La CEE- Conferència Episcopal Espanyola, s'ha gastat cents de milers d'euros en crear una campanya en contra de la futura nova legislació sobre l'avortament, que en aquests moments estan abordant els representants legítims dels espanyols.
La CEE continua fent política des de qualsevol front que creu oportuna. Ara es creu amb la suficient ètica de convertir-se en el salvador de la "vida" dels no nascuts. Però haurien de pensar que això és bastant immoral quan per culpa de les seves doctrines desfasades, milers i milers d'éssers humans moren al món per la sida i altres malalties.
Qualsevol dona ha de ser capaç i ha de tenir absoluta llibertat per decidir quan ha de ser mare, però també ha de tenir la possibilitat de poder avortar en el cas que el cregui oportú. Els senyors de negra sotana (pel meu poble, se'ls anomena corbs) no són qui per obligar ningú a ser mare, quan ells són els primers que s'han privat de ser pares.( O això diuen) La ingerència dels prelats en la vida política d'Espanya és una cosa que un estat aconfessional no s'ha de permetre.
Per afegir més colorit a la situació, la CEE està pressionant a les confraries d'Andalusia perquè protestin contra l'avortament en les seves processons de Setmana Santa, amb això traslladen la politització del seu ministeri a festa laiques (encara que de caràcter religiós) que res han de veure amb la política.
Ironies de la vida, aquelles criatures que el Partit Socialista ha popularitzat per pur electoralisme, ara es manifestaran contra la llei de l'avortament que tanta polèmica està aixecant. Les confraries han decidit donar suport a la Conferència Episcopal Espanyola, contra l'avortament, i algunes d'elles portaran algun senyal blanc que ho simbolitzi.
Cadascú pensarà el que vulgui, però no és gens estrany que els fervents seguidors de les processons de Setmana Santa estiguin d'acord amb les posicions més retrògrades de l'Església Catòlica. El que no és tan clar és el populisme que prediquen certs partits polítics, i la manera com es juga amb els sentiments de les persones, encara que no s'hi cregui. Això és trist, o almenys això és el que jo penso. Tothom té dret a manifestar allò que sent, defensa i creu, de la manera que millor li sembli, encara que convindria fer-ho honradament i sense falsejar.
Penso ara en la campanya de promoció turística de l'àrea de Girona, amb imatges de l'altra part del món, o bé la imatge d'una criatura gatejant al costat d'un linx, per atacar l'avortament.
Que els senyors confrares manifestin allò que més creguin (no estaria malament que, allà on encara no és possible, permetessin que les dones hi poguessin participar), que l'Església defensi el que considera més ètic, i que els polítics utilitzin les eines de què disposen per defensar els drets de qui representen, però que tothom ho faci honestament, sense enganys ni populismes.
Que els senyors confrares manifestin allò que més creguin (no estaria malament que, allà on encara no és possible, permetessin que les dones hi poguessin participar), que l'Església defensi el que considera més ètic, i que els polítics utilitzin les eines de què disposen per defensar els drets de qui representen, però que tothom ho faci honestament, sense enganys ni populismes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada