El 13 de setembre s'inicia una nova etapa a Catalunya, marcada per la iniciativa, ben segur, de desenes d'ajuntaments -de la mà d'entitats privades- que seguiran l'exemple d'Arenys de Munt.Mentrestant, quan es faci pública la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, estarem en millors condicions per reaccionar des de la dignitat i la fermesa. I els que no segueixin, siguin partits polítics, institucions o entitats representatives de la societat catalana, hauran perdut tota legitimitat.
Dins la teoria del caos, s'enten com a "efecte papallona" la idea que petites variacions inicials poden produir grans variacions en el compartament d'un sistema dinàmic qualsevol a llarg termini. És a dir, si una papallona que, amb el seu aleteig, agita l'aire al Japó avui, podria desencadenar un huracà demà a l'altra part del món .
Fent cas d'aquesta teoria, l'esdeveniment històric més rellevant dels últims temps al nostre país, el referèndum popular per la independència de Catalunya a Arenys de Munt, podria ser, perfectament, aquesta variació de les condicions inicials i esdevenir una inflexió, un canvi, més o menys inmediat, en el futur de Catalunya. Ni la marxa falangista, ni les sentències judicials, ni tan sols les crides d'alguns mitjans de comunicació de la dreta espanyola (llegeixi's "Estatuto. Articulo 8: normalidad y excepcionalidad.") han pogut aturar aquest acte que ha transcorregut amb total normalitat, de forma festiva i amb un tarannà absolutament democràtic i exemplar.
Avui s'ha demostrat, doncs, que els catalans i catalanes podem exercir la nostra llibertat d'expressió de forma cívica, expressant el desig d'uns Països Catalans dins un marc polític diferent
Hem demostrat que mantenim una identitat pròpia i, el que és més important, una dignitat com a poble. Hem demostrat que ja no tenim por. Que volem transformar el present, no com a "reconquesta" del nostre passat històric, sinó com un projecte de futur. El nostre futur. I hem demostrat també que aquest gest està servint per a estendre a altres pobles del país a fer una proclamació com la que s'ha fet avui. És efectivament, el punt inicial d'un "efecte papallona".
He vist la televisió i ens ensenyava com s'estava desenvolupant la consulta d'Arenys de Munt.
I veient baixar els senyors amb banderes espanyoles i toros dels dos autocars, o la senyora arenyenca de 97 anys votant i dient que "això no servirà de res però jo ja he fet el que he pogut", un ja té clar de quin bàndol està.
En aquest país, d'un pet en fem set esquerdes, i la fractura entre la realitat i el que s'ensenya als mitjans de comunicació cada vegada és més gran. Hem vist la intervenció de l'Estat i els seus advocats, les paraules de la vicepresidenta del govern o dels líders del PP, els micròfons amagats per no se sap qui a la seu de l'Ajuntament, les planes de diaris i minuts de televisió que s'han consumit en aquesta notícia. La por infosa per les televisions nacionalistes espanyoles en els seus programes diaris. I la crida a l'actuació de l'ordre públic per impedir, al cap i a la fi, que una venerable senyora de 97 anys anés a votar conscient que tot allò no serviria de res, fet que ensenya fins a quin punt d'exageració s'ha arribat en aquesta qüestió.
El gran èxit del referèndum d'Arenys d'Amunt ens monstra el camí a seguir.
I molts són els municipis i les entitats que desitgen fer-ne un al seu municipi.
I així ha de ser.
Vots emesos: 2.671 / 41,01% del cens
Vots pel SÍ: 2.578 / 96,4%
Vots pel NO: 61 / 2,28%
Vots en blanc: 29
Vots nuls: 12
Hem guanyat una primera batalla
Es dóna el cas, que el nombre absolut de votants a favor del Sí (2.578) és superior al nombre de vots que va rebre el SÍ a l'Estatut de Catalunya l'any 2006 (2.424).
