Per exemple llegeixo que els experts són crítics amb els plans anti-crisi del govern central que dit clar significa que s’està navegant sense brúixola, en el millor dels casos.
També escriuen els diaris que el Conseller Castells diu que no hi ha avanços en el tema finançament. Mal moment per demanar diners a Madrid, per molt que ens corresponguin de tot dret.
Avui arriba a Barcelona el Ministre de Foment per tractar el traspàs dels trens de rodalies, mentre Montilla diu que és un tema molt complex i s’ha d’anar amb calma.
Avui és un dia trist, i la representació feta a Catalunya entre el PSOE d'aquí i l'espanyol, sobre l'afer de rodalies no fa més que confirmar, el poc pes que te l'España plural.
I la confirmació del reforçament de l'España una grande y libre.
Una definició que malgrat les connotacions per la utilització del concepte per part de l'anterior règim, no deixa de ser l'aspiració comuna, del que anomenem, les dues Espanyes.
El PSOE i el PP avui han consumat l'unificació del mapa polític espanyol. Els nacionalistes no espanyols ja no governen a cap Comunitat Autònoma. Ells en diuen normalitat democràtica. I tenen raó, però aixó vol dir que la normalitat democràtica consagra una anormalitat, com és el no reconeixement nacional dels pobles basc i català. L'España plural que el PSOE presumia de defensar, realment per ells no existeix.
Era una més de les ficcions que utilitzen per ensarronar a la parroquià.
Fàcilment és veu que no hi ha res de segur en cap tema. Ni el Chelsea va guanyar l’eliminatòria malgrat la seva aparent avantatge perquè l’darrer minut compta tant com qualsevol d’altre, ni els trens de rodalies ens els donaran fàcilment i justament, ni podrem disposar de diners per finançar els nostres projectes fins qui sap quan.
Estem a punt per a fer grans coses. Aquest Barça les està fent. I com a País crec que estem en una sotregada tan forta que fins i tot cruixen els claus de la tomba d’en Macià, i que el seu esperit, la seva ànima i el seu coratge ens embriaguen.
Tenim a les mans fer grans coses. … s’està gestant la gran revolta catalana.
I reivindiquem el protagonisme! A sac contra Espanya! A sac contra el tripartit!
Visca la terra, mori el mal govern!
Endavant, Reagrupament!
Fàcilment és veu que no hi ha res de segur en cap tema. Ni el Chelsea va guanyar l’eliminatòria malgrat la seva aparent avantatge perquè l’darrer minut compta tant com qualsevol d’altre, ni els trens de rodalies ens els donaran fàcilment i justament, ni podrem disposar de diners per finançar els nostres projectes fins qui sap quan.
Estem a punt per a fer grans coses. Aquest Barça les està fent. I com a País crec que estem en una sotregada tan forta que fins i tot cruixen els claus de la tomba d’en Macià, i que el seu esperit, la seva ànima i el seu coratge ens embriaguen.
Tenim a les mans fer grans coses. … s’està gestant la gran revolta catalana.
I reivindiquem el protagonisme! A sac contra Espanya! A sac contra el tripartit!
Visca la terra, mori el mal govern!
Endavant, Reagrupament!
3 comentaris:
Bé, sempre s'ha criticat que la societat feia massa cas del futbol. Potser els valors que ara es transmeten (rigor, entusiasme, humilitat,...) no estaria malament que trascendissin a d'altres àmbits.
Sigui com sigui ja podriem anar preparant alguna porra, oi?.
Una mica d'incertesa si que hi ha sempre. Bé, no sempre!. Hi ha coses que ja pots apostar clarament pel resultat.
La meva previsió de resultat (de la Final, no d'això de Rodalies que ja sabem que no es complirà) és de 3-2.
Salut.
El fútbol da momentos mágicos como el gol de Iniesta. Disfrutalo pues no siempre sucede. Enhorabuena a todos los cules.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada