Aquests dies estem veient el que sembla una etapa més de la disbauxa absoluta que és el Pròxim Orient.Una vegada més veiem repetits els patrons dels últims anys.
Israel fa el que vol i quan vol i el món occidental no s’atreveix a recriminar-li, el pas dels anys encara no ha alleugerit el pes de les decisions que es van prendre fa ja 70 anys i que van donar pas a l’holocaust.
Israel té una màxima que la porta fins a les darreres conseqüències, allà on una persona d’aquesta nacionalitat pateix, l’Estat hi intervé. La defensa és la prioritat número 1 de l’Estat, i el que més preocupa als seus ciutadans que estan en gran majoria a favor d’aquestes intervencions. La història té una important base alhora d’entendre aquestes decisions d’Israel.
Ara bé, es pot entendre, però no compartir. Precisament pel que ha viscut el poble jueu, hauria de ser prou conscient de les autèntiques aberracions que està cometent, alimentant la llavor de l’odi en el món muslmà respecte Israel, i respecte cap aquells que callen acomplexats, EUA i els països d’Occident. Després de veure la televisió aquests dies i veure entre altres aspectes, escoles atacades i nens morts, cal que ens preguntem el perquè de l’odi de part del món islàmic a Occident?
Ja és hora que donem sentit a les Nacions Unides i hi apliquem les normes i els pactes establerts, on la multilateralitat sigui l'aspecte determinant, i on el conflicte de Pròxim Orient sigui tractat de manera responsable política i històricament per no repetir errors del passat.
ATUREM LA GUERRA: PAU A PALESTINA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada