BON ANY 2009.

Els humans necessitam orientar-nos a través de fites, dates, línies... Per això cada començament d'any (cap d'any) constitueix un al.licient per fer propòsits i per renovellar esperances.

El proper 2009 malauradament abundarà l’enuig entre les persones, i cap ni una reconeixerà la seva part de culpa en la seva nova situació, és obvi, necessitem sempre donar la culpa als altres per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos... quin absurd!.
Dic això perquè les perspectives de recuperació de la crisi no son gaire bones de cara a l’any vinent i tot apunta envers l’augment progressiu de les xifres d’atur, amb la conseqüent causa dels impagaments, molts d’ells involuntaris.
De segur que hom que es trobi en aquesta trista situació, sense feina ni diners per pagar tot el que deu donarà la culpa a la societat, però, va ser la societat que li va dir que s’endeutés fins a límits que els seus ingressos mensuals, en cas de disminuir o deixar de tenir-los, no els pogués cobrir?, no senyor! No va ser la societat que va obligar a aquesta persona a consumir a dojo, va ser la mateixa persona, enlluernada per la bonança i un bon sou, o no, que es va extralimitar pensant que això no s’acabaria mai i al final de més sempre podria cobrir; potser si a escola ens haguessin ensenyat un xic d’economia domèstica algunes persones no s’endeutarien més del 25% establert, però, com fas creure a algú que té uns ingressos mensuals, tant sol i exclusivament a través de nòmina, de 2000€ fins a 5000€,o més, que és de classe obrera?...

Perquè, aquest mes els tindrà, però, i al mes següent?... (sou referit a alguns particulars o famílies que treballin dos o més membres).
Massa vanitat i supèrbia ens envolta!, clar! Estem tant a gust dintre de la “bombolla” que no som conscients que acte seguit venen els aterratges forçosos, i no pas tots els porta un bon pilot...

Però, la culpa de la nostra situació, única i exclusivament, sempre la tenim nosaltres, amb petites excepcions com malalties o accidents provocats per altres.
Aquest any que acabem ha estat un any molt negatiu per a Catalunya perquè es fa més evident que mai que el govern central ens ha perdut el respecte i que ja s’han acabat aquells temps en què Catalunya era el motor d’Espanya.

Ara sembla ser que ja som prescindibles... només així podríem arribar a entendre com durant el 2008 no han fet més que posar pedaços sobre aquelles qüestions que, segons la Llei, exigien accions més acurades o, simplement, accions pertinents.

Hem patit una manca de compromís en infraestructures que ens ha dut a situacions tan greus com les viscudes poc abans de la posada en marxa de l’AVE; o el sainet del transvasament l’execució del qual ha quedat en suspens gràcies a les pluges que miraculosament la Moreneta va enviar-nos a petició de l’ateu Baltasar (i no pas el rei mag); el calculat suspens a què el TC ens sotmet sobre les més que anunciades retallades de l’Estatut i que permeten a Zapatero incomplir-lo i enredar-nos encara més, amb total impunitat, i, alhora, continuar oferint el “café para todos” de sempre i de manera descarada...
I és que ens hem acostumat a viure de les “deixalles”, i això no és normal.

¿No ens hauríem de preguntar si és normal que un país hagi de viure sota els dictàmens d'un Estat, on el menyspreu envers la seva realitat nacional i cultural és tan estès i constant?

¿És normal que als ciutadans d'un país els esberlin un Estatut, els condemnin a unes infraestructures deficients, els boicotegin els seus productes, els amaguin les balances fiscals...? Perquè l'any2009 sigui un any de reforç per enfrontar-nos en les millors condicions possibles als reptes de 2010. Per tot plegat, descansau, carregau piles, interaccioneu amb els vostres i amb els altres de la millor manera possible, llegiu, i entrae plens d'energia i d'il.lusió a l'any2009!

I que els bons propòsits, evidentment, es facin realitat. Que, siguem sempre positius.

Que tingueu demà una bona entrada d’any. Temps tindrem per anar-ho discutint.
BON ANY!