I. L. P.

Cal una refundació com a País que suposi començar de nou per establir un altre sistema de relacions entre els partits polítics, entre aquests i els mitjans de comunicació, entre els governs i els ciutadans.

Per construir un projecte de País pel qual valgui la pena lluitar
Més de 6.000 persones, avui ja 7.000 mostren el seu suport a la presentació d'una ILP a favor de l'autodeterminació.
La iniciativa legislativa popular organitzada per Catalunya Estat Lliure vol que el 12 de setembre del 2010 tingui lloc el referèndum per l'autodeterminació de Catalunya
http://www.avui.cat/article/mon_politica/57153/mes/persones/mostren/suport/la/presentacio/duna/ilp/favor/lautodeterminacio.html
No ens aturem , ara cal el suport dels plens dels ajuntaments, alcaldes, regidors, associacions, federacions i fundacions !!!!!

CANVI D'HORA AQUEST CAP DE SETMANA

Metges i empresaris estan notant aquests darrers mesos una reducció de les peticions de baixa temporal de curta durada -de tres a cinc dies- per malaltia. Pel que pugui passar i davant la que està caient, els mateixos treballadors que accepten la congelació salarial com un mal menor, es curen en salut i s'estimen més anar a la feina amb un grau o més de febre o amb la gola esquerdada que no pas arriscar-se a ser assenyalats com a hipotètics malalts imaginaris.
Aquest és un símptoma més de la malaltia que bloqueja el sistema circulatori de l'economia global, però n'hi ha d'altres. El Banc d'Espanya, per exemple, ha detectat que la crisi econòmica està fent aflorar més bitllets i monedes de les antigues pessetes que mai.
Al ciutadà honrat li costa arribar a final de mes i, amb gest ferm, assalta la guardiola on guardava, per nostàlgia o per mandra d'anar-les a canviar al banc, aquelles quatre pessetones de vell record.
Les darreres dades del Banc d'Espanya indiquen que el gener es van canviar 333 milions de pessetes a euros i que encara hi ha guardat en efectiu en els racons i raconets de les cases l'equivalent a uns 1.761 milions d'euros.
Com que la generositat de Zapatero vers el finançament català és del tot minsa, tant o més esquifida -ofereix 1.200 milions el primer any- que la fiabilitat del compliment dels seus compromisos, tal vegada arribarà el dia en que Montilla, ofegat pels números vermells, haurà de demanar als catalans que escurem el fons del calaix a la recerca de la darrera pesseta i, una vegada complerta aquesta patriòtica missió, contribuïm amb el tresor a fer surar una Generalitat que fa aigües gràcies a la fraternal amistat amb els compañeros que governen les Espanyes.
Com diu el refranyer castellà, “con esos amigos, ¿para que quiero enemigos?”.
Això, és com el conte d'en Patufet. Tripartit on ets? Tripartit on ets? Però no podem contestar, a la panxa del bou. No podem contestar res. No sabem on és el Tripartit, s'ha perdut en les seves pròpies contradiccions. Ara re qualifiquem uns terrenys, i ara hi estem en contra, ICV o ERC, per exemple. Ara farem el túnel de Bracons, i ara, els mateixos, no el volen. Ara veiem bé la MAT, però algun d'ells no la veuen bé. I exemples similars per no acabar.
Passa el mateix en la qüestió dels Mossos, el seu Director General, el Conseller Saura, els secretaris Delort, Boada etc. Ells mateixos s'encarreguen d'esbombar les discrepàncies que hi ha al Departament d'Interior, i a continuació canvi d'opinió, rectificacions a dojo, desmentits i cartes d'amor del conseller. On ets Tripartit?
Podem creure alguna de les xifres que Saura ha esbombat per distreure al personal de la seva feina mal feta? O podem creure? Sort que el conseller Castells l'ha ajudat mitjançant el sistema habitual en ell, diu el que diu, però no diu el que volem sentir els ciutadans. O sigui, no diu clarament que el PSC-PSOE ens està portant a l'hort econòmic. No diu que el millor finançament és aquell que decideixen els catalans, sempre mitges paraules, paraules que no s'entenen, però mai parla obertament. Tripartit, on ets?
Mentre, la consellera Geli torna a parlar de cofinançament de la sanitat, just en el moment en què el poble de Catalunya s'ho passa més malament, just en el moment que creix la llista de persones a l'atur. Tripartit, on ets?
De l'ensenyament, del pla de Bolonya, de la llei de dependència i d'altres temes que cremen a les mans del Tripartit, no cal parlar-ne. Les decisions de les respectives conselleries parlen per si soles. Tripartit, on ets?
El poble de Catalunya, quan va aplaudir (jo no) la constitució del segon Tripartit, segur que esperava altra cosa de la seva gestió, segur que li feia il·lusió, altra vegada, veure com els partits d'esquerres de Catalunya, feien pinya per governar i a l'hora solucionar els molts problemes dels catalans.
Però, la majoria va fallar en les seves expectatives. No podien pensar, en cap cas, que el govern d'esquerres tan desitjat faria aigües per tots costats.
L'errada de perspectives, solament té una explicació. A Catalunya li feia falta un govern nacionalista, per afavorir la reconstrucció dels fonaments de la nostra Nació i dirigir al País cap a una drecera clara i contundent que facilités el nostre dret a decidir.
Aquest Tripartit ha estat el gran error i la gran victòria del PSC-PSOE. Els primers han decebut la majoria dels seus votants i amics, els altres han treballat sense pausa per aconseguir que el País s'assemblés cada cop més a una autonomia més de l'estat, o sigui a allò què ells en diuen región.
El govern de Catalunya és ara mateix un executiu des legitimat per la seva submissió a l’estat espanyol i pel seu sucursalisme partidista. Mentre a casa estem venuts per polítics inoperants dedicats a desprestigiar les institucions, a Madrid es burlen de nosaltres. En algun punt del camí hem perdut el respecte que ens havíem guanyat a base d’esforç i de treball, perquè sense perdre mai de vista els nostres ideals, mai vam hipotecar el creixement de la nació ni en vam aturar el motor a l’espera que un mecànic maldestre i de mans llardoses ens omplís el dipòsit de combustible.
Tripartit, no cal cercar-te enlloc, estàs situat en el lloc precís que demostra la decepció de la majoria de catalans, no cal que intenteu redreçar la cosa, no cal, aquesta feina ja us la faran les properes eleccions autonòmiques. Cap problema, si hem esperat 300 anys, també en podem esperar un, més.

Govern basc
president del govern basc........pse
president del parlament basc...pp
Aquesta és, la fórmula emprada pels partits unionistes per així, anorrear qualsevol guspira nacionalista, o sigui, que ja cal què ens espavilem perquè amb això, ni bromes ni ironies. No s´hi val a badar! Anem per feina!
Ens fa falta un partit ideològicament transversal s’aprofita la base de partits ja formats que actuïn com un conglomerat o en fem un de nou amb la complicitat d’aquests partits i de les nombroses entitats sobiranistes de tot signe i color que hi han. Un partit ideològicament transversal amb la premissa que un cop siguem independents és dissolgui i la política torni al joc dreta-esquerra però amb el País alliberat.
Haurem de començar a espavilar-nos pel nostre compte, ningú farà res per ajudar-nos a sortir d'aquest mal pas, i potser seria arribada l'hora d'organitzar-nos com a societat i començar a passar olímpicament del Porco Governo, tant si plou com si no plou.
Que no ens espanti la velocitat!
Recorda que la nit del dissabte al diumenge, a les 2 de la matinada s'haurà de canviar l'hora en tots els rellotges, per tant, a les 2 seran les 3.

Bon cap de setmana a tots.

PITJOR JA NO POT ANAR ¡ ¡

Aquelles persones que els agrada la idea que cal que les coses s'espatllin del tot perquè es decideixi solucionar els problemes, hores d'ara es deuen estar fregant les mans, perquè sembla que pitjor ja no pot anar.
Embolica que fa fort, a veure qui la diu mes grossa, balls de xifres, respostes diferents dintre d’un mateix partit, ambició de poder aprofitant la ocasió, i baralles infantils entre els partits i dintre d’ells, amb la mirada amb un somriure de l’espanya de sempre què pot actuar sense por, ja què ningú li planta cara amb una mica de dignitat.
La situació es tant caòtica que fins hi tot amb la enèsima mentida de Zapatero negant les xifres del bocamoll d’en Saura, ha estat desmentit pel Conseller Castells confirmant aquests números. La presa de pel es tant considerable, i la mediocritat dels polítics catalans es tant enorme, què les contradiccions i nervis per força han d’aparèixer.
La realitat es què el projecte espanyol es incompatible amb el projecte català, cosa què s’ha demostrat deixant una llei orgànica com a paper mullat, i fent una mascarada sobre un sistema financer basat en l’espoli català, i què vol seguir exactament igual amb la col·laboració de les persones que teòricament ens han de defensar i protegir els nostres interessos, cosa què ja han demostrat abastament que son incapaços de fer, i el què es mes greu que ni tant sols els importa mes enllà de les seves ambicions personals.
La setmana passada passarà a la història com la setmana tràgica, la setmana tràgica del tripartit 2. Una setmana que ha començat amb les càrreges policials dels Mossos als estudiants, l'off de rècord (en format roda de pemsa ?!) de Montilla amençant-nos amb que pensa acabar la legislatura!, l'estira i arronsa sobre la xifra del finançament, i la ficada de pota intencionada d'en Saura desvetllant la xifra per salvar-se.
Algunes reflexions respecte el caos a Interior i en Saura:
1.- En Saura el van posar de Conseller d'Interior per cremar-lo. Conclusió: ho estan logrant però a costa el propi Govern i el que és més greu, del prestigi del cos de policia que tant ha costat de construir.
2.- En Saura no plega ni plegarà, en un País normal fa temps que hauria dimitit, però al Tripartit no pot perquè és president d'un dels partits del tripartit i això el desestabilitzaria. Primer el tripartit que el País.
3.- Si al final havien de desallotjar la universitat perquè esperar 4 mesos i fer-ho coincidir amb la vaga d'enseyament?. El lògic en un País normal és que l'endemà de l'ocupació d'una universitat o qualsevol espai d'ús públic sense autorizació et treguin. Han esperat 4 mesos per fer-lo tard i malament?. O el preuqè és el punt següent.
4.- Desallotgen aquesta setmana que coincideix amb la crisi de l'enseyament per la nova Llei, quina casualitat, una Llei que ICV tot i estar al govern ha presentat esmenes.
Una Llei que si s'aprova es farà sense el suport d'ICV. Buscaven generar més tensió per carregar-se el projecte de Llei?.
5.- Algú s'imagina les paraules de Saura a l'oposició davant d'una càrrega com la que es va fer?. Visca la coherència!!
Algunes reflexions sobre el finançament:
1.- En Montilla fa un off de rècord -ben públic contradint el propi concepte d'off de rècord- en un pols amb ERC que coneix la xifra absolutament insuficient del finçament i amenaça amb trencar. L'off de rècord és un missatge per la crossa d'ERC.
2.- En Montilla i el govern no diuen la xifra. En Saura després de 30 hores sense comparèixer per explicar les càrregues, destapa per salvar-se ell, la xifra del finançament de 1200 milions. Una xifra que és una autètica pressa de pèl.
Corredisses amunt i avall al Parlament de la gent de Montilla i Castells. I alguns dels seus d'ICV desmarcant-se'n.
3.- El Periódico, pamflet oficial del PSC, es demarca amb una portada suggerint l'entrada de CiU al govern. Ara? En aquest moment?.
4.- ERC comença a adonar-se que ha de fer veure que la xifra del finaçament és bona si vol, seguir governant davant l'amenaça de Montilla.. En definitiva, marcant paquet però amb els patalons abaixats!.
5.- Zapatero desautoritza la xifra d'en Saura, en Castells funambuleja de nou. El prestigi de Castells cau a igual velocitat a Catalunya pel finaçament, que el de Solbes a Espanya per la crisi.
El guió d'una setmana horribilis o d'una película d'humor?
Som el país on tot es/se'ns manipula. Del blanc se'n diu negre i del negre blanc i el més gruixut del cas és que no passa res! De tant repetir-nos les mentides ens les acabem creient. D'acord que portem tres segles de colonització militar, política, cultural, econòmica, lingüística,... I les pitjors: la colonització mental i espiritual.
Però una mica de perspectiva històrica i d'esperit crític no fan mal a ningú. I constatar el fracàs de la via autonomista és un fet d'aquests que són -o haurien de ser- pura evidència. Per jugar a tennis calen dues persones. Si l'altra no vol jugar, només et torna una pilota de cada deu o et fa trampes més val jugar al fronton.
España és el frau, el robatori i la xuleria permanent. La gran majoria de catalans ho veuen. Quan dic catalans vull dir, òbviament, tots els catalans: els catalanoparlants i els castellanoparlants. D'un temps ençà tiro pel dret: no sols amb els amics sinó que quan estic fent cua a la parada de l'autobús, al tren, al CAP, al super, al mercat,... i la gent es queixa de la situació en que es troba la sanitat, el sistema educatiu, de la manca d'ajuts,... ràpidament engalto el que tots sabem: que la culpa és dels diners que marxen de Catalunya i españa no ens retorna en forma d'inversions, la gravetat que suposa que españa no respecti les decisions dels catalans: s'han passat pel forro l'estatut i el finançament; que sense disposar dels nostres diners és una fal·làcia parlar de polítiques socials, que cap polític vetlla pels nostres interessos...
Que és pesat fer-ho? Que voleu que us digui. Com a mínim no m'entren revencillades a l'estomac dels nervis acumulats i, sobretot, em quedo a gust d'haver fet el que cal.
No cal ferse pesat Amb un parell de frases n'hi ha prou. Simplement perquè tenim la raó del nostre cantó. A més, que no sols la gent ho reconeix sinó que et pots endur grates sorpreses com la d'una senyora castellanoparlant que explícitament va dir-me -a mi i a tothom- que "al final tendremos que tirar por la independencia". (O potser aquest i d'altres no són fets exepcionals, sinó que els "nostres dirigents" de mirada curta i covarda així ens ho volen fer creure.
L´Actual classe política dirigent, que, a més, per tapar la seva indigència moral i patriòtica acusen de radicals i d'extremistes els catalans que volen el que qualsevol ciutadà vol per la seva Nació: que sigui lliure i pròspera. Quan l'experiència política i històrica clama i demostra que els únics dessasenyats i utòpics són ells, els qui gasten teoria i praxis per voler canviar la metròpoli.
Per voler convertir españa en un estat pluricultural i plurinacional on Catalunya s'hi senti bé!! Potser a base de repetir-s'ho s'ho han acabat creient ells mateixos i potser l'engruna de poder, els sous i les dietes que la metròpoli dóna als seus servidors hi ha fet la resta.

Sigui com sigui com pot ser que persones que es diuen "dirigents" siguin tan mediocres i tan poc ambicioses? Que poc en tenen de dirigents, de líders, i quant de neciesa i de cretinisme ètic!
El lideratge de política espanyola i catalana segueixen avançant inexorablement cap a la crisi total i la desafecció dels ciutadans. Aquesta situació es produeix per: les decisions dels que manen (socialistes) i la manca de memòria, dels propis polítics, en les seves declaracions als mitjans de comunicació, que els ciutadans consideren, si més no, com a irresponsables i demagògiques.
Malgrat l'anestesia oficial, el Poble Català demana -i necessita- a crits líders autèntics que el portin a trencar l'esclavatge vers españa . I quan dic dirigents no em refereixo pas a líders messiànics que ho faran tot per art de màgia. No. Em refereixo a dirigents honestos, coratjosos i fidels a la Pàtria. Dirigents amb qui puguem treballar, fer pinya i refiar-nos-en. Gent amb ofici i benefici que s'impliqui uns pocs anys en la cosa pública i ens dirigeixi cap a la Llibertat, cap a la Dignitat, cap a la Independència.

Manifestacions de Setmana Santa ?

Últimament hem tornat a assistir a l'incapacitat de la Jerarquia Eclesiàstica espanyola d'abandonar el seu empenyorament de dirigir la societat del nostre País cap a les altures de la moralitat.
La CEE- Conferència Episcopal Espanyola, s'ha gastat cents de milers d'euros en crear una campanya en contra de la futura nova legislació sobre l'avortament, que en aquests moments estan abordant els representants legítims dels espanyols.
La CEE continua fent política des de qualsevol front que creu oportuna. Ara es creu amb la suficient ètica de convertir-se en el salvador de la "vida" dels no nascuts. Però haurien de pensar que això és bastant immoral quan per culpa de les seves doctrines desfasades, milers i milers d'éssers humans moren al món per la sida i altres malalties.
Qualsevol dona ha de ser capaç i ha de tenir absoluta llibertat per decidir quan ha de ser mare, però també ha de tenir la possibilitat de poder avortar en el cas que el cregui oportú. Els senyors de negra sotana (pel meu poble, se'ls anomena corbs) no són qui per obligar ningú a ser mare, quan ells són els primers que s'han privat de ser pares.( O això diuen) La ingerència dels prelats en la vida política d'Espanya és una cosa que un estat aconfessional no s'ha de permetre.
Per afegir més colorit a la situació, la CEE està pressionant a les confraries d'Andalusia perquè protestin contra l'avortament en les seves processons de Setmana Santa, amb això traslladen la politització del seu ministeri a festa laiques (encara que de caràcter religiós) que res han de veure amb la política.
Ironies de la vida, aquelles criatures que el Partit Socialista ha popularitzat per pur electoralisme, ara es manifestaran contra la llei de l'avortament que tanta polèmica està aixecant. Les confraries han decidit donar suport a la Conferència Episcopal Espanyola, contra l'avortament, i algunes d'elles portaran algun senyal blanc que ho simbolitzi.
Cadascú pensarà el que vulgui, però no és gens estrany que els fervents seguidors de les processons de Setmana Santa estiguin d'acord amb les posicions més retrògrades de l'Església Catòlica. El que no és tan clar és el populisme que prediquen certs partits polítics, i la manera com es juga amb els sentiments de les persones, encara que no s'hi cregui. Això és trist, o almenys això és el que jo penso. Tothom té dret a manifestar allò que sent, defensa i creu, de la manera que millor li sembli, encara que convindria fer-ho honradament i sense falsejar.

Penso ara en la campanya de promoció turística de l'àrea de Girona, amb imatges de l'altra part del món, o bé la imatge d'una criatura gatejant al costat d'un linx, per atacar l'avortament.
Que els senyors confrares manifestin allò que més creguin (no estaria malament que, allà on encara no és possible, permetessin que les dones hi poguessin participar), que l'Església defensi el que considera més ètic, i que els polítics utilitzin les eines de què disposen per defensar els drets de qui representen, però que tothom ho faci honestament, sense enganys ni populismes.

COM PODEN SER TAN.....

Aquesta és la manera com ICV-ERC-PSC fan política. Perquè aquesta és una policia política que matxaca qui posa en qüestió l'ordre establert. I ho fa violentament contra qui sigui, ja sigui aquest violent o pacífic. Els Mossos són policia política.
Des de la més absoluta ignorància sobre el tema de Bolonya, tenir quatre mesos estudiants tancats protestant pel que sigui i no ser capaços d'aconseguir ni un punt d'acostament per acabar a garrotades, diu molt poc dels que tenen que vetllar pel futur dels nostres joves.
Tots som o hem estat joves, amb ideals i inquietuds diverses i de vegades, molt sensibles, però també els més adults, els més responsables, i més si tenen responsabilitats directes sobre el futur dels joves universitaris, o no, tenen que vetllar per evitar situacions com les viscudes avui a Barcelona.
Com persona republicana no mereixo veure això. Estic trist i decebut. La càrrega desproporcionada........,sense justificació....., un mal dia....
No es pot culpar als estudiants d'una tancada de quatre mesos. La responsabilitat de la mateixa i del seu final, recau en els responsables del seu futur. Incapaços de donar sortida a un conflicte que han optar per deixar-lo podrir, avanç que arriscar-se a cercar una sol.lució compromesa.
Amb Bolonya o sense, consentir una protesta de quatre mesos per acabar-la al vell estil, repartint bastonades a tort i a dret, és una mostra més de la incapacitat, ja crònica, dels que gestionen el sistema. Si digués tot el que penso d'Huguet, Saura, els Mossos d'Espanya...... acabaria tot el repertori d'insults i encara no em quedaria a gust.
Com poden ser tan ... ? ...i aquí no ha canviat res. Bé, o sí: com a mínim tenim blocs, i mails, i facebooks, per difondre com la pòlvora videos com aquests. Porres o llibres?
Quan les imatges es gravaven en blanc i negre, eren els grisos. Ara que podem veure les notícies amb RGB, van de blau. Quan funcioni amb tres dimensions espero que no em toqui el rebre per mirar-m'ho des del sofà de casa. D'altra banda, m'agradaria afegir (si em permeten emprar un vocabulari vulgar i estrident) que son uns fills de la grandíssima puta!

Què collons és això del deute històric?

La comissió bilateral de la Junta d’Andalusia i l’Estat, aquest cop si bilateral, ha acordat tancar el deute de 1204 milions d’euros corresponent al deute històric de la comunitat, i què serà tancat abans del 20 de març del 2010 amb la possibilitat d’avenços a compte. Aquest fet respecta el que marca l’Estatut andalús en el fons i en la forma, ja què marcava el 16 de març com a data límit per l’acord, els sona d’alguna cosa això.
Ho rebrà el dia que tocava. Sense amenaces - no li calen- sabedors de la seva força electoral i de l'influéncia real que tenen envers el Govern de Madrid.
Mireu la disposició addicional segona de l'Estatut d'Andalusia:
Disposición adicional primera. Territorios históricos.
La ampliación de la Comunidad Autónoma a territorios históricos no integrados en otra Comunidad Autónoma se resolverá por las Cortes Generales, previo acuerdo de las partes interesadas y sin que ello suponga reforma del presente Estatuto, una vez que dichos territorios hayan vuelto a la soberanía española.
Disposición adicional segunda. Asignaciones complementarias.
1. La disposición adicional segunda del Estatuto de Autonomía aprobado por Ley Orgánica 6/1981, de 30 de diciembre, determinó que los Presupuestos Generales del Estado debían consignar, con especificación de su destino y como fuentes excepcionales de financiación, unas asignaciones complementarias para hacer frente a las circunstancias socio-económicas de Andalucía.
2. La Comisión Mixta de Transferencias Administración del Estado-Comunidad Autónoma de Andalucía aprobó el Acuerdo suscrito entre la Administración del Estado y la citada Comunidad Autónoma, percibiendo esta última un anticipo a cuenta de las citadas asignaciones. En dicho Acuerdo se recogía la existencia de un acuerdo parcial sobre una posible metodología a emplear en la determinación de los criterios, alcance y cuantía de las asignaciones excepcionales a que se refiere el apartado anterior.
3. En el caso de que, a la fecha de aprobación del presente Estatuto, no hayan sido determinadas y canceladas en su totalidad las cuantías derivadas de lo señalado en el apartado anterior, la Comisión Mixta establecerá, en el plazo de dieciocho meses, los criterios, alcance y cuantía que conduzcan a la ejecución definitiva del mismo. En este supuesto, la aplicación de los acuerdos adoptados se realizará en un plazo de tres años a partir de la entrada en vigor del presente Estatuto.
4. En el procedimiento establecido en el apartado anterior, la Administración General del Estado podrá otorgar anticipos a cuenta.
Disposición adicional tercera. Inversiones en Andalucía.
1. El gasto de inversión del Estado con destino a Andalucía deberá garantizar de forma efectiva el equilibrio territorial, en los términos del artículo 138.1 y 2 de la Constitución.
2. La inversión destinada a Andalucía será equivalente al peso de la población andaluza sobre el conjunto del Estado para un período de siete años.
3. Con esta finalidad se constituirá una Comisión integrada por la Administración estatal y autonómica.
Disposición adicional cuarta. Juegos y apuestas.
Lo previsto en el artículo 81.2 no será de aplicación a la autorización de nuevas modalidades, o a la modificación de las existentes, de los juegos y apuestas atribuidos, para fines sociales, a las organizaciones de ámbito estatal, carácter social y sin fin de lucro, conforme a lo dispuesto en la normativa aplicable a dichas organizaciones.
Disposición adicional quinta. Convocatoria del referéndum.
De conformidad con lo establecido en el artículo 74.3 de la Ley Orgánica 6/1981, de 30 de diciembre, de Estatuto de Autonomía para Andalucía, una vez aprobada la ley orgánica de reforma de dicho Estatuto, el Gobierno de la Nación autorizará la convocatoria del referéndum previsto en el artículo 74.1 b de la mencionada Ley Orgánica en el plazo máximo de seis meses.
No s'aguanta per enlloc, especialment allò que diu de "las circunstancias socio-económicas de Andalucía". Què vol dir, això? Són diners per mantenir el latifundisme, els señoritos, las peonadas, els desastres de Marbella, el fàstic vomitiu de la costa d'Almeria? O són diners per assegurar un vot captiu, fidelíssim i agraït?
El tracte colonial vers Catalunya per part de l’Estat està arribant a cotes humiliants de grans dimensions davant la passivitat i submissió del govern català, i la desafecció de la societat civil respecte a la seva classe política, i ara toca veure la presa de pel del deute històric andalús saldat amb celeritat pel govern espanyol, amb contrast cap als incompliments a l’Estatut català.
I mentrestant nosaltres fent el capullo pidolant allò que ens correspon en virtut d'una llei molt més clara i justa.
A veure si aconseguim que una majoria social entengui que estaríem millor fora d'Espanya, sense deutes històrics, sense comunitats lladres, refiats només al nostre potencial, i protegits de l'espoli.

HAN FRACASSAT, S´ESTÀ ENSORRANT.

Avui hem sentit l`ex cap de premsa del President Montilla , anomenat Bolaño, aquell que amençava a tort i adret aquells que no seguien les consignes del carrer Nicaragua.
Abans d`entrar en el tema, una pregunta: quin mèrit té aquest Sr. per sortir a pontificar per la ràdio, el seu odi a tot el que soni a sobiranisme i nacionalisme català?
És la quota nacionalista, hispanocèntrica, rància i casposa que RAC1 ha de tenir?
De'n Bolaño que podem dir? Simplement un membre del PSOE català, un membre de l'aparell d`un partit que cada dia s`apropa més al social feixisme de l'antic PRI mexicà.
Un partit que només té un objectiu a la seva vida: desnacionalitzar Catalunya al preu que sigui i faigui falta. Varen venir a la nostre terra a trobar allò que la seva Espanya els hi negava, i ara volen acabar amb nosaltres.
La veritat és que la paraula "nacionalisme" no m'agrada. Tot i que com a català, entenc que el nostre nacionalisme és de resistència cap a un altre nacionalisme agressiu i "normalitzat" com és l'espanyol, i per tant és un nacionalisme legitimat. De tant "normalitzat" com és el nacionalisme hiaspànic , acaba sent un nacionalisme invisible, i per tant, les actituts que se'n deriven passen desapercebudes, perfectament camuflades sota el vestit del "cosmopolitisme" i el progressisme, mentre que nosaltres som "nacionalistes" (jo prefereixo declarar-me anticolonialista, ja que el nostre Pais és ben bé, això ). Per tant, al senyor Bolaño cal cali ficar-lo d'ultra- nacionalista espanyol amb totes les lletres. Si no ho fos no seria tan contundent alhora de carregar contra els "nacionalismes" que fan nosa a la seva gran nació. Se'ls veu el llautó, però hi ha gent que duu ulleres de sol i no ho veu. Desvetllem la seva veritable naturalesa de nacionalistes agressius (demostrable històricament); ens farem un favor a nosaltres i potser també a ells. Si se n'adonen potser un dia deixen de ser nacionalistes i ens deixen en pau de una puta vegada ¡¡.
Per aquells qui no us n’haureu assabentat, de ben segur que haureu estat molts, aquest passat dissabte es va portar a terme una manifestació pels carrers de Brussel·les, capital política europea, per reclamar el dret a decidir del poble de Catalunya.
Segons el col·lectiu Deu Mil es va aconseguir arribar a la xifra, tot i que segons la policia belga es va quedar molt lluny: 6000. Els valls de números es viuen també a Europa.Perquè apunto que molts no us n’haureu assabentat? El motiu és molt simple: els mitjans de comunicació del País no van voler fer-se’n ressò. Ni tant sols els públics.
Això és, clar i català, obviar un tema que toca directament el nostre País, amagar la realitat, una realitat que afecta als catalans, agradi o no. Ni TV3 (la de qui?) ni Catalunya Ràdio en va fer cap mena de seguiment. Evidentment per obra i gràcia del PSOE-C, o millor dit: PSOE a Catalunya. Una més, de tantes, que demostra que el partit del president de la Generalitat de Catalunya no tant sols no vol escoltar ni sentit a la gent del poble quan es manifesta i el que és pitjor, no vol que els demés en tinguin constància, que sàpiguen el que vertaderament passa al nostre País.
6000 persones pagant-se el viatge a Brusel·les de la seva butxaca li sembla rídicul.
I de les persones que porten els seus mítings , amb autocars llogats i un entrepà de premi, això no li sembla ridícul? S`han sorprès; No s'ho esperaven pas això i ara ho han de menystenir tant com puguin.
Aquests són els cínics que esquerra (abans ERC) ha posat a la Generalitat. Felicitats¡¡.
Se’ns dubte el PSOE-C esta esgotant els cartutxos del cinisme, i el anar passant, i cada dia li costa mes sortir-ne airós, cosa què es el realisme que ens diu el President, però la nul·la fermesa alhora de defensar els nostres interessos, crec què son el perill mes gran que té la Nació catalana en aquests moments, i ho demostren els últims esdeveniments.
Defensen a capa i espasa un president espanyol que dilluns es va reunir amb el president de Sèrbia, i que va afirmar desobeint la resolució del Parlament Europeu què ni ara ni en el futur reconeixeran Kosovo com un estat, cosa que ja han fet 22 dels 27 membres de l'UE, les raons son polítiques i de dret internacional, ignorant que va ser el parlament kosovar amb una majoria democràtica qui va prendre la mesura.
Esperar que ho entengués un estat què nega qualsevol consulta a la ciutadania era fer volar coloms. Seguint amb aquest mateix president, nega haver manipulat la justícia per canviar els resultats d’uns comicis com els bascos, i defensa la llei de partits adduint què ja un sistema de divisió de poders ben definits, crec que sobren els comentaris, i tan sols cal veure la composició del Tribunal Constitucional per confirmar que no hi ha tal divisió, més aviat repartiment en funció dels objectius de cada moment.
Les acusacions de radicalitat a Convergència, perquè alguns dels seus dirigents van assistir a Brussel·les a demanar una cosa tan simple com un referèndum per poder decidir el nostre futur. La radicalitat crec què es amagar la qüestió perquè no els interessa i seguir marejant la perdiu amb el finançament, què ja fa mes de 7 mesos que hauria de ser una realitat per llei, i què segons els rumors cada cop es mes escàs sense cap reacció per la part del govern de la Generalitat.
Així que la defensa dels drets humans és cosa de radicals? No serà més aviat que l'autodeterminació ocupa ja de ple la centralitat política i que aquells que es neguen a plantejar el debat són uns reaccionaris que no mereixen el nom de socialistes?
Ja no recorden que el dret d'autodeterminació figurava als estatuts dels socialistes catalans? Qui és el radical? Per mi, radical és no reconèixer Kosovo com a estat malgrat que s'hi ha fet un procés democràtic. Què determina que siguis un radical? Amb qui et fotografies? Aleshores, l'imminent fotografia de Patxi López amb el PP per ser lehendakari el convertirà també en un radical? Què està fotent ERC mantenint a la presidència de la Generalitat un partit que considera radical el dret a l'autodeterminació reconegut per l'ONU?
No ens parli mes el President d'esperit de sacrifici, quan a la seva ma te 25 diputats a Madrid que en aquests moments podrien decidir moltes coses pels nostres interessos, i que senzillament son uns titelles en mans de Zapatero sense cap interès de defensar els interessos dels seus votants. Aquestes dosis de cinisme, espero que serveixin a la població per atorgar el càstig electoral que es mereixen en les properes eleccions per la seva deriva radical cap a l’espanyolisme mes ranci des de les nostres institucions, i on el dret a decidir com en qualsevol societat veritablement democràtica te que ocupar l’espai central de la política, i fugir dels amics d'estats com Sèrbia on la llibertat no es un valor massa ben considerat.
Ara resulta que me l'hi volen fer una fundació. Amb el Felip de Borbó de president, i el president de la Generalitat de vicepresident. Tot amb finalitats socials naturalment.
Amb els il·lustres benefactors promotors de, La Caixa, La Caixa de Girona, la Cambra de Comerç de Girona i la Fundació Gala-Salvador Dalí. Només ens faltava això per anar consolidant l'espanyolització de la societat catalana i diluint el fet nacional de Catalunya. Dels benefactors res a dir, tots fa anys que són benefactors de l'espanyolització de la societat catalana i beneficiaris del sistema. Ara la novetat, és comprometre la figura del President de la Generalitat, amb la família reial d'España a Catalunya. Ni que sigui amb finalitats socials. I sí per postres, fins hi tot els càrrecs institucionals Gironins d'ERC, ho veuen amb bons ulls, llavors ja podem tancar la paradeta i que s'ho facin ¡¡. La maquinària de l’estat no para.
Però políticament han fracassat, el País està en caiguda lliure, et diran que la gent els vota de forma massiva, perfecte però, el País en tots els indicadors, econòmics, socials, culturals i educatius s’està ensorrant.
Tenen ràbia, es saben impotents, veuen que els temps se'ls hi acaba, i que els catalans estem cansats que ens facin malt i ens vulguin anorrear. Es va acabant el temps dels cínics,dels mentiders, dels indignes, dels mediocres, dels inútils i dels incapaços hispanocèntrics.
No aconseguiran aturar la història. Ni amb amenaces.