Ja sé que som en plena canícula estival (canícula a Catalunya, si més no), i que segons quins temes són més propis de la temporada hivernal que dels temps de platja i viatges.De fet, aquest és el motiu de posar aquesta foto: ja que el tema és espès, o us pot engrescar d'alguna manera, o aquest cop no entràveu ni per casualitat.
Tot i així, i a risc que sigueu quatre els que travesseu la”porta”, i només dos els qui us llegiu un escrit sobre... sí, sobre alguns aspectes de la política espanyola, jo tiro milles; benvinguts els qui vulgueu quedar-vos, i un càlid a reveure als qui preferiu anar a un altre blog sense llegirlo.
Tot i així, i a risc que sigueu quatre els que travesseu la”porta”, i només dos els qui us llegiu un escrit sobre... sí, sobre alguns aspectes de la política espanyola, jo tiro milles; benvinguts els qui vulgueu quedar-vos, i un càlid a reveure als qui preferiu anar a un altre blog sense llegirlo.
Llegeixo astorat la parafernàlia aquesta de l'ajut del govern espanyol a les persones que s'han quedat sense prestació d'atur. Bé, no "a les persones" sinó "a una part de les persones", haurien de dir per no faltar la veritat.
El cert és que la mesura ajudarà uns 300.000 aturats, però és que, a data de maig de 2009 (última dada facilitada per l'INEM), a Espanya hi ha més d'un milió de persones aturades que no perceben un sol € per cap via. Dit d'una altra manera, prop de 900.000 parats a tot l'estat continuaran a l'atur i sense ingressos.
D'alguna manera hauran d'aconseguir el necessari per viure, perquè dic jo que menjar i vestir-se, molt probablement, deuen voler fer-ho com qualsevol altre. Ja m'explicareu com...
Tal com estan les coses, però, és evident que aquesta és una notícia tranquil·litzadora, com a mínim per als 300.000 afortunats que els tocarà la "loteria". Quina és la reacció del principal partit de l'oposició espanyola a l'anunci d'aquesta mesura? "El PP es partidario de que se creen puestos de trabajo", ha dit Montoro (quins collons!), i ha afegit que la mesura del PSOE és "un parche" perque "con 14 euros diarios no vive una familia".
Tal com estan les coses, però, és evident que aquesta és una notícia tranquil·litzadora, com a mínim per als 300.000 afortunats que els tocarà la "loteria". Quina és la reacció del principal partit de l'oposició espanyola a l'anunci d'aquesta mesura? "El PP es partidario de que se creen puestos de trabajo", ha dit Montoro (quins collons!), i ha afegit que la mesura del PSOE és "un parche" perque "con 14 euros diarios no vive una familia".
Tota aquesta informació que ens dóna, Sr. Montoro, és "privilegiada", no sé si n'és conscient. Serà cretí...
I no vull oblidar-me d'una dada més, encara: la vicepresidenta del govern ha deixat clar que l'ajuda es mantindrà mentre la taxa d'atur continuï per sobre del 17%; és a dir, que si baixa al 16,9%, els 420 € se'ls queda la banca (és una forma de parlar). Suposo que els fins aleshores beneficiaris, que veuen com s'esfuma l'ajuda mentre continuen sense trobar feina i tornen a no tenir cap ingrés, hauran d'estar contents perquè, al menys, uns quants companys seus hauran tornat al mercat de treball!
És de bojos....
Segons informava l'OCDE recentment, a l'estat espanyol hi havia, al juny, 4.186.000 aturats; a començaments d'any, la xifra era de 3.592.000, i des d'aleshores no ha deixat d'augmentar. Prop d'un 18% de la població activa, doncs, no troba feina o perd la que té; Espanya es el país de l'OCDE amb més aturats. Explicat d'aquesta manera impresiona, però veure'n totes les xifres posa directament els pèls de punta.
Així doncs, mentre Espanya es posa a la cua del món civilitzat, els imbècils qui dirigeixen la política espanyola s'estan esbatussant, des de fa setmanes, per uns trajos del Sr. Camps, una bossa (o potser més d'una, se m'escapa la dada) de la Sra. Barberà (lesbiana, per cert, i del PP malgrat ser aquest el partit homòfob per excel·lència a l'estat espanyol); també per unes suposades escoltes telefòniques il·legals ("¡que te denuncio!", "¡que no tienes pruebas!"), I ara, per acabar d'arrodonir la feina ben feta, Moncloa ha aprovat la TDT de pagament, que es posarà en marxa l'1 de setembre amb Gol TV... per a la qual no serveixen el 90% de descodificadors que el mateix govern espanyol ha estat animant els espanyols a comprar-se, en els últims mesos!
Que algú em digui a la cara (si pot ser amb arguments, molt millor), que a Espanya no hi ha un problema gegant de manca de nivell polític, més que de cap altra cosa.
I no vull oblidar-me d'una dada més, encara: la vicepresidenta del govern ha deixat clar que l'ajuda es mantindrà mentre la taxa d'atur continuï per sobre del 17%; és a dir, que si baixa al 16,9%, els 420 € se'ls queda la banca (és una forma de parlar). Suposo que els fins aleshores beneficiaris, que veuen com s'esfuma l'ajuda mentre continuen sense trobar feina i tornen a no tenir cap ingrés, hauran d'estar contents perquè, al menys, uns quants companys seus hauran tornat al mercat de treball!
És de bojos....
Segons informava l'OCDE recentment, a l'estat espanyol hi havia, al juny, 4.186.000 aturats; a començaments d'any, la xifra era de 3.592.000, i des d'aleshores no ha deixat d'augmentar. Prop d'un 18% de la població activa, doncs, no troba feina o perd la que té; Espanya es el país de l'OCDE amb més aturats. Explicat d'aquesta manera impresiona, però veure'n totes les xifres posa directament els pèls de punta.
Així doncs, mentre Espanya es posa a la cua del món civilitzat, els imbècils qui dirigeixen la política espanyola s'estan esbatussant, des de fa setmanes, per uns trajos del Sr. Camps, una bossa (o potser més d'una, se m'escapa la dada) de la Sra. Barberà (lesbiana, per cert, i del PP malgrat ser aquest el partit homòfob per excel·lència a l'estat espanyol); també per unes suposades escoltes telefòniques il·legals ("¡que te denuncio!", "¡que no tienes pruebas!"), I ara, per acabar d'arrodonir la feina ben feta, Moncloa ha aprovat la TDT de pagament, que es posarà en marxa l'1 de setembre amb Gol TV... per a la qual no serveixen el 90% de descodificadors que el mateix govern espanyol ha estat animant els espanyols a comprar-se, en els últims mesos!
Que algú em digui a la cara (si pot ser amb arguments, molt millor), que a Espanya no hi ha un problema gegant de manca de nivell polític, més que de cap altra cosa.
Bon cap de setmana.
4 comentaris:
Este tipo de iniciativas se asemejan a los cuidados paliativos que se aplican a un paciente terminal, con la esperanza de que se aparezca el Espíritu Santo y acabe con la enfermedad.
Querido Tafaner..muy atento me leo siempre, tus buenos escritos; Sensacionales!!..diria yo. Tenemos un grave problema con nuestros politicos ( los de alto nivel)que se pasan el tiempo justificandose, con problemas menores y auyentando los que de verdad, necesitamos urgentemente que solucionen. La ultima campaña electoral dio buene fe de ello. Esta claro...no hay mas cera que la que arde, ni esperemos, que este manzano nos de peras. besitos
Així ,Fantasma,ho ha vist l'empresa del sector de la indústria auxiliar de l'automoció CIMOS, de la malhauradament coneguda ciutat bosniana de Srebrenica.
Amb una gestió correcta dels recursos humans, i cercant mercats alternatius al de l'automoció, CIMOS manté els seus 270 treballadors, i te plans per crear nous llocs de treball, malgrat un primer trimestre del 2009 poc encoratjador. La direcció de CIMOS ha valorat el que significa tenir un lloc de treball per part dels veïns de la població on està radicada, i ara recull els fruïts.
Malauradament, el nostre teixit empresarial no ho veu de la mateixa manera, i anem acomiadant als treballadors i creant pobresa en comptes de riquesa.
La vida actualment éste que veure així ( poca broma ):
Sector del automòbil espanyol : Es fan cotxes a mida per a empreses extrangeres. Malgrat això es compren molts cotxes fabricats fora, cosa que ha fet exclamar a un alt executiu d’un gran banc alemany “els espanyols no només ens compren els cotxes, sinó que a mes ens demanen prestat el diner per a pagar-los”.
Sector del automòbil català: tu dissenyes (amb els diners que els hi va donar en Pujol) i els alemanys ho posen al WV Golf. Comprem a Wolskburg cargols fabricats a Sabadell, però passant per la distribuïdora Wurth. O comprem airbags valencians, però la factura va a Wolksburg i torna doblada ( no vull dir plegada per la meitat, sino amb el doble de preu).
Una abraçada.
Vivim en un país que hauria de ser d’excel·lència en tots els àmbits i sentits, un país amb tradició d’excel·lència i amb voluntat d’arribar a banda i banda del món sempre, des de l’excel·lència, però aquelles persones que haurien d’impulsar-la, les que democràticament votem cada quatre anys amb la finalitat de dur el país a bon port no arriben ni a la mediocritat, són menys que mediocres, mals gestors, sense idees ni projectes i sense cap intenció d’arribar al ciutadà (a menys que no sigui època d’eleccions).
Tenim uns governants que ens diuen que són aquí «per solucionar els problemes dels ciutadans» no volen ser votats per solucionar els problemes del país, ni tan sols per solucionar els problemes de les empreses, el seu objectiu i entenc que per això se’ls ha votat és « solucionar els problemes dels ciutadans». Ho entenc i en certa manera els dono la raó però què passa quan «per solucionar els problemes dels ciutadans» s’han de solucionar altres problemes primer? Doncs llavors es queden parats perquè no saben com fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada