Opinar de temes de salut pública sempre té un risc, que és el d'haver de menjar-se amb patates les opinions, perquè la realitat després igual acaba donant la raó a les "autoritats competent".
Però correré aquest risc. I ho faré començant per dir que l'alarma que des de les administracions i amb la complicitat dels mitjans de comunicació s'està generant és desmesurada.
De grip n'hi ha hagut des dels inicis de la humanitat. L'any 1918 hi va haver una gran pandèmia (sembla que es va originar a Espanya i per això rebé el nom de grip espanyola -i olè-) que es va endur per davant milions de persones en tot el món. Des de l'aparició de les vacunes la mortalitat per causa de la grip ha disminuït notablement.
Una epidèmia, que amenaça amb convertir-se en pandèmia, s'està escampant pel món sense aturador. A Mèxic, on ha tingut l'origen, ja ha matat 80 persones i a molts països del món ja se n'han detectat casos. A Catalunya ja n'hi ha cinc o sis.
Es tracta d'un cas de zoonosi múltiple. La zoonosi és una malaltia animal, que, per una mutació, aconsegueix afectar els humans. Els casos més sonats de zoonosi són l'ébola, que, en origen, és una malaltia dels rats penats, i la SIDA, que abans només afectava els simis.
En aquest cas, però, és una zoonosi múltiple, ja que és una combinació genètica d'un virus que afecta els porcs, un que afecta les aus i un altre que afecta els humans. Que ja tingui als gens una component d'afectació humana és el que el fa realment perillós.
Cada hivern es produeix al nostre país (i a tot el món, suposo) una epidèmia de grip. Amb major o menor virulència en funció de la sensibilitat dels virus a les vacunes que, de manera preventiva, es distribueixen als segments de població que tenen més risc si adquireixen la grip: persones grans, pacients amb malalties cròniques i personal que hi està en contacte (en aquest cas no tant perquè no agafin la grip sinó perquè han d'evitar transmetre el virus a els altres).
Un dels indicadors que el Departament de Salut registra per avaluar la virulència de l'epidèmia és l'increment en la mortalitat durant les setmanes que dura.
La grip és un procès víric molest però que no sol, per regla general, revestir gravetat per si mateix, més enllà de les qüestions laborals i la despesa en analgèsics i mocadors. La principal problemàtica que es genera amb la grip és que en persones grans o amb malalties cròniques pot afavorir el desenvolupament d'altres processos respiratoris, com ara pneumònies o sobre infeccions que, aquestes sí, poden donar lloc a complicacions greus que podrien, si no es tracten, acabar amb la mort del pacient. De fet, en l'epidèmia o pandèmia de grip de l'any 18 la principal causa de mort dels milions de decessos que hi va haver van ser les pneumònies.
De moment, sembla que la crisi està controlada, i que la malaltia, agafada a temps, ja no és mortal, però tantes tardes de cap de setmana fent la migdiada amb pel·liculons sobre virus que assoten el planeta ens han servit per estar atemorits, ara que l'amenaça és real, i per saber que quan tot sembla sota control, el virus ha de mutar cap a una soca molt més virulenta. Que Deu ens agafi confessats.
No crec que la grip porcina aquesta es comporti de manera diferent. De fet, els casos que, hores d'ara, sembla que s'han diagnosticat a l'estat s'han comportat com a refredats lleus.
Els més de cent morts de Mèxic, sembla que s'estan convertint en força menys quan s'analitza si la causa és directament atribuïble al virus... Perquè tot aquest enrenou? Em sembla bé que se'n parli i se'ns n'informi, però trobo fins i tot exagerat que s'administri antivirals (caríssims per altra banda) a persones que no formen part de poblacions de risc.
Potser vaig errat i d'aquí uns dies he de signar un plec de descàrrecs o una disculpa amb la humanitat per haver dubtat de l'eficàcia i l'eficiència de les autoritats sanitàries.
Amb tot, he de reconèixer que pel que pugui ser, si trobo un porquet que esternuda, procuraré apartar-me'n.
Serà sexista, frívol i tot el que vulgueu, però...els culs en política són molt importants.
Uns només el remenen, altres l'apreten a la cadira, d'altres el paren.
I d'altres ho fan tot a l'hora.
I deixeu-me dir que realment la Bruni fa molt goig. I la Letizia... també, però no tant.
Ara és l’hora de reagrupar-se.
Si voleu formar part del creixent projecte independentista, cliqueu aquí:
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=857&Itemid=1
Jo ja m'he apuntat al projecte d'en Carretero.
Per fi torna la il·lusió!
Podeu apuntar-vos-hi, per això m'hi he associat:
1. Situar l’independentisme en l’eix del debat polític català.
2. Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana.
3. Creació d’un marc favorable al creixement de la base social de l’independentisme català.
4. El foment del debat, l’estudi i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans."
És l’hora de la fermesa i la convicció. N’estem farts de decepcions i falses promeses.
Asssocieu-vos a Reagrupament .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Punt 2 -de les finalitats de Reagrupament:
“Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana”.
Per tant, Reagrupament no serà un partit i sí, només, una associació que voldrà aconseguir la transversalitat entre els partits que es comprometin en la lluita per assolir un Estat propi.
Però, si es presenta com una CANDIDATURA en unes eleccions, com podrà evitar un enfrontament electoral amb les altres candidatures que incloguin el mateix projecte d’independència.
Tot i que em sembla molt bé la iniciativa d’en Carretero i de tots els compromesos amb Reagrupament, m’agradaria aclarir el dubte.
Publica un comentari a l'entrada