Estem preparats?

Què som, aleshores? Ho diem clarament? Avui, som una colònia.  Aquesta és la definició més propera a la realitat catalana.     Ho sento. Sap greu dir-ho. Vam ser una mena de nació, segles enrere. Avui, honestament i amb la mà al cor, crec que no.
Per què no provem de posar-ho a l'estatutet? Una cosa així com "la històrica nació catalana, amb ple autogovern fins al començament del s.XVIII, esdevinguda colònia d'Espanya, ha recuperat algunes facultats i s'organitza com a comunitat autònoma, d'acord amb la Constitució i sota la vigilància de l'Exèrcit Espanyol"
Catalunya per fi ha deixat de ser una gran regió, la millor regió, la gallina dels ous d'or d'espanya per passar a ser una colònia d'aquesta.                El canvi és abismal i molt important. El cas és que quan et tenen en compte, encara que caiguis molt malament, i a més formes part indiscutible del cos i l'esquelet de la comunitat única i universal que forma l'Estat espanyol, ets una regió, una autèntica regió. Sinó, com s'entendria la nostra implicació escencial a la Guerra de Successió, a la Guerra del francès, a les tres carlinades, a les tres repúbliques i a la Guerra Civil? 
Què és tot això sinó maldecaps, victòries i derrotes? En definitiva, és interès per intentar fer un Estat espanyol modern, federal i pròsper. Els catalans, tot i ser ètnicament diferents, ens hi hem esmerçat molt per aconseguir l'anelat encaix a espanya, bàsicament per caure bé i per viure en harmonia amb ells, per això mal ens pesi, durant gairebé 300 anys hem sigut espanyols amb tots els seus ets i uts. 
Però ai las! les coses canvien de cop i volta quan deixes de ser la primera regió i la gallina per passar a ser un problema econòmic, on les infrastructures són pèssimes i se't pixen a la cara amb un model absolutament radial, on t'aboquen tota la immigració no poguent-la suportar per problemes estructurals i de finançament, quan la voluntat de tot un poble la tomben 12 jutges de la cort, i evidentment, quan continues caient súper malament i ets el blanc de totes les sospites. 
És així quan ens convertim en una autèntica colònia, i el més curiós i rocambolesc de tot és que tot això ha passat en democràcia. Ara més que mai, la història ens ha relegat a rang de colònia. Però què té de bo i de dolent ser una colònia? Doncs que o estàs molt aprop del trencament per ofegament total amb el teu amo, o et morts lentament diluint-te dins el magma espanyol, on per fi descanses i deixes de rondinar i de patir.
Doncs bé, això és el què està passant des de fa un mes a les colònies franceses d'ultramar de Guadeloupe i Martinica, l'encariment de la vida i la desesperació ha portat que aquests territoris a milers de quilòmetres de la metròpoli s'hagin revoltat amb un mort ja sobre la taula.         Espero que això no passi al nostre país, bàsicament perquè aquí tenim una altra manera de fer ara, però és clar, quelcom haurem de fer i haurà de passar perquè la desesperació de la gent no acabi al cementiri. 
Per què som una colònia?
Territori definit, amb una certa unitat i un cert sentiment de pertanyença a una realitat pròpia diferent de la potència colonial (això ens diferencia d'una simple província o divisió administrativa d'una nació).
Manca de control sobre els recursos propis, fonamentalment dels recursos econòmics. Explotació per part de la metròpoli en benefici d'ella, no de la colònia.
Manca de control sobre els assentaments poblacionals al territori. És la potència colonial qui controla l'accès i l'establiment de poblacions foranes sobre el territori.
Imposició de la llengua i l'organització social originàries de la metròpoli.     Manca de regulació legal pròpia dels fets socials (dret penal, dret administratiu, dret mercantil).
Els polítics hi tenen molta responsabilitat, però el poble també, i el que primer se'm acut ara mateix és la desobediència civil. Ho han tirat tot per la finestra aquesta colla d'inpresentables que van des de Carod, passant per Montilla,Saura i acabant amb en Mas. Tots ells són els encaixistes, enemics permanents de Catalunya, traïdors i botiflers. Els autèntics "retardataris de la llibertat de Catalunya". Però tingueu ben clar tots, els botiflers, els somnífers, els enemics directes i el vençuts -que són molts-, que els independentistes de veritat, els que trenquem amb espanya dia a dia per sortir d'aquesta situació colonial en la que estem ficats no cessarem en la nostra lluita per Catalunya.  Visqui la Catalunya dels "No vençuts"!