He llegit la ponència política que s'ha presentat en el congrés constituent de Reagrupament,i que es llegeix d'una esgarrapada, produït per la formació liderada per en Joan Carretero.
Un document lleuger, ben estructurat, i amb vocació d’introducció a temes i conceptes, mètodes i línies a seguir. Ideologia?
Una tonalitat liberal-socialdemòcrata que, tot amb tot, i en tractar-se d’un material diguem-ne que inicial, pot suscitar prou adhesió de persones tan de dretes com d’esquerres Certament és un text que es pot subscriure de forma gaire bé íntegra per qualsevol independentista (aquest era un els seus objectius).

En definitiva ve a dir que la independència és necessària per a la supervivència de la nació catalana, i que la forma d'aconseguir-la serà per la proclamació unilateral d'independència d'un Parlament amb majoria independentista.
El nostre país és un i se’n diu Països Catalans o nació catalana.

M’agrada, haig de confessar-ho, aquest punt de partida, acostumats com estem a tant de regionalisme quadriprovincial i esterilitzador.
El Reagrupament s’articula sobre dos eixos programàtics centrals: una proposta de regeneració democràtica que és enormement oportuna i la crida als electors per atorgar-los un mandat majoritari que permeti la declaració unilateral i democràtica d’independència de la Catalunya estricta que és, com se sap, només un bocí de la nació catalana.
Aquesta declaració vindria seguida d’un referèndum popular de confirmació de la declaració. Políticament, aquest espai que el Reagrupament pretén articular es vertebraria en dues instàncies: una candidatura transversal i unitària a les eleccions de la tardor de 2010 d’aquesta comunitat autònoma, i una força política o moviment que li donaria força i estructura.

És objectiu de Reagrupament mobilitzar la majoria social necessària per aconseguir-ho i, mentre aquesta majoria no es doni, la tasca de Reagrupament al Parlament serà la següent:

a)"la representació parlamentària obtinguda participarà en altres qüestions i, sobretot, concentrarà la seva actuació en la regeneració democràtica".

Queda el dubte de com "participarà en les altres qüestions", tot i que sembla que d'entrada descarta formar part de cap govern ja que "El seu objectiu no serà administrar l'escàs poder de la Generalitat ni participar en cap Govern autonòmic que no tingui com a objectiu fonamental de la legislatura la declaració unilateral d’independència." En definitiva, però: "La seva actuació política al Parlament s'inscriurà en l'estratègia per a la proclamació unilateral de la independència i la regeneració democràtica, buscant la màxima adhesió per part de la resta de forces polítiques que comparteixin els nostres objectius". La pregunta, si de cas, és què entra i què no entra en "l'estratègia per a la proclamació unilateral".
Jo crec que formar part del govern entra en aquesta estratègia. Reagrupament, explícitament, diu que no. Les propostes de regeneració democràtica són les següents i també les subscric:- Sistema electoral basat en llistes obertes -així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina- i districtes electorals reduïts.- Limitació de mandats -la dedicació a la política ha de ser transitòria, “persones que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”.- Limitació i publicitat dels sous de tots els càrrecs electes i membres del Govern, incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.- Control i transparència en la despesa, fent públic quines empreses i entitats sónles beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública.- Eradicació del nepotisme i el clientelisme.- Limitació de càrrecs.- Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.- Sistema unificat d’elecció i promoció dels empleats públics, independent de tot poder polític i allunyat de tot interès particular.

Bé, em sembla bé, fins i tot crec que una força com Reagrupament és necessària i que hi ha un espai que pot ocupar i que es mobilitzarà. Però cal esperar al proper 3 d'octubre per a llegir el document polític que s'aprovi en l'Assemblea General per copsar-ne més detalls. No es fa evident de la ponència política quin serà el perfil de Reagrupament tot i que ja podem descartar un escorat cap als extrems.

Està clar, doncs, que Reagrupament és una força del "sistema" encara que "rupturista". Així sigui. I no, no m'agrada que el Joan Ridao hagi atacat a Reagrupament. Col·loca a Reagrupament com a rival directe d'ERC quan, el meu entendre, això no és així. No crec que Reagrupament i ERC siguin enemics. Ni tan sols rivals. Tenen molt en comú, a falta de llegir el document polític del proper dissabte. Però dues visions diferents de la governació del País

Per mi, és evident que qui hauria de preocupar-se més per Reagrupament és Convergència Democràtica de Catalunya, però aquests, simplement, els estan ignorant. És Maquiavelisme, tal vegada? Potser l'objectiu és fer visualitzar clarament a Reagrupament de forma que sigui imposssible per als convergents continuar ningunejant als reagrupats.

En tos cas, caldrà estar atents al resultat de l'Assemblea del proper dissabte. En continuarem parlant. Haig de dir que m’agrada la lletra tant com la música d'aquest important i inèdit document i que us convido, doncs, havent-lo llegit, a comentar-lo i criticar-lo.