CANVI D'HORA AQUEST CAP DE SETMANA

Metges i empresaris estan notant aquests darrers mesos una reducció de les peticions de baixa temporal de curta durada -de tres a cinc dies- per malaltia. Pel que pugui passar i davant la que està caient, els mateixos treballadors que accepten la congelació salarial com un mal menor, es curen en salut i s'estimen més anar a la feina amb un grau o més de febre o amb la gola esquerdada que no pas arriscar-se a ser assenyalats com a hipotètics malalts imaginaris.
Aquest és un símptoma més de la malaltia que bloqueja el sistema circulatori de l'economia global, però n'hi ha d'altres. El Banc d'Espanya, per exemple, ha detectat que la crisi econòmica està fent aflorar més bitllets i monedes de les antigues pessetes que mai.
Al ciutadà honrat li costa arribar a final de mes i, amb gest ferm, assalta la guardiola on guardava, per nostàlgia o per mandra d'anar-les a canviar al banc, aquelles quatre pessetones de vell record.
Les darreres dades del Banc d'Espanya indiquen que el gener es van canviar 333 milions de pessetes a euros i que encara hi ha guardat en efectiu en els racons i raconets de les cases l'equivalent a uns 1.761 milions d'euros.
Com que la generositat de Zapatero vers el finançament català és del tot minsa, tant o més esquifida -ofereix 1.200 milions el primer any- que la fiabilitat del compliment dels seus compromisos, tal vegada arribarà el dia en que Montilla, ofegat pels números vermells, haurà de demanar als catalans que escurem el fons del calaix a la recerca de la darrera pesseta i, una vegada complerta aquesta patriòtica missió, contribuïm amb el tresor a fer surar una Generalitat que fa aigües gràcies a la fraternal amistat amb els compañeros que governen les Espanyes.
Com diu el refranyer castellà, “con esos amigos, ¿para que quiero enemigos?”.
Això, és com el conte d'en Patufet. Tripartit on ets? Tripartit on ets? Però no podem contestar, a la panxa del bou. No podem contestar res. No sabem on és el Tripartit, s'ha perdut en les seves pròpies contradiccions. Ara re qualifiquem uns terrenys, i ara hi estem en contra, ICV o ERC, per exemple. Ara farem el túnel de Bracons, i ara, els mateixos, no el volen. Ara veiem bé la MAT, però algun d'ells no la veuen bé. I exemples similars per no acabar.
Passa el mateix en la qüestió dels Mossos, el seu Director General, el Conseller Saura, els secretaris Delort, Boada etc. Ells mateixos s'encarreguen d'esbombar les discrepàncies que hi ha al Departament d'Interior, i a continuació canvi d'opinió, rectificacions a dojo, desmentits i cartes d'amor del conseller. On ets Tripartit?
Podem creure alguna de les xifres que Saura ha esbombat per distreure al personal de la seva feina mal feta? O podem creure? Sort que el conseller Castells l'ha ajudat mitjançant el sistema habitual en ell, diu el que diu, però no diu el que volem sentir els ciutadans. O sigui, no diu clarament que el PSC-PSOE ens està portant a l'hort econòmic. No diu que el millor finançament és aquell que decideixen els catalans, sempre mitges paraules, paraules que no s'entenen, però mai parla obertament. Tripartit, on ets?
Mentre, la consellera Geli torna a parlar de cofinançament de la sanitat, just en el moment en què el poble de Catalunya s'ho passa més malament, just en el moment que creix la llista de persones a l'atur. Tripartit, on ets?
De l'ensenyament, del pla de Bolonya, de la llei de dependència i d'altres temes que cremen a les mans del Tripartit, no cal parlar-ne. Les decisions de les respectives conselleries parlen per si soles. Tripartit, on ets?
El poble de Catalunya, quan va aplaudir (jo no) la constitució del segon Tripartit, segur que esperava altra cosa de la seva gestió, segur que li feia il·lusió, altra vegada, veure com els partits d'esquerres de Catalunya, feien pinya per governar i a l'hora solucionar els molts problemes dels catalans.
Però, la majoria va fallar en les seves expectatives. No podien pensar, en cap cas, que el govern d'esquerres tan desitjat faria aigües per tots costats.
L'errada de perspectives, solament té una explicació. A Catalunya li feia falta un govern nacionalista, per afavorir la reconstrucció dels fonaments de la nostra Nació i dirigir al País cap a una drecera clara i contundent que facilités el nostre dret a decidir.
Aquest Tripartit ha estat el gran error i la gran victòria del PSC-PSOE. Els primers han decebut la majoria dels seus votants i amics, els altres han treballat sense pausa per aconseguir que el País s'assemblés cada cop més a una autonomia més de l'estat, o sigui a allò què ells en diuen región.
El govern de Catalunya és ara mateix un executiu des legitimat per la seva submissió a l’estat espanyol i pel seu sucursalisme partidista. Mentre a casa estem venuts per polítics inoperants dedicats a desprestigiar les institucions, a Madrid es burlen de nosaltres. En algun punt del camí hem perdut el respecte que ens havíem guanyat a base d’esforç i de treball, perquè sense perdre mai de vista els nostres ideals, mai vam hipotecar el creixement de la nació ni en vam aturar el motor a l’espera que un mecànic maldestre i de mans llardoses ens omplís el dipòsit de combustible.
Tripartit, no cal cercar-te enlloc, estàs situat en el lloc precís que demostra la decepció de la majoria de catalans, no cal que intenteu redreçar la cosa, no cal, aquesta feina ja us la faran les properes eleccions autonòmiques. Cap problema, si hem esperat 300 anys, també en podem esperar un, més.

Govern basc
president del govern basc........pse
president del parlament basc...pp
Aquesta és, la fórmula emprada pels partits unionistes per així, anorrear qualsevol guspira nacionalista, o sigui, que ja cal què ens espavilem perquè amb això, ni bromes ni ironies. No s´hi val a badar! Anem per feina!
Ens fa falta un partit ideològicament transversal s’aprofita la base de partits ja formats que actuïn com un conglomerat o en fem un de nou amb la complicitat d’aquests partits i de les nombroses entitats sobiranistes de tot signe i color que hi han. Un partit ideològicament transversal amb la premissa que un cop siguem independents és dissolgui i la política torni al joc dreta-esquerra però amb el País alliberat.
Haurem de començar a espavilar-nos pel nostre compte, ningú farà res per ajudar-nos a sortir d'aquest mal pas, i potser seria arribada l'hora d'organitzar-nos com a societat i començar a passar olímpicament del Porco Governo, tant si plou com si no plou.
Que no ens espanti la velocitat!
Recorda que la nit del dissabte al diumenge, a les 2 de la matinada s'haurà de canviar l'hora en tots els rellotges, per tant, a les 2 seran les 3.

Bon cap de setmana a tots.