No votar té conseqüències.

Ara jo, ara tu, jo sí, l’altre no, ell és lleig, jo sóc maco, si ve ell jo m’amago però si vinc jo ell no ve, pròxima estació, ara sí...
Cansats de ser testimonis d’aquesta trista política on la campanya és el pur desprestigi i on sembla que els polítics treballin només un mes cada quatre anys, entrem ja a l’última setmana de calvari europeu. La jornada electoral del proper diumenge promet ser de les que fan història.

Els resultats cauran com una torrentada d’aquelles que deixen el cel blau i l’aire fresc. A partir de diumenge res no serà el que era. Catalunya necessita la Unió Europea per poder superar l’ofec que Espanya ens té sotmés a tots els catalans i catalanes pel sol fet de viure al nostre País.
El Partit Popular a Catalunya s’ha decidit a deixar-se de giragonses i mostrar-se com el que és presentant un Vidal-Quadras que, malgrat el que digui el cartell de Can PSOE
, sempre va de cara. Tant sincer és l’Alejo que va ajudar durant el darrer debat a visualitzar que PSOE i PP són la mateixa cosa: la representació d’Espanya a Catalunya. Tindrà el mercat que tindrà i no es pot fer més que evitar violentar-lo.
El PSOE a Catalunya va quedant retratat i li auguro un dels pitjors resultats de la seva història a Catalunya. Tindrà la quota que li correspon de mercat espanyol a Catalunya, però seran milers els catalans que, després d’haver-se deixat prendre el pèl tantes vegades, aprofitaran l’intrascendència del resultat per quedar-se a casa.
Descomptats els electors irrecuperables, la resta ens hauríem de repartir entre Romeva, Junqueras i Tremosa. Ens ho posen fàcil. Romeva ha desplegat altra vegada les seves dots demagògiques i maniquees d’aprenent de sociata. Crisi de dretes, solucions d’esquerres. ICV té un mercat extens de creixement a costa dels desencantats del PSOE, però no s’hi atreveixen. Romeva tindria fàcil, amb els arguments que coneix ell més que ningú, demostrar-nos que PSOE i PP són la mateixa cosa, però ha estat incapaç de fer sang. Sense ells no són ningú.
La situació política catalana deixa molt clar que qui millor pot defensar els nostres interessos a Europa és o ERC o CiU, però està clar també que només descartant votarem a uns o als altres.

Al nostre país l’abstenció creix i els polítics es lamenten sempre després dels resultats.

Nosaltres, el votants ja ens podem lamentar abans d’anar a votar. Amb les penoses campanyes electorals que imposen a la televisió pública dóna ganes d’apretar a córrer i oblidar-se d’anar a votar.
Junqueras té una bona voluntat innegable. Probablement hi és per què ningú més vol jugar-se-la per ERC, però ell hi serà encara que ERC s’enfonsi o precisament per si s’enfonsa. Mereix un reguitzell de condecoracions, però no el vot dels qui encara no poden entrendre què fa ERC subjugant-nos al PSOE.
Votaré el Tremosa perquè només tinc dues opcions, i encara que el Junqueras m'agrada, no m'agrada gens el tarannà actual del seu partit. El Tremosa és un paio preparat i segur que farà una bona feina en defensa dels interessos catalans. Un home que ha estat triat per la seva preparació, per el seu compromís, un home que si treu un bon resultat pot marcar una nova línea estratègica a CiU. Un home que diu anar a Europa per defensar els interessos dels catalans. Un home adult, responsable, catalanista, independentista i madur, tal com jo sóc o voldria ser. L’home que em representarà a Europa sera el Tremosa..
Quan hi hagi eleccions nacionals tindré més opcions. Segurament, tindré la meva opció.Esperem però que la gent tingui paciència, almenys un any més ja que no serà fins a les properes eleccions autonòmiques que per primera vegada podrem votar una opció regeneracionista, un nou partit que es presentarà al Parlament amb la intenció d’unir a tots els independentistes.
Reagrupament no només pretén unir tots els sobiranistes que avui s’hi declaren sinó que pretén obrir els ulls a tots els catalans i mostrar que l’Estat propi és la millor via.