El diumenge a la nit nit han dedicat el "30 minuts" als "rostres de la crisi". Han presentat com la crisi, els tancaments, l'atur, estan afectant a gent concreta, amb rostre, amb nom, amb famílies.S'han pogut sentir paraules de tristesa, de por, de ràbia, també d'esperança.
El documental ha estat punyent. Si l'objectiu era posar cara a la crisi, crec que ho han aconseguit. Tanmateix, un dels rostres de la crisi no ha sortit al "Trenta".
Em refereixo al rostre crispat, rabiós, diria, de ZP. "No és el moment de presentar grans beneficis" li diu a la gran banca amb la que es reuneix avui.
I és que aquesta setmana li deu haver quedat un cos de màmbo quan una darrera l'altra, la gran banca espanyola ha presentat uns resultats més que bons. Diguem-ne que amb "grans beneficis". La setmana passada el Banco de Santander i el BBVA, els principals bancs espanyols, donaven a conèixer els beneficis obtinguts l’any 2008, que són de 9.000 i 5.000 milions d’euros respectivament. Deixant a banda el fet obvi que aquests resultats estan maquillats –l’enginyeria comptable fa miracles!- el cert és que els beneficis de la banca contrasten amb la restricció del crèdit que estan patint moltes famílies i empreses, fet que contribueix a la paralització de l’activitat econòmica i en el trasllat de la crisi des del sector financer a l’economia productiva i el consum.
Però, és clar, potser la culpa és seva, no? no es pot anar a la reunió de Washington, amb cadira de préstex, xulejant de sistema financer "El millor del món" per, a continuació, fer un "plà de rescat" a la banca. Esta clar que sí que és el "millor sistema financer del món". Ho han demostrat amb aquests beneficis enmig de la crisi.
Encara que, tenint en compte això, llavors potser no calia cap rescat, oi?
O potser, apreciat ZP, és que t'han clavat una punyalada per l'esquena i t'han enganyat, a tu, al millor mentider del món. Potser la banca et va dir que sí, que obriria l'aixeta del crèdit i tu no et vas fixar com per darrera la cadira creuaven els dits. Et deien que sí, però ells ja sabien que els calers anirien a fer encara millors els comptes de resultats. I així, milers de milions, una animalada de milions, han anat als "grans beneficis" de la banca, i el ZP que veu que l'han enganyat i que l'han deixat amb el cul a l'aire i, pitjor, sense calers.
Sense els calers de tots els contribuents, i aquest és el problema. Que el ZP ha jugat amb els diners dels contribuents (bonic eufemisme per "pagadors d'impostos", és dir súbdits) i els ha perdut. Els va donar a la banca pensant que la banca li arreglaria el problema. Quin il·lús.
La banca ha agafat els calers i ha fugit. I ara el ZP està vermell de ràbia perquè l'han enganyat. A ell, al flautista de Hamelin.
Però la seva ràbia i el seu enuig, en definitiva, només són un petit problema d'orgull. En canvi la ràbia, la por, la tristesa i l'angoixa dels rostres de la crisi són un problema de tots. Són el nostre problema. Perquè d'aturats, de possibles aturats, de gent que està patint les conseqüències de la crisi tots en coneixem, i potser nosaltres mateixos en som. No s’entén que un Govern dit d’esquerres ajudi a bancs i caixes i no ho faci en la mateixa mesura amb les petites i mitjanes empreses , no ho faci amb la gent del carrer.
És fa necessari un nou patriotisme . Un patriotisme de carrer, per tradició, per història, per institucions, Catalunya pot ser, hauria de ser punta de llança. No ho és!!!.
Certament el liberalisme pur ja no funciona (No ha funcionat mai) , però preocupa que l’Estat protegeixi als grans, als bancs i no pensi amb la base productiva del país.
Es fa necessari un nou paradigma. Un punt de trobada. No l’Estat, la nació , on el sentit comú substitueix la confrontació partidista, per iniciar la lluita per refer l’economia del país.
Però la seva ràbia i el seu enuig, en definitiva, només són un petit problema d'orgull. En canvi la ràbia, la por, la tristesa i l'angoixa dels rostres de la crisi són un problema de tots. Són el nostre problema. Perquè d'aturats, de possibles aturats, de gent que està patint les conseqüències de la crisi tots en coneixem, i potser nosaltres mateixos en som. No s’entén que un Govern dit d’esquerres ajudi a bancs i caixes i no ho faci en la mateixa mesura amb les petites i mitjanes empreses , no ho faci amb la gent del carrer.
És fa necessari un nou patriotisme . Un patriotisme de carrer, per tradició, per història, per institucions, Catalunya pot ser, hauria de ser punta de llança. No ho és!!!.
Certament el liberalisme pur ja no funciona (No ha funcionat mai) , però preocupa que l’Estat protegeixi als grans, als bancs i no pensi amb la base productiva del país.
Es fa necessari un nou paradigma. Un punt de trobada. No l’Estat, la nació , on el sentit comú substitueix la confrontació partidista, per iniciar la lluita per refer l’economia del país.
Un nou paradigma menys ideològic i més social , menys partidista i més patriòtic. Un patriotisme de carrer Venen temps molt durs. Tots podem ser els rostres de la crisi. Rostres de tristesa, de por, de ràbia. També d'unitat, d'imaginació, de solidaritat.
També d'esperança.
També d'esperança.
2 comentaris:
El negoci de les Caixes i els Bancs és el préstem,( i no en volen donar), com és que s'està dien que no volen deixar diners a ningú, doncs encara corre per casa un oferta de diners que m'ofereix un banc per si necesito comprar alguna cosa o arreglar-me la casa etc. jo no els faix cas, peró quan baix necessitar un certificat dels poquets diners que ting guardats, en el informe apareixie una quantitat de diners que podien estar a la meva disposició peró que no els havia demanat. No deixen diners a qui els necessiten i els volen deixar a qui no els demana. Perquè de l'actual circunstacia, no es fien ni d'ells mateixos, ja que per lo que pareix, no es volent quedar sense efectius, no fore cas que es tingueren que demanar diners entre els bancs i caixes , cosa que fins ara era totalment habitual. Baixa el preu dels diners, baixa també el interbancari, que en definitiva també vol dir que si es deixen diners, aquest son més baratos, ja no es negocí? endemés l'any passat només van guanyar mil milions de euros, alguns d'ells, pobra gent que faran en tants pocs beneficis. Quan recuperaran la confiança, donaràn crédits un altra vegada, ha! aixó si, serà quan es seus beneficis sigan més alts, ja que en aquest moment el euribor està encara molt baix. Aquestes actituts es podríen denomirar "usura" aixó si, legalment reglamentada, perquè costa de entendre que quan baixa el preu del diner, la nostra hipoteca pot arribar a baixar una mitja de 200 euros, no troveu la cosa extranya perquè el pis es el mateix, una explicació sería que van donar hipotecas a pisos sobrevalorats, total, un trencaclosques dificil d'entendre peró que a la llarga s'estabilitzarà ella a sóles, perquè la economía com jo dic se regenera per si mateixa. No espero que m'entengueu perquè jo tampoc entenc rés.
Es de verguenza la actuación de los bancos y cajas, hablan de crisis, cierran la caja a pesar de todo siguen teniendo beneficios.
En la edad media se quemaba a los judios por los mismo.
Publica un comentari a l'entrada