I continua plovent. I ja fa deu dies que no para de ploure. I el pantà de Sau ha ampliat les seves reserves amb l’equivalent de 700 barcus. I tots els pantans del Principat han acumulat més del que ha d’aportar el transvasament (aquest transvasament que no és transvasament, però que sí que ho és, però que no, però que sí...).
Però el govern (els governs) antitrasvasista (antitrasvasistes) continua (continuen) portant vaixells al mòdic preu de 280.000 € el viatge i construint el tubu que ens costa 180 milions d’€.
Però més enllà de les necessitats d’aigua (de boca, eh!), no hi ha pas interessos econòmics, no, no, i ara!
11 comentaris:
Una gran riuada de ciutadans amb el suport de més de 150 entitats i associacions va tornar a omplir els carrers de la ciutat Ebrenca d’ Amposta contra la solució dels transvasaments.
Gent de les Terres de l’Ebre, d’Aragó, del País València , de l’àrea metropolitana i de la resta del principat, van demanar al govern de la Generalitat de Catalunya, que sigui lleial al seu compromís amb l’Ebre.
Les Terres de l’Ebre amb molta raó és senten enganyades . Ara és hora que el govern català escolti les demandes de la gent que es va manifestar ahir per aturar aquesta interconexió que només farà que enterrar la nova cultura de l’aigua .
Un Govern que també hauria de ser capaç de fer els canvis necessaris en la gestió Medi ambiental de la Generalitat davant la mala gestió comunicativa i política que s’ha fet.
Com deia Pedro Arrojo ahir amb l’aigua acumulada ara Barcelona pot arribar al maig, així que si la interconexió era per aquest Govern l’última mesura a prendre, ara ha de ser la primera mesura a retirar. La credibilitat política està en joc.
Històricament s'ha dit que em sabut gestionar magníficament l'aigua, almenys per regar els camps, però ¿sabem fer-ho en els temps moderns que corren? ¿aprofitem el que tenim? ¿podem fer més?
Diuen i compten que la gent del camp aprofitava els dies que plovia per fer totes aquelles llavors que no podien fer la resta de l'any. Caldria aprendre un poc més de la nostra història.
Només hem de veure la reacció d’en Baltasar pel sol fet que ha plogut i han entrat uns quants hm3 als pantans: ja donava llum verda per omplir piscines i regar jardins. En Montilla, tot deduint el que se li venia al damunt posa el crit al cel i diu que res de res, que dimarts es prendrà la decisió de canviar el decret de sequera. Quantes piscines s’ompliran aquest cap de setmana?
Avui són 50 hm3 que segons diuen han de ser pel us de boca de Barcelona, demà quants en poden ser i per a qui? Aquesta interconnexió obre la porta a un altre transvasament, que es diu PHN.
Mentre, el País revoltat contra els polítics, al sud per l'aigua i al nord per la llum. I els mitjans de comunicació reflectint unes realitats del País, tan distorsionades com mal intencionades.
El PSOE fent-se l'amo i senyor del control polític de Catalunya, amb l'ajut i complicitat d'una classe política anomenada nacionalista tot explicant mentides o mitges veritats a la població, l'efecte és el mateix. Ho fan amb la interconnexió elèctrica de la MAT i ho fan amb l'altre interconnexió, la de l'aigua, a les Terres de l'Ebre.
Una classe política catalana, que esta aconseguint el que mai cap direcció política de fora de Catalunya havia aconseguit malgrat els intents, l'enfrontament entre territoris dins de Catalunya. Sigui per l'energia elèctrica al Nord o per l'aigua al Sud, la nefasta gestió dels recursos estratègics del País està fent que el desgavell nacional no sigui només a nivell polític, també el nivell de percepció de País, de pertinença a una nació, s'en ressenteix molt ràpidament entre els ciutadans.
El desgavell nacional creix dia rera dia, alguns no nacionalistes ja l'anomenen desafecció, altres desnacionalització. Ens podem quedar sense llum, sense aigua i sense nació.
I els nostres dirigents ?, doncs, ballant el Ciqui Chiqui.
Sembla que encara que plogui a bots i barrals; encara que surtin desenes de milers de manifestants a Amposta, i que centenars de col·lectius de tota mena trobin injustificat un nou transvassament el (mal) govern no canvia.
Potser aquests governants haurien de reflexionar i canviar el seu parer sobre el tema. Ben segur que aixó els hi seria més rendible moral i políticament tant per ells com per tot el Principat, que torna a recuperar l'etern trencament entre Barcelona i la perifèria rural.
Ara plou a tot catalunya. Els pantans i els embassaments, molt lentament, es van omplint.
El govern està inquiet i desconcertat. En cercles molt íntims del poder de la Generalitat atribueixen a la mal sort i a la desgràcia les pluges actuals.
En aquest moments no havia de ploure, repeteixen malhumorats mirant cap al cel.
No hi ha dret! la mala sort ens persegueix, sembla que tots els déus de l'univers s'hagin aliat per fer fracassar la política hídrica - exclamen mentre repassen les imatges de la manifestació d'ahir a Amposta-.
"Atribuïm a la casualitat les nostres desgràcies, mai la nostra prosperitat."
Diumenge la gent de l'Ebre i de l'Aragó a Amposta protestant pel mini-transvesement de l'Ebre a Barcelona.
Diuen que ja ha plogut prou i demanen la dimissió del conseller Baltasar.
Aquest senyor havia decretat un nivell d'alerta que ja permetia omplir piscines i l'endemà el President de la Generalitat diu que no. El desmenteix.
Arribarà un momernt que el conseller no sabrà si desitja que plogui o que no plogui.
La negociació del finanançament a Catalunya contemplada en l'Estatut és també un caos per al ciutadà normal i corrent. Sembla que el president del govern ho vulgui globalitzar amb totes les autonomies de cop i no li agradi massa la negociació bilateral.
Amb tot això l'únic partit catalá que ha defensant d'una manera oberta la independència el tenim totalment fraccionat en dues o tres opcions a l'espera de l'assamblea del juny.
Del PP no cal ni parlar-ne si no és per a observar la super-moguda entre els alts comandaments del partit d'ençà de la derrota electoral.
És igual que el que he llegit de l'any 1917. En el fons, naturalment.
De la resta del món, només en pensar que una junta militar que governa un país intercepti l'ajut internacional per als milers i milers de damnificats pel cicló ja fa posar els pèls de punta.
Un caos.
"estos han fet veritat lo gag del Polònia: ERC manifestant-se en contra d'ells mateixos"
La gent d’ERC de l’Ebre s’hi oposa, els representants al govern estan a favor i a Madrid si absten. 3 postures en un mateix tema demostra que no hi ha una direcció ni coherencia.
PSC, ERC i ICV són traidors. Van donar la creu de Sant Jordi a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i ara li donen l'esquena.
Van aprovar al govern català el transvasament cap a Barcelona després d'haver promès que no el farien mai.
Ens han enganyat, han utilitzat les Terres de l'Ebre.
Yugs, daw nabasahan ko naman ni sa iban nga blog?
Publica un comentari a l'entrada