Tots amb la gent d´ Arenys de Munt.

El 13 de setembre molta gent de Catalunya serem amb la gent d'Arenys de Munt en defensa de la llibertat i la democràcia.

Aquí va el vídeo de la consulta sobre la independència:

Esperem que el dia sigui una festa, tot i que tant ICV com el conseller Saura no ho volen pas.
Els partits encara tenen l'oportunitat que no els passin al davant. Encara avui el parlament català té majoria per establir acords nacionals d'alçada: des d'un nou govern fins a una declaració unilateral d'independència i no pateixin senyors polítics que no passarà absolutament res: ni tancs, ni presons per qui la declari.
Però no hi confiem gaire, la història ha de deixar de mirar els enemics exteriors i ens mira de fit a fit. Potser ens tocarà prendre la paraula i posar-nos dempeus.
Sis anys que Espanya es mira amb força més tranquil·litat i satisfacció l'evolució del “problema catalán”. Perquè aquest és la gran qüestió espanyola: Catalunya. Ho era per Franco, per Felipe González i per Aznar. Euskadi els preocupa però Catalunya els fa perdre la son.
Nosaltres sols, els que ens anomenem independentistes o sobiranistes hem estat motor de regionalització espanyolista, només nosaltres tenim la clau del perquè i només nosaltres ho hem fet possible.Quan les persones d'aquest País amb una clara i nítida adscripció nacional catalana hem començat amb discussions ideològiques que ens divideixen i que són impròpies d'un poble ocupat hem començat a morir com a poble.
Atrapats pel vol gallinaci que denunciava Pla hem estat incapaços de competir amb un espanyolisme que s'ha espolsat la caspa i la pols i que es demostra potent, poderós i atractiu.
Un espanyolisme que ha oblidat les divisions que el van afeblir i que ara es mou com un sol home quan l'ocasió ho reclama: govern d'Euskadi, preponderància de la llengua espanyola, gestió de ports i aeroports, finançament, el castell de Montjuïc, el Consell de Garanties Estatutàries
Això sí, de cara a l'aparador i quan cal tota la dramatúrgia del “si tú no vas ellos vuelven” Ara mateix ens fan passar altra vegada bou per bestia grossa i diuen que la societat civil beneeix l'acord de finançament. Qui són? Doncs els dos sindicats de sempre -espanyols, és clar-, la cambra de comerç i Foment. Majestuosa societat civil que sempre ha avalat els acords del poder per minsos i escassos que hagin estat.
A l'hora de l’Estatut amb CiU i psc-PSOE i ara amb ERC i psc-PSOE.
I el pla B?de la política colonial a la sentència del TC no és altre que mirar a una altra banda, fer veure, anem fent, i qui dia passa anys empeny.
I a veure si jo em puc mantenir o a veure si els puc desallotjar i posar-m’hi jo.
Espanya s’ho mira, no tenen cap problema tenen les engrunes a la butxaca, a la que les llencin al galliner, el galliner s’esvalotarà, i es començaran a picar els uns als altres per poder arreplegar les engrunes. Hi ha massa famílies que en viuen de la política colonial, massa xarxes, massa segones residencies, massa 4x4, i massa coles privats a pagar.
Ningú vol arriscar, ningú li vol travessar el desert, i és normal, perquè les urnes tenen el costum de premiar al col·laboracionisme botifler.
Fins a la propera…, potser serà la sentència del TC que ens haurem d'empassar?
En aquesta època de foscor , és quan uns partits catalàns i que es fan dir catalanistas , han de ser clars, i han de mirar al seu amo castellà, directament als ulls, i amb la noblesa que encara li resta d’ancestral llop, amb aquesta mateixa dignitat que el seu avantpassat del bosc, abaixar la cua, pujar el cap , i si l’amo amenaça amb la ma o amb el bastó, ensenyar les dents , mossegar si cal, però fer-se respectar, i udolar, udolar ben fort , en direcció a la Lluna , en busca de la llibertat. O prenem el timó o ens quedem sense barca.