A cada nou tema es reprodueixen els mateixos esquemes, els mateixos plantejaments i en definitiva, els mateixos resultats.Parlem del FROP –Fons de Reestructuració Ordenada Bancària– que es va aprovar a Les Corts espanyoles amb l’incondicional suport dels 25 diputats socialistes, que van votar com és normal d’acord amb el “partit mare” el PSOE. Res d’estrany perquè són els seus i ells són dels seus.
Com el mateix Consell Consultiu ha dictaminat, aquest decret del govern espanyol atempta contra l’Estatut de Catalunya, però Montilla, en una decisió insòlita i preocupant, aposta per dialogar amb el govern espanyol. Montilla deixa ben clar que no pensa dinamitar una de les últimes grans apostes del govern Zapatero, el president de la Generalitat sotmès novament a la voluntat del PSOE, renuncia a defensar les competències ja assumides en aquesta matèria, i llima encara més el nostre autogovern.
Si ens situem a Catalunya el tema es torna marxista, de la corrent Groucho Marx, evidentment. Recordeu, per exemple, aquella frase tan lúcida de Groucho dient: “Aquests són els meus principis, però no es preocupi, que si cal en tinc uns altres”.
Si l’executiu del nostre país no és capaç de defensar-nos amb la raó que la llei li atorga en aquest cas d’aquest atac del centralisme espanyol, que serà capaç de fer quan previsiblement alterin el nostre text estatutari?
Parlem clar i català, tenim un President de la Generalitat disposat a subordinar-se una vegada més. Negociar, què? Lamentable!
1 comentari:
Més d'un cop he denunciat que, a diferéncia dels catalans, els espanyols si tenen un full de ruta per acabar amb "el problema catalan". La creació d'aquest full de ruta neix el 24 de Febrer de 1981. Va començar amb l'eliminació del grup socialista català, va continuar amb la LOAPA, li va seguir la LOFCA, etc... I ara la cirereta al pastis la FROB.
Contra la independéncia dependéncia, la economica l'altre no serveix per res.
Publica un comentari a l'entrada