Vacances ?

Uns tornen i altres van. Alguns bloguers s'acomiaden cortesment dels seus possibles lectors Es una costum introduida??,¡ - que hi ha qui es creu en l'obligació de comunicar-ho, bé dons quedeu tots comunicats.
Els vacancers desconecten. De què? Dels horaris?, De la mala llet ?, Del café de 8 a 9,30?, Del telèfon?, De la mandra de començar a treballar?, De la rutina? Fins a portar anys cotitzats pel retiro?, De les bromes de la feina?, De l'aborriment fins l'hora de plegar?.
No deixa de ser un més més aquest septembre,, si no fos per l'invent dels capitalistes per fer-nos creure als assalariats (fa anys ja no hi han obrers) que si anem de vacances pel món, ja som quelcom important. Doncs mireu, en un moment en que pots anar a qualsevoll lloc del món amb passaport, xancletes i visa, més que fer de turistes, el que fem és de canviadors de lloc del cul.
A mí m'agradaria ser viatjer, aixó si que ha de ser interessant, peró com soc globalitzat només puc ser turista . Que hi farem. Resignació agnóstica.
Fugir uns dies de tot és fantàstic. Oblidar-se de totes les cabòries que ens posa diàriament al cap el nostre entorn i la societat. Oblidar-se des d'aquela cuestió impossible fins a la mediocre classe política d'aquest País. I llavors, quan no tinc cap mena de preocupació al cap, és quan més feliç sóc. Quan decideixo a quina hora em llevo al matí i quin o que vaig a visitar.
Cal dir que per mi les vacances no són per jaure al llit o a la platja, sinó que les aprofito per conèixer coses noves. I em canso més que treballant, perquè camino molt i vaig d'un lloc cap a l'altre, però després em sento satisfet Quan marxo de vacances procuro impregnar-me dels màxims coneixements possibles i no deixar passar res per alt.. Quan estic cansat m'assec contemplant un paisatge, o els carrers d'una ciutat, observant la natura o la gent passejant, o fent la seva rutina diària.
I llavors m'imagino les seves felicitats i les seves penes, però en canvi jo me'n sento al marge, com si fos en un altre món on només existeixo jo i res més em preocupi.
El pitjor es que a la fí, a la tornada, s'haurà de tornar a endollar exactament igual que abans de desendollar. I les piles mentals es descarreguen amb una facilitat.... i arriben els problemas i les depressions post-vacacionals,
Baixar de l'avió i començar a suar. Fer un petó als coneguts, però que com sempre li buscen les tres potes al gat i m'acaben fent posar nerviós i fent-me preocupar per tot.
Pensar en que he de tornar a la feina, Mai he entès a la gent que sempre volen més i més i mai no en tenen prou i tot els sembla poc. Em posen molt nerviós. Però tot això és el que em trobaré. Intentaré aguantar-ho com sigui, com si aquests dies només haguessin sigut com aturar el temps, descansar, agafar aire i tornar a un món real, del qual, potser com en un somni, he tingut la sort de poder-ne escapar uns dies.
Fer vacances un cop l'any és una salvatjada, com menjar un cop al mes.
Els ritmes es trenquen, això está bé, però un cop trencats s'han de tornar a afegir per el mateix lloc, i no hi ha pega prou resistent per unir altre cop monotonía amb monotonía.
Una vaga de vacances indefinides seria un petit pas per un home i un gran pas per l'humanitat je,je,je. Sense l'esparança de les vacances, treballariem?
Probablement les enquestes donarien una resposta en un sentit a aquesta pregunta, però també en el sentit contrari. Les enquestes no serveixen per res, s'ha de probar !.
Qui fa vacances és qui te un treball reglat, qui no, no en fa. Per exemple, els netejavidres , els desvagats, els pòtols, els asfaltadors i les putes de carretera (amb el meu homenatge a aquestes feines tan sacrificades) i sobretot per el aturats.( Quan la feina diverteix ja no es feina sinó oci...aquesta és especialment bona,Oi?.)..
Jo no fare vacances, me'n aniré uns dies. On? No ho sé, però m'en aniré.!.I això no són vacances? No, és una feina com una altre.
Estic pensant quin lloc ocupar quan torni a la feina. Això sí: no vull fer de Paco! Ah ¡ A la tornada em comprometo a fer-vos cinc cèntims sobre tot el que ha donat de si la meva setmaneta de turista...de moment vaig acabar d’enllestir quatre coses que d’aquí a no res he de marxar cap a l’aeroport!
PD . Deixaré activada la moderació de comentaris. La qual cosa vol dir que podeu seguir deixant les vostres opinions com sempre, encara que aquestes no seran visibles al bloc fins a la meva tornada, que la desactivare o no ..La foto tans sols és per la audiencia al blog i que reflexioneu,aquest estiu la poca qualitat i credibilitat que li quedava a la programació televisiva s’ha acabat d’evaporar prostituint gratuïtament la ètica periodística en uns esfereïdors programes sense el menor escrúpol que deixen al pretèrit “Tombola” a l’alçada dels Teletubbies. Afortunadament es tracta tan sols del darrer cant d’una oca moribunda que veu impotent com la seva època de glòria s’apropa inexorablement al final. La era de la alienació teledirigida dona lentament pas a la socialització interactiva del coneixement: Internet!
El filòsof i sociòleg francés Jean Baudrillard va formular una teoria, anomenada de la “hiperrealitat”, que explica perfectament el que succeeix avui dia amb la tele: ha creat una realitat paral-lela tan perfecte que la gent la percep més real que la materialitat empírica que la rodeja, es a dir, hi ha qui creu que els conflictes Belen Esteban- Campanario l’afecten més que les seves pròpies penúries econòmiques. Vaja, una alienació de manual.
BONA FESTA MAJOR DE SANTA ROSALIA.