Si una persona decideix lliurement ser prostituta quin mal hi ha? Quants professionals de tots els rams hi ha que només treballen per diners i són ben respectats per què fan el seu treball amb interés i ben fet? Què pot ser no es venen també l'ànima o l'esperit o la consciència o com vulgeu dir-li per assolir un cert status social, desaprofitant les seves capacitats en empreses o feines que no són les que els agradaria fer de veritat?I que potser no hi ha ni una sola persona al món que realment disfrute prostituint el seu cos?
No m'ho crec i no crec que la prostitució siga sempre dolenta., suposem que em fa il·lusió treballar d'intèrpret a les nacions unides, però mentres envio el meu c.v. i espero la resposta necessito menjar i pagar els rebuts de l'hipoteca i aprove unes oposicions d'un treball d'alt funcionari, ben remunerat i poques hores de feina, que em deixa molt de temps lliure i una posició còmoda econòmicament, per a poder pagar-me uns capricis i tindre un alt nivell de vida, comprant roba de qualitat, menjant a bons restaurants i fent bons viatges...què pot ser no estic prostituint la meva ment, la meva inteligència, la meva ànima, per gaudir d'uns avantatges que per a molta gent els costa molt d'esforç? és millor això que follar? o per què uns utilitzen el cervell i altres el cos, són millors? mentre cadascú sigui lliure per prostituir-se no veig el problema, més allà de que estigui desaprofitant la seva vida per no fer el que realment li agrada, però això ja és problema de l'individu i no de la societat, almenys així ho veig en aquest moment.
El tema de la llibertat: evidentment, si no necessitàrem diners per a menjar, vestir-nos i disposar d'un llit, ningú treballaria més que en aquelles coses que el satisferen, ja siga la física quàntica o la pràctica del kamasutra. Que hi ha coses millors que la prostitució?, clar que sí. I pitjors? també. Que estan condicionades pel seu subconscient, per tradicions i costums molt arrelades? Possiblement nosaltres també ho estiguem en altres aspectes, i no ens hem donem compte i donem per "normals" actes i pensaments que per a altra gent serien totalment denigrants. I què vols fer? Cadascú que obri els ulls i vegi si el que fa val la pena, o està prostituint el seu cos o la seva ment per somnis o creences falses. I després que continui el camí per allà on vulgui.
Si faria sexe per diners? A priori sí, si pugues triar quan començar a "treballar" i quan parar, sense cap obligació més enllà de qualsevol contracte laboral. (per cert, no em guanyaria la vida prostituint el meu cos, encara que fa vint anys potser alguna cosa n'hagues tret) L’exercici de la prostitució no s’ha de prohibir. En tot cas, cal que el legalitzem.
Perquè reg
ularitzant-lo, dotem de drets laborals i cívics, alhora que protegim, les persones que duen a terme aquesta tasca, i que a dia d’avui, malauradament, els hi son negats.I és que es tracta d’arranjar l’ofici més antic del món, atès que aquest no representa una qüestió d’ordre públic, sinó que en realitat fa falta una profunda tipificació dels drets socio-laborals, inclueixo la seguretat social i la prevenció de riscos, en quant aquestes persones puguin treballar de manera digna, allunyant-se això sí de l’estigmatització que produeix la incertesa jurídica promoguda per una desregularització tan feble.
D’aquesta manera, posaríem pau a la convivència entre la ciutadania i aniríem a tallar de soca-rel el verdader problema: les bandes que fan del sexe un negoci mitjançant l’esclavitud sexual d’uns altres.
Aquestes setmanas els diaris han publicat un reportatge, amb fotos extremadament explicites, sobre la prostitució als carrers de Barcelona i, com era previsible, això ha provocat la típica reacció social hipòcrita, inútil i cutre: les associacions de veïns s’han dut les mans al cap, i el Govern Municipal s’ha limitat a fer una redada on s’han detingut a 4 prostitutes i 12 clients, tots ells d’origen estranger. Com, segons el Codi Penal vigent, ni la prostitució ni la contractació de serveis sexuals son delictes tipificats, aquestes persones seran identificades i posades immediatament en llibertat i ni tan sols els podran repatriar, degut a la dificultat per esbrinar el país de procedència en el cas de ciutadans subsaharians.
L’únic que sembla preocupar a la opinió pública es l’aparença d’aquest greu problema: la imatge que dona la ciutat al turisme i poc més, com si traslladant a les meretrius a un lloc més discret tot estigues solucionat.
Però no ens quedem a la punta del iceberg, anem a la arrel del problema:quans proxenetes han estat detinguts? Cap. I això si que és un delicte i greu! Però clar, es molt més senzill enviar els mossos a enxampar a quatre barjaules cridaneres, dels centenars que passegen per la rambla, que iniciar una costosa investigació policial internacional.
Segons fonts d’ONG’s, les noies que es dediquen a exercir la prostitució pels carrers venen de països africans amb pobresa extrema, on han estat enganyades amb promeses de feina per poderoses xarxes internacionals de tràfic de dones, treballen unes 9h hores diàries cada dia de la setmana, sense cap mesura higiènica, on estan obligades a contractar un mínim de 12 serveis diaris, a 30 euros cada un, dels quals 20 son per a la organització i 10 per als intermediaris inmediats.
Tenim una màfia despietada dedicada al esclavisme sexual en massa a les portes de casa i tan sols ens capfica que pensaran els japonesos quan vinguin a fotografiar la Sagrada Família i es topin sobtadament amb una escandalosa fornicació pública. A que Collons estem jugant?
I, per postres, resulta que Espanya està adherida al Protocol de Palerm, elaborat per la ONU el 2006, on s’estableixen les pautes per actuar davant màfies d’immigració on, al apartat destinat a la tracta de persones, estableix clarament que cal protegir a les víctimes explotades, per tal que puguin testificar contra els seus macarres, incidint en que les autoritats públiques els hi han de donar assistència legal, mèdica, psicològica i material, així com han de possibilitar l’accés a educació, ofertes de treball digne o habitatge, per tal que surtin d’aquest cercle viciós.
De nou l’Estat Espanyol, renuncia a fer pedagogia social i saltant-se la seva pròpia legislació, tira pel dret, cedint a la pressió de la demagògia pamfletària. Igual resultarà que tenia raó Stieg Larsson quan, al segon volum de la seva aclamada trilogia Milenium, insinua que el proxenetisme estén els seus tentacles fins als despatxos de fiscals, empresaris, funcionaris policials, directius polítics i redaccions periodístiques on, en un món encara massa dominat pel patriarcat, sempre queda millor carregar les culpes a una puta que a un prestigiós financer que s’enriqueix violant i explotant noies acabades d’arribar de Camerun.
La competència per regular aquesta activitat és només de l'Estat i passa per una modificació del codi penal, però que el govern català sigui conscient de la necessitat de fer alguna cosa davant d'una activitat que va en augment hauria d'ajudar a accelerar el procés i fer-lo realitat. Però la realitat és que ens trobem molt lluny d'una solució.
El debat, molt mes apassionant que el de l'Estatut, de la regulació de l'activitat prostitucional, i auguro que la solució no començarà a encarrilar-se fins que aquesta regulació no passi per crear una llicenciatura o diplomatura en relacions sexuals que també podrà servir per assessorar les relacions sexuals de parelles estables, ocasionals o de pagament
Com es normal, a part de la llicenciatura (part teòrica) s'haurien de crear els Cicles Formatius, l'antiga FP, (part pràctica ) on tindria cabuda la formació de les prostitutes/tos de carrer (grau mitjà) i les de luxe (grau superior).
Com es sabut de tothom, el prestigi, en aquest país,no s'obté del resultats d'una activitat sinó que prové del títol emmarcat i penjat a la paret del corresponent despatx professional, i la sortida mes lluïda dels llicenciats és la de visar projectes que certifiquin que una obra compleix les normes dictades per el Reglament que vingui al cas (o no hi vingui).
Per començar, s'hauria de bandejar el terme "putes", de ressonàncies pejoratives, i cercar un nom prou abstracte e indefinit per la carrera: "Plaeròlogues/egs?". "Eroticòlogues/egs" ? .
En canvi, per els cicles formatius, es podria optar per un de mes llarg i descriptiu, com és costum, "Cicle Formatiu de Grau Superior en Estim
ulació Psicofísica de la Deshinibició de la Líbido".Les/els especialistes de satisfer, a nivell pràctic, les mancances erotico-sexuals de la població quedarien doncs integrades en empreses de serveis, totalment legalitzades, i sotmeses a control fiscal i de IVA, amb dirigents sortits de l'escola de negocis de ESADE o de IESE, amb plaeròlogues i eroticòlegs en plantilla, que normalment, visionarien els projectes de relacions sexuals, sense discriminació de si son conjugals o extra-conjugals (només distingits per la tarifa) i en garantirien la qualitat amb el certificat ISO corresponent.
A aquets panorama idíl·lic, hi manca però un detall: que s'aclareixin els polítics i les feministes (els prostibularis, dits macarras, i els seus clients no cal, aquest sí que ho tenen clar) també caldrà convèncer a les prostituyes/tos que facin l'esforç de fer una carrera de 4 anys de durada, o un cicle formatiu de 2 anys. Els polítics no tenen cap problema en fer lleis i reglaments, regular-ho tot, però han de decidir, mitjançant enquestes, si aquests canvis els faran perdre o guanyar vots i aquí ho tenen difícil. Les feministes tampoc tenen cap problema en exigir paritat de drets, i ben fet que fan, però hauran de decidir si posar a disposició el cos de la dona pel que calgui, a canvi de diners, ajuda o no a l'objectiu de la dignificació de la dona.
Si la supressió de la prostitució no és possible, només queda la tolerància (aclucar els ulls) amb el que suposa de permetre el desenvolupament d'una delinqüència organitzada que s'hi parasita. O l'equiparació en termes d'igualtat total amb qualsevol altra activitat econòmica. No és una qüestió política la decisió, sinó de consens social. Un consens social que equivaldria en cas de legalitzar el treball sexual remunerat, a que a ser prostituta, metge o filòloga tingués el mateix reconeixement i prestigi. Per comprovar si existeix aquest consens social i polític només cal que observem si la gent es capaç de presentar-se com a fill de puta, amb la mateixa naturalitat que es declara orgullosament fill de metge i provar, com reacciona algún polític/a al qualificar-lo com a descendent de meretriu encara que no sigui veritat (per allò de que hom no s'ofén si li dediquen una floreta, ni que sigui mentida)
Si no es comença per fer aquest debat, que eliminaria un sens fi de màfies, misèria social, marginació i mils de milions d'euros de diner brut que genera el negoci de la explotació ramadera del sexe, no anirem enlloc.
De fet, el problema greu és, com sempre, el peatge (Autopistes),el pay-per view (TV de pagament ) o el pay-per-clau ( Sexe pagant )El sexe gratis, com a molt pot portar problemes de cornamenta, però aquests cadascú se'l ha de resoldre.
Voleu guanyar-hi quartos per cuansevol de aquets pagamens?
Doncs aposteu per Reagrupament us ho pronostico, amb més probabilitats que invertir en La Caixa... si es pogués.
Perquè? No cal ser un endeví per veure-ho clar. En primer lloc, els espanyols apreten pel centre: ni Estatut, ni finançament, ni rien de rien.. Els predicadors dels peix al cove, primogenis i neomoderns, es queden sense licència de pesca.
En segon lloc, el personal n'està fins la barretina dels partits polítics que prometen i prometen.
En Carretero parla d'involucrar-se, de pencar, d'esfoçar-se per un somni, no de votar per una pastanaga. 
Benvolguts lectors, ell no és ni de llarg l'Obama (l'he vist i sentit, i us puc garantir que no n'és la seva versió catalana, si és que existeix), però el seu missatge de participació i treball per un somni que només depen de nosaltres, n'és un calc. Vull dir que el de l'Obama s'hi assembla, al del Reagrupament...
Tots aquells que tingueu ganes de pencar, d'invertir esforç i ilusió en un cinquanta per cent, i que vulguin gaudir d'una democràcia civilitzada (estil britànic, on diputats i ministres salten sense ser processats, versus espanyols que s'arrapen com paparres a la mamella), Rcat és l´opció de futur!!!
Benvolguts lectors, ell no és ni de llarg l'Obama (l'he vist i sentit, i us puc garantir que no n'és la seva versió catalana, si és que existeix), però el seu missatge de participació i treball per un somni que només depen de nosaltres, n'és un calc. Vull dir que el de l'Obama s'hi assembla, al del Reagrupament...
Tots aquells que tingueu ganes de pencar, d'invertir esforç i ilusió en un cinquanta per cent, i que vulguin gaudir d'una democràcia civilitzada (estil britànic, on diputats i ministres salten sense ser processats, versus espanyols que s'arrapen com paparres a la mamella), Rcat és l´opció de futur!!!
