COSES ........

Diuen que els éssers humans són els únics capaços d’ensopegar una vegada, i dues, i tres, i quatre, i… amb la mateixa pedra.
Coses d´humans--Dos morts a Castellà i Lleó a causa del mal de les vaques boges.
L’anomenat mal de les “vaques boges” és el causant de la mort de dues persones a Castella i Lleó, segons ha confirmat el Ministeri de Sanitat. La variant humana d’aquesta patologia, no havia provocat cap mort a Espanya des del 2005, quan va morir una dona a Madrid. Era, fins ara, l’única víctima d’aquest mal a l’Estat. El Centre Nacional de Referència d’Encefalopaties ha fet una crida a la calma i ha assegurat que el més probable és que els dos morts haguessin contret la malaltia fa uns vuit anys. Asseguren que no té conseqüències epidemiològiques, tot i que no descarten que es puguin detectar més casos en els propers mesos.
Ara duran a incinerar les vaques Castellano-Lleoneses a la Grefacsa, així podrem compartir amb ells les toxines i qui sap, potser fins i tot el mal de les vaques boges. Que solidaris que som!
Coses de baixa volada --Després d’escoltar el discurs d’investidura de l’aspirant a president del PSOE, m’ha quedat la sensació de que bufen mals aires per a Catalunya.

En el precís moment en que ZP ha ofert pactar el sistema de finançament autonòmic i la justícia a Mariano Rajoy, és ben evident que a nosaltres això no ens beneficia. En tota la nostra història moderna, de un pacte entre els partits majoritaris espanyols, mai n’ha sortit res de bo per a Catalunya. Vivim en un país injust. Més que injust de perdedors, de vençuts i de vençuts feliços (o resignats).
Ens han anul·lat com a col·lectivitat, ens han domat, ens han fet creure que la rauxa no duia més que problemes i ho han fet, senzillament per força, han aplicat la seva rauxa sobre nosaltres.

És trist veure’s així i el més trist és veure el conformisme d’una societat que no encaixa en el sistema en que ens ha tocat viure. Si som on som és gràcies a tota la gent que ha cregut en aquest país i en les possibilitats de construcció d’un món millor. Sé que és utòpic, per que ho és, però realment si no comencem a treballar-hi des d’avui mai podrem aconseguir canviar i, per tant millorar, res. Tenim la força i tenim les enies, tan sols ens cal començar a caminar.
Fruit d’aquesta baixa volada, aquesta mirada auto-restrictiva sobre nosaltres mateixos i les nostres possibilitats tenim la «classe política» una sèrie de covards (en la majoria de casos) que es vendrien el país a canvi d’un bon despatx (i el sou i el xofer associats), ni des dels governs convergents agonitzants ni des dels fabulosos tri-partits s’han tingut massa idea de futur.
No ens treiem la paraula de la boca però de fet després, col·lapsats pel dia a dia ens oblidem de tot allò que hauríem hagut de fer amb més visió. Tant és que manin uns o manin els altres, la idea de futur, ha de continuar no es poden excusar en:
- Això no ho vaig fer jo.
I què? En tant en que formes part del govern has de donar la cara.
I de cop m’adono que el que falta a la «classe política» és rauxa, justament. Polítiques decidides, clares i sense contradiccions. Crec que hi ha milers de mesures (algunes absurdes, algunes més complicades) però TOTES ajuden a millorar l’estalvi d’aigua. Si fa anys haguessin prohibit a la SEAT fletar avionetes amb iodur de plata «per no embrutar els seus cotxes en estoc» i com la SEAT tants altres, la situació actual, segurament seria lleugerament millor.
Tenim un govern que té la santa valentia de proposar animalades com el transvasament del Segre i en canvi és incapaç de crear normatives contra el iodur de plata, o obligar als hotels, albergs, cases de colònies… d’instal·lar airejadors d’aigua, o cisternes de doble descàrrega a part de promocionar entre la gent que també ho faci. Segurament fent això, i aplicant altres mesures tant de cara a la ciutadania però també al món empresarial, estalviaríem molta aigua, potser no prou com per evitar els transvasaments, però si per intentar reduir-ne el cabal.
Però tenim uns polítics de baixa volada, molt valents per fer-nos anar a tots a 80 per l’àrea metropolitana i cagats per imposar mesures d’ús racional d’aigua a les empreses. És trist, és trist per que, a més, crec que no ens els mereixem.

Aquest País es mereix més, molt més.
I com a mostra un petit tast del que ens espera. Ahir en la cimera amb l’Artur Mas, Montilla va evidenciar que aquí a Catalunya, mana ell. Mana, després que des de Ferraz li hagin explica’t el que ha de manar. Que no pugui arribar a cap compromís per un problema d’interès nacional com el de l’aigua, sense parlar amb el govern central, és un altre signe evident de la seva independència i autonomia espaterrant o que dos anys després de tenir vigent el nou estatut, hagin quedat bloquejades practicament la totalitat de millores a tractar.

Ja ens podem anar calçant!!. + Coses.......