Darwin.

És força desconcertant que després de 200 anys encara se segueixi qüestionant la idea segons la qual els éssers vius s'han originat els uns dels altres a partir de la descendència i els diversos canvis o transformacions al llarg del temps en la seva lluita per l’existència.

La reticència o desconfiança per part d'alguns sectors religiosos de caràcter fonamentalista, que es resisteixen a acceptar els nostres orígens evolutius, ha provocat que en alguns estats nord-americans es mantingui una lluita aferrissada per eliminar la teoria evolucionista-darwiniana dels plans d’estudis educatius. El creacionisme cada vegada va guanyant més terreny amb el suport de la nova teoria del disseny intel·ligent.

La lluita per l'existència, aquest cop entre dues teories (ciència-evolucionisme i la de la religió-creacionisme).
Un dia com avui de fa dos-cents anys, a cals Darwin, va néixer un nen a qui van anomenar Charles. Els Darwin eren una família benestant anglesa. Aquell noi va estudiar medicina i teologia, però no va acabar cap de les dues carreres.

Era un nen de papà que prometia ser un més dels xitxarel·los que en aquella època passaven tota la vida vivint de les rendes de la família.

Però en Charles tenia una passió. Li agradava estudiar la zoologia. Fart dels fracassos educatius, el pare d'en Charles va fer gestions per a que el xicot s'embarqués en un llarg viatge en vaixell en qualitat d'acompanyant del capità, per distreure'l i donar-li conversa en la llarga travessia.

En Charles es va adonar, de seguida, que era una bona oportunitat per observar la fauna de tot el món, i ben aviat va deixar de ser l'acompanyant del capità per passar a ser el naturalista de l'expedició. Al llarg de tota la costa d'Àfrica i Sud-Amèrica, en Charles va observar la fauna, viva i fòssil, i aquest bagatge d'observació es va completar quan el vaixell va passar per les illes Galàpagos, a moltes milles davant la costa de l'Equador.

Allà, va observar que hi havia una gran diversitat de pinsans, i que les diferents espècies tenien el bec diferent segons la seva alimentació. Això, sumat a les semblances que havia trobat entre els fòssils i els animals vius durant tot el viatge, va despertar alguna cosa al seu cap.
En Charles es va passar vint anys desenvolupant aquella idea, i la va anomenar Teoria de l'Evolució. Portava vint anys trenant-la i argumentant-la, però encara no volia fer-la pública, perquè volia tenir-ho tot ben clar.

Però un bon dia es va assabentar que un jove científic, Alfred Wallace, estava treballant en una teoria molt semblant a la seva. Llavors, a correcuita, va escriure un burd resum que va titular "On the Origin of Species by Means of Natural Selection", que es va convertir en l'obra de literatura científica més important de tots els temps, i va crear una gran polèmica en la comunitat religiosa que veia com una ofensa pensar que Déu no havia creat el món en set dies.
Tots els estudis científics fets des de llavors en relació a l'evolució de les espècies han variat, modificat i matisat, la teoria de Darwin, però sempre l'han corroborat, i és admesa com una certesa absoluta a la comunitat científica, excepte per uns quants, que segueixen pensant que tot és mentida i que tot va ser creat per un Déu superior.
Jo no sé, ni vull saber si el món i els éssers vius van ser creats per Déu o no, però si tot ho va crear un Déu, està clar que va utilitzar les normes de l'evolució i la selecció natural.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana: “La teoria del disseny intel·ligent és una teoria no científica que postula que l'evolució dels organismes ha estat conduïda per un ésser superior. Proposada inicialment pel Discovery Institute dels EUA, ha estat assumida per un ampli col·lectiu de persones d'aquell país. Accepta els principis evolucionistes de la teoria neodarwinista o sintètica, però afirma que l'evolució ha estat guiada per Déu per a arribar a generar l'home a imatge i semblança seva.”