L´ULL PER L´ULL

En tot conflicte violent ambdues parts cometen excessos que cal condemnar, però sovint l'origen i el desenvolupament del conflicte ens permeten identificar-nos en gran mesura amb una de les parts en conflicte; “donar-li la raó” al temps que es condemnen els seus excessos.

La bomba atòmica sobre Hiroshima, l'internament de nord-americans d'origen japonès a camps de concentració, el bombardeig massiu sobre la població civil de les ciutats alemanyes o els afusellaments indiscriminats de presoners de guerra alemanys per part de les forces soviètiques són algunes de les grans bestieses que els aliats van cometre durant la Segona Guerra Mundial, però això no impedirà a cap persona de mentalitat demòcrata situar-se retrospectivament de part dels aliats i contra les potències feixistes d'Alemanya, Itàlia i Japó.
Llegia ahir una interessantíssim article de la BBC sobre el conflicte que està sacsejant la Franja de Gaza aquests dies. Havia pensat en penjar-lo íntegre aquí, però com que és massa llarg he decidit posar-vos l’enllaç (http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/7811386.stm.)

L’article, publicat dilluns, es titula Gaza conflict: Who is a civilian? i parla precisament d’això: de quina és la correcta definició de civil i fins a quin punt Israel està respectant aquesta definició a l’hora de combatre l’organització terrorista islamista Hamàs.
En línies generals el text afirma que Israel està emprant una definició de combatent que es desvia un poc de la definició donada pel Comitè Internacional de la Creu Roja, segons la qual un combatent és aquell que està directament relacionat amb les hostilitats. Israel, en canvi, entén que combatent és qualsevol persona que estiga relacionada amb Hamàs, no només en l’àmbit militar, sinó també en el polític i econòmic.

Així doncs, la definició de combatent es fa més àmplia i justifica els atacs a una important franja de la població de Gaza que no està directament relacionada amb el llançament de míssils contra Israel, però que té alguna vinculació (per llunyana i mínima que siga) amb l’organització terrorista Hamàs (en conseqüència, tècnicament, podria dir-se que tots els palestins —des del més violent i extremista al més pacífic i tolerant: joves, vells, dones, homes i xiquets— estan “relacionats” amb Hamàs en tant que l’organització forma part del govern de l’Autoritat Nacional Palestina; per tant, d’acord amb Israel, seria legítim matar-los a tots).
L’article remarca igualment el fet que, d’acord amb les Convencions de Ginebra, perquè un emplaçament esdevinga un objectiu militar legítim, “aquest deu ‘contribuir efectivament en l’acció militar’ i la seva destrucció o neutralització ha de comportar ‘un avantatge militar definit’”. Si tenim en compte aquest principi, els atacs a mesquites, edificis del govern palestí (com alguns ministeris o el mateix parlament), escoles (fins i tot de la ONU), i els danys (directes o col·laterals) que aquests atacs comporten, estan plenament justificats.
Finalment, l’article parla també de la proporcionalitat entre les víctimes provocades pels atacs dels míssils Qassam (18 des de 2001 fins ara) i les causades per l’ofensiva israeliana (més de 700 en dotze dies). És evident que el llançament de míssils és un acte criminal i absolutament reprovable (com qualsevol altra acció violenta), però no per això pot justificar-se la desmesurada intervenció israeliana a la Franja de Gaza.

Fins a quin punt arriba la hipocresia i la mesquineria de l’Estat d’Israel, que titlla de terrorista una organització que llença míssils contra la població civil i, alhora, actua de la mateixa manera, ull per ull?.
A favor de què estic jo? De l'únic resultat que finalment es pot albirar en aquest conflicte: la creació d'un Estat palestí democràtic i laic (remarco: i totalment laic) que coexisteixi pacíficament amb un Estat d'Israel reconegut pels països àrabs de la zona, començant per la pròpia Palestina independent. No es tracta ja de que sigui el resultat més desitjable, sinó de que és l'únic possible, perquè ni Israel té prou força per escombrar els palestins, ni l'Estat d'Israel serà eliminat per molts coets que se li llencin.

De manera que cada dia que passa en que Hamàs i els sionistes radicals es neguen a abandonar el seu programa de màxims és un dia més farcit de morts, a més d'immorals, inútils. Trigarem un centenar més o un centenar menys de morts a veure-ho, però no hi ha una altra sortida.

I en el retard de l'arribada d'aquesta pau repartida, ambdues parts tenen repartides les culpes, diguem el que diguem els occidentals des del còmode seient del maniqueu (d'un o altre bàndol).I si anem pel món així, aplicant la llei del talió, la política de l’ull per l’ull, ja sabem com acabarà tot, no? En l’obscuritat més absoluta. Almenys això deia Gandhi.