CiU + ERC. - Aquesta és la aritmètica parlamentaria preferida permolts catalanistes, ciutadans que en cas de realitzar-se un referèndum d’autodeterminació manifesten que votarien afirmativament. Però jo em pregunto: un govern “autonòmic” constituït per aquestes dues formacions ens aproparia més a aquest objectiu?
Hi ha alguna raó que ens pugui fer pensar que una hipotètica àmplia majoria formada per aquests, ens faria estar més a prop d’un escenari d’autodeterminació que per exemple si la majoria del Parlament la formés un pacte a la basca PP-PSC, o si el tripartit seguís, o si CiU i PP tornessin a sumar, o si la sociovergència es formalitzés?
Personalment trobo que totes aquestes combinacions són tonalitats d’un mateix color anomenat autonomisme.
Les diferencies son tan subtils com triar entre el peix al cove o la pluja fina i els guanys tan poc encoratjadors com tenir un mapa del temps complert o mutilat.
Per primera vegada en molt de temps amb l’aparició de Reagrupament tenim a la paleta un color diferent, una aposta ben formada per esdevenir prou ambiciosa i un objectiu prou clar per no caure en ambigüitats.
Aquí és on vull tornar, als catalanistes que voten als partits tradicionals i si es convoqués un referèndum esdevindrien sobiranistes. Crec que de cap manera tindran l’oportunitat, ja que aquesta no vindrà per si sola. Cal que una majoria democràtica la vulgui i així ho expressi en les urnes.
Aquesta setmana han complert tres anys de la independència de Montenegro; el resultat del referèndum d’autodeterminació avui seria molt més clar. Com se sentiria la gent si al seu país avancés el PIB més d'un 80% en tres anys i els salaris es doblessin, o l'atur passes del 31% al 10%. Com diriem en català, la gran majoria serien més feliços que un gíngol.On cal cercar la clau de volta d'aquest èxit? la resposta és en la independència assolida fa 3 anys. Després de desfer-se dels lligams del règim serbi de Belgrad i del jou insofrible al seu desemvolupament; amb la llibertad, han assolit un país d'èxit al marc d'un món en recessió.
Tornem enrera fa 3 anys, al referèndum d'independència. Per aquell temps la minoria sèrbia del país advocava per l'unionisme en front de la majoria de la resta de la població que desitjava la indepedència. Va guanyar, sortosament per a ells, la independència, i el món els va reconnèixer. El líder de la minoria sèrbia que defensava la unió, ha canviat de vàldol i ara és un ferm defensor de la independència. La pela és la péla, i la realitat innegable.
M'agradaria veure de tots aquests líders catalans que tant reneguen de la independència, què farien un cop assolida? Dubto que en Duran i Lleida digués de tornar a Espanya si obtingués un ministeri d'afers exteriors, o que l'empresari Piqué, renunciés a les rebaixes fiscals que podríem concedir si Catalunya fos lliure. Quants canviarien de bàndol? gairebé el 100% estigueu-ne segurs.
Els avanços en matèria social i econòmica han donat la raó als que van votar afirmativament, però per arribar, va caldre que la ciutadania decidís “decidir”.
La història, la cultura, l’economia, la tradició democràtica i el treball dels catalans han de ser garanties més que suficients per confiar en el nostre país.
Només cal que ens ho creiem i vulguem decidir.
. i he deixat pel final l'últim , la proposta d'increment d'impostos als "rics", m'agradaria saber que volen dir els socialistos amb la paraula "rics", suposo que es refereixen a la ja castigadisima classe mitja, aquells que paguen i paguen i mai reben res. Molts d'aquets són catalans que pagaran per ser classe mitjana (es a dir "rics" segons el sr. Blanco) i per ser catalans, ja sabem com funciona aixó!!
... Ah per cert!! m'oblidava de la reclamació de la Vicepresidenta Salgado de 6000 milions d'€ a les autonomies de la finaciació de 2008, aquests paios no tenen remei !! fa un mes ens "regalen" més de 3.000 M€ i ara haurem de retornar al govern d'Espanya la part proporcional dels 6000. ara bé en còmodes plaços!!
Com podeu comprovar els polítics espanyols no descansen a l'estiu i estan en plena forma!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Aquest País no tindrà res a fer fins que no sigui conscient que Espanya no vol redimir-se i que l’única opció dels catalans és buscar el seu destí a Europa.
Sóm una Nació! Ja es l’hora de manifestar-ho obertament: Tenim dret a decidir si volem ser catalans i prou.
Amb excel.lents relacions de veinatge… i tant!
Però prenent les regnes del nostre futur economicament i socialment. Adeu, Espanya!!!!
«L’estat propi és el millor negoci»
Agafem uns resultats plausibles i esgarrapem-hi uns escons per Reagrupament:
CiU 50, PSOE 40, Esquerra 15, PP 15, ICV 10, Reagrupament 5
Mireu com xalaríem:
- Tripartit no suma
- CiU+PP no sumen
Això és genial perquè actualment teníem que si el tripartit no sumava, ho feien CiU+PP.
I personalment no dubto que la Camacho oferiria suport DE FRANC a en Mas a canvi de congelar qualsevol avenç nacional, cosa que per a CiU pot ser algo temptador.
Així doncs, tenim que l'única opció perquè alhora tripartit i CiU+PP no sumin és Reagrupament.,-)
Fa temps em pregunto si realment el nostre problema només és Espanya. Ho dic perquè tenir una mosca collonera que tot el sant dia està emprenyant sense saber encara que vol ser quan sigui gran, entenc ha de tocar i molt els bemolls, fins a treure de polleguera. Diem que no ens entenen, cony! Si no ens entenem ni nosaltres, com volem que ens entenguin els altres.
No s'ha estrenat encara el nou finançament, i ja els en tenim que tornar. Això és un bon finançament, si senyor.
Igual que el nostre President, que no te cap dubta de la Constitucionalitat de l'Estatut, com si el TCpermetrà el contrari, és evident que l'Estatut serà plenament Constitucional.
Tot plegat fa que un cada dia tingui més la sensació que algú viu en un altre planeta. El problema és que no en tenim cap altre.
Amb tantes mans remaran les cireres, els resultat final només pot ser grotesc.
Publica un comentari a l'entrada