Com que sóc tradicional fins la medul-la, no podria deixar-vos de desitjar un bon any a totes i a tots els que passeu per aquí.Això s´acaba. L´any 2010 ,demà passa a l´història. És un d´aquells moments per fer balanç. A mi em ve de gust pensar en el que ha sigut aquest any i en el que em pot aportar el proper .
Tot depèn d´un mateix. Per mi el 2010 ha sigut un any de canvis, d´iniciar activitats noves, de deixar enrera altres que no m´aportaven gaire bé res,de nou i d´entendre algunes coses i de seguir sense entendre unes altres.
La vida,és un continu canvi i em de buscar un equilibri per sentir-nos bé amb els altres i amb nosaltres mateixos. I en això estic .
No em vull proposar grans coses però sí un parell que crec que m´ajudaran a que tot comenci a anar millor. En primer lloc, prendre´m les coses amb més tranquil.litat, no agobiar-me sense necessitat. I no esperar res de ningú, perquè és quan arriben les decepcions…i els mals rotllos,. de moment, no se me n'acut res més deixemo com ara..
Com molt bé va dir Lluis Llach ara fa uns anys, “Que tinguem sort” Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que no ho facis per enrabiades del dia anterior, ni per divergències del passat, sinó que ho facis per que saps o creus que es el millor, no vull cap escrit on trobar els meus errors, tan sols demanaria que em diguis, on he fallat per no cometre mes cops el mateix error, no cal que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant, podem parlar-ho si tu vols.
Jo, no se que he fet malament, diguem-ho o jo emprendre el meu camí..Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat amic, potser no he estat el millor, potser no he sigut el mes bon company de tots els que has tingut, fins hi tot ,no dubto haver fallat en moments que em necessitaves, però jo no se actuar d’altra forma que de la que ho faig, sóc així, tossut, recargolat...
No en se més.
Si em dius et vull, intentaré arreglar els meus grans mals, p
olir els meus defectes. Però sobretot demanaré que el sol faci el dia molt més llarg i així robar temps al temps d’un rellotge aturat per tornar a viure el temps perdut en discussions. Que tinguem sort que trobem tot el que ens va mancar ahir.Si vens amb mi, no demanis un camí planer, ja saps com sóc, com actuo i ningú t’obliga a venir, si tu vols ho podem intentar però jo no penso esser l’únic que hagi d’acotxar el cap. Si a això no estàs disposat nomes demano que tinguis un poc de sort i que la vida ens doni a cada un ,un camí diferent, ben llarg.
Se, que si prens aquesta decisió el temps portarà un mur silenciós, un mur inexorable que no tindrà portes ni una pedra dèbil, jo no puc fer-hi
més, ara esta en les teves mans.Air ho parlava amb mi mateix , les relacions, tant d’amor com d’amistat son cosa de dos, si un no vol, dos no es separen, ja sigui per que afluixarà la tivant corda, o per que ja no arribarà a fer del tot mosquejar l’altre.
L’amistat es intangible, tan sols la podem percebre en l’ambient alguns cops, costa de fer-la aflorar, i no costa gaire de pansir-la i deixar-la en l’oblit, en un racó, on tots els que hi transiten ja s’han acostumat a veure la flor marcida.
Que aconseguiu tot allò que desitgeu!!!
FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!!.
