PREVARICACIÓ

Aquest matí m'han dit una frase que m'ha copsat:
"Nosaltres tenim tota la vida per endavant, però ells tenen presa per acabar de conquerir-nos”

Estem en una època en la que els catalans estem econòmicament ofegats, i la crisi agreuja encara més la situació.

Una situació política eternament crispada, tant dins del govern com els partits de l'oposició. I la classe política està obligada a fer un cop de puny i fer un clar gir cap al sobiranisme (independència) deixant arraconada l'etapa ja caduca de la construcció d'un autonomisme per al nostre País. Hem de fer clarament una unitat d'acció, tant social com política i econòmica per que aquest País (Catalunya) assoleixi els drets nacionals, què en epoques passades ens va extirpar el franquisme.
Per què l'estat català no ha sigut capaç d'autodeclarar-se independent?
Hi han líders polítics que han volgut ser prudents, i personalment han resultat traïdors a la pàtria, en comptes de les seves pretencions de ser herois nacionals. La societat catalana hem de ser capaços de donar exemple a la classe política i fer els propers 6 i 7 de MARÇ una caravana per carretera, o en avió d'estelades i banderes europees, on 10.000 catalans poguem fer conèixer a Europa tot el mal i discriminació que genera l'estat espanyol a la totalitat del poble català.

Així que el proper 7 de Març ens veiem a BRUSSEL·LES per reclamar l'autodeterminació del poble català.
Som en temps difícils. Catalunya és botiflerejada pel PSOE-C i pel PSOE i encara no té el finançament que, a dreta llei, li pertoca. Incompleixen, menteixen, ens menystenen i ens menyspreen, i la sang mai no arriba al riu. Els socialistes de Catalunya van deixant anar petites amenaces que ja no se les creu ningú; de fet, dubto que algú se les hagi arribat a creure mai –ni tan sols el seu líder suprem del talante súper-mega-guai que governa l’Estat D’altra banda, CiU continua intentant jugar a dues bandes, sense acabar de deixar les coses clares: primer, presenta un candidat suposadament sobiranista a les eleccions europees; després, el senyor candidat assegura que “a Brussel·les no s’hi va a defensar el sobiranisme”. Aleshores, per què caram l’han col·locat allà? Per a continuar fent el que s’ha fet sempre?
El sobiranisme és molt ampli, hi pot encabir molts punts de vista i moltes maneres de fer, però al final l’objectiu comú es el mateix: assolir el Dret de decidir i conseqüentment, la independència de Catalunya per prendre les seves pròpies decisions i gestionar-se com a Estat propi i sobirà del seu dia a dia.
Quatre vegades ha faltat a la seva paraula, ell o els seus adlàters i aquí, calladets deixem que ens vagin clavant la canya esquerdada i sense protestar ni alçar la veu, no sia que s'enfadin, mentre restem immers en una crisi que només acaba de començar i que una bona financiació podria ajudar a pal·liar, almenys no perdria el temps el Govern barallant-se amb el govern amic i podrien anar per feina – espero -. Podria ser, tot i que més aviat hom diria que és ineficiència, incoherència i una menyspreu absolut vers Catalunya i els seus ciutadans que no ja del Govern. No puc més que sentenciar que el finançament només el tindrem quan ells vulguin, amb les quantitats o percentatges que ells vulguin, i ens els donaran de la forma que a ells els hi doni la gana, es a dir en comptagotes...
No sóc qui per aconsellar, però suposant que ho fos, jo marcaria ja una data límit per l'aplicació de l’estatut i amb ella el finançament just que a sobre ens mereixem amb escreix. Fixaria la data el 30 de març, i sinó es complia potser perquè el Sr. Solbes encara estaria fent la becaina, tancaria la caixa i "salga el sol por Antequera", al cap i a la fi, si el Govern Espanyol no compleix amb la llei de manera reiterada, no tenim perqué respectar-lo ni tenir-lo en compte, i si cau el Govern del Sr. ZP, millor, amb Aznar tot i el que era, almenys es podien fer tractes, si era sí, era si i si era no, era no, però almenys era un home de paraula, i consti que no és pas sant de la meva devoció, però és que Zapatero a banda de tril·lero, és un mentider compulsiu, l'home que enganyava als homes i a sobre se’n vantava, amb un somriure i tarannà aixó si.
Mai en la història d’Espanya un President del Govern ha mentit tant i tant sovint com el Sr. Zapatero, dubtós mèrit que s’ha guanyat a pols.
Doncs sí, això mateix, ahir va fer 6 mesos, mig anyet que s'allargassa l'incompliment del govern espanyol dels terminis de l'estautet pel que fa al finançament. Ep!, 6 mesos... i aquí no passa res. Bé, no passa res de nou: l'amic Iceta deia ahir que la manca d'acord tindrà "conseqüències". En fi, no fa gaire setmanes ja havien dit que si la cosa no estava enllestida a finals de l'any passat caldria revisar (o era replantejar?) les relacions entre el PSOC-C-PSOE i el seu germà gran, amo i senyor... i a la fi, què és el que han revisat a banda dels nous terminis que s'han anat engrunant i esgotant?
I no passa res! Els espanyols i la seva quinta columna van a correcuita al jutjat quan creuen que algú no aplica o no compleix la llei tal i com ells entenen que s'ha de fer o bé si creuen que aquesta aplicació és contrària als seus interessos. Aquí ens limitem a botzinar una mica de cara a la galeria per tal de fer la impressió que s'està fent alguna cosa o, si més no, per ensenyar com n'estem d'enfadats. I al bonic país veí que fa més de 300 anys que ens ocupa es fan uns farts de riure que acaben baldats de tanta rialla. A veure, entenem-nos: una de les principals obligacions d'un govern, si no la primera, no és fer complir les lleis?
El diccionari defineix el mot "prevaricació" de la següent manera: " Delicte propi del qui manca a l'obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals ". És a dir... jo de dret i jurisprudència no hi entenc gaire, però interpreto que el fet que un govern no compleixi o no faci complir la llei pot arribar a ser considerat un delicte, oi? Doncs au, menys xerrera i que el Govern de la Generalitat els porti als tribunals.

I ja està, no?