles com el Lenin del Bages acceptaran la decissió del gurú, mentre´s que la morsa anirà perduda...). Si això succeís, és clar que aniriem a eleccions anticipades.
ERC sortiria "reforçada" amb el seu rebuig del finançament, fet que impediria la gran patacada electoral esperada (això és el que es pensen, clar, els patriotes no som idiotes encara que s´ho puguin arribar a creure), i "el cordobés" podria convocar les eleccions quan l´hi sortís dels collons....que tal fer-les coincidir amb les europees?
Els sociates pensen que s´espanyolitzaria la votació ( "Baix Llobregat power")i que això lògicament els beneficiaria. Una claríssima confluència d´interessos i una nova ampolla d´oxígen per aquesta xusma, just ara que hauran de passar comptes amb Catalunya. El que es va dient de l´existència de la data límit de Setmana Santa seria la confirmació, ja que el "tempus" dels esdeveniments així ho indicaria (el periode per convocar eleccions va clavadet, setmana amunt, setmana avall).
Ergo...què hauria de fer Convergència per evitar aquesta estratègia? Jo ho tinc clar, just el dia que es faci públic l´acord de merda, presentar una moció de cemsura contra el Govern.
Llavors desmuntaria la maniobra d´ERC i els forçaria a definir-se. SENYORS D´ERC QUÈ SOU PRIMER: CATALANS? O D´ESQUERRES......?
Quan un equip goleja l’adversari, hom pot remarcar tant els mèrits del guanyador com els desmèrits del perdedor. Jo no sé si les ensarronades que una i altra vegada ens està clavant el Govern espanyol són atribuïbles del tot a la seva habilitat o si hi ha també una voluntat de deixar-nos ensarronar.
Com a patriota català només desitjo que sorgeixi un lideratge en els partits polítics que comenci a treballar sense dilatacions cap a la independència. Si és CDC o és Esquerra o un altre partit qui ho fa, tenen tot el meu suport. Tot!
En tot cas, el que si que tinc clar, és que Esquerra ha perdut molta credibilitat i costarà molt tornar-la a guanyar (si és que la guanya de nou). Per tant només que sigui per qüestió purament matemàtica, ens queda CDC i comptem els partits amb un mínim de possibilitats d’obtenir prou representants al Parlament que els permetin fer polítiques sobiranistes.
Convergència és per a molts sobiranistes la darrera oportunitat o millor dit, és més potser un desig de què ho sigui de molts catalanistes desesperats davant del penós panorama que tenim.Com també ho és, potser, el desig d'avançament electoral que se sent des de ja dos anys per l'ambient sobiranista.
Malgrat no t'agradi, crec que hauràs d'acceptar que CiU és la primera força d'aquest país, i si els seus dirigents ho volen, tenen la capacitat d'establir un pla sobiranista que ens porti a la independència.
Jo que no he abandonat el meu moderat escepticisme, veig el panorama positivament, crec que la truita s'ha girat i a CiU, ara totes li ponen, i sense ni esforzar-s'hi.
El tristpartit no sumará, i ells ja no només ho intueixen sino que ho saben. Al seu electorat només podrán oferir dos fracassos electorals consecutius i dos governs nefastos i inestables, incapaços de gestionar res de res i que han sigut incapaços de acabar la legislatura, i per dues vegades consecutives.
Una collita molt pobre.
Vaig veure les imatges del desallotjament del rectorat de la UB i no em va semblar que els Mossos d'Esquadra s'excedissin en cap moment, tot al contrari, una colla de joves, molestos perquè se'ls feia complir la llei, s'encaraven i llançaven cadires metàl•liques contra les forces de l'ordre.
Tinc la impressió que tot aquest moviment d'oposició al procés de Bolonya que s'ha congriat a les universitats catalanes està totalment fora de lloc, és possible que alguns dels seus arguments siguin raonables, però les seves accions reivindicatives són del tot desmesurades. Pel que sembla Catalunya és dels pocs països d'Europa on existeix una oposició activa a aquest procés, un procés que, per la informació que en tinc, és molt avantatjós per als estudiants, perquè eleva la qualitat de l'educació i facilita la plena homologació de les titulacions en l'àmbit europeu.
Després hi ha tot aquest discurs sobre una suposada privatització, i sobre la barrera social que suposa l'esquema de grau+màster que, pel que en sé, tampoc no respon a la realitat. El més sorprenent és que un rector permeti que, durant quatre mesos, una colla d'individus, no tots estudiants, s'instal•li i faci seves unes dependències que són de tota la comunitat universitària i que han estat finançades pel conjunt de la societat catalana.
Mai no he acabat d'entendre aquest alt nivell de tolerància que existeix en algunes universitats cap a conductes que vulneren les mínimes regles de la convivència i que són il•legals. M'imagino que una barreja de consciència "progre" i de por a la resposta dels estudiants impedeix al rector exercir la seva autoritat des d'un principi, i expulsar els intrusos tan bon punt han ocupat el rectorat. En un estat de dret, davant la negativa dels ocupants a acatar les normes, s'ha de recórrer a la policia, que justament serveix per fer complir la llei, i no té més remei que aplicar un cert grau violència, de compulsió sobre els persones, ja que d'altra manera els ocupants no es mourien ni un pam.
En una societat democràtica la ciutadania disposa de prou canals per expressar el seu dissentiment sense necessitat de vulnerar la llei ni de perjudicar els drets i les llibertats dels altres. Quan això passa, els poders públics estan legitimats per utilitzar la força, de forma proporcionada, per restablir l'ordre públic. Però observo perplex, com moltes persones de seny tendeixen a situar-se, intuïtivament, de part dels vàndals i en contra de la Nostra vulguda policia, al temps que estableixen una injusta analogia amb antigues corredisses davant la policia d'una dictadura forastera.
Xuaaaan fen-sui.( Bé soc el Saura)
La policia esta para reprimir a los violentos, como el caso de ayer, (y que tomen nota los antisistema), la policia no esta para repartir caramelos, que para esto ya tenemos a los Reyes Magos.
Publica un comentari a l'entrada