En aquests moments a ningú se li escapa que per culpa de la manca d’inversió dels diferents governs de l’estat el nostre país viu una situació propera al col•lapse: retards endèmics a rodalies, apagades elèctriques, un aeroport col•lapsat i sense oferta de vols intercontinentals, hem de suportar uns espoli fiscal del 10% del PIB català, la renda mitja de les famílies catalanes cau en picat, seguim tenint el trist rècord europeu de peatges per km2, etc.
Ara, imagineu-vos que tot el què ha passat -i està passant- a Catalunya, passés a Madrid, o a Sevilla, o a qualsevol altra ciutat important de l’Estat Espanyol. Evidentment, no us ho podeu imaginar. És impossible que hi passi, perquè en aquestes ciutats s’hi està invertint constantment des del govern espanyol. I per què allà si que s’inverteix, i aquí no? Doncs està clar. Lògicament, els governs espanyols inverteixen a Espanya. Al territori que ells consideren Espanya. Ells si que tenen clar, què és Espanya i què no és Espanya. Inverteixen a Extremadura, a Andalusia, a Castella la Manxa, etc. Però no a Catalunya. I tant és que mani el PP o el PSOE. Aquí no hi ha debat.
En el model d’organització territorial de l’estat, el PP i el PSOE són simples fotocòpies. Tots dos partits tenen claríssim que Catalunya no és Espanya.
Tan de bo totes les persones que viuen i treballen a Catalunya ho tinguessin tan clar com ho tenen PP i PSOE. Sobretot aquells i aquelles que viuen i treballen a Catalunya i estimen espanya per raons familiars o de procedència. Que, no ens enganyem, avui són la majoria. A totes aquestes persones els vull dir que no cal deixar d'estimar espanya per ser independentista.
Si jo hagués de marxar fora, mai deixaria d'estimar Catalunya; no puc demanar a ningú que deixi d'estimar espanya. Però si que us puc demanar que estimeu els vostres fills, els vostres nets. Ser independentista és això.
Ser independentista és voler un País de primera per les futures generacions de catalans i catalanes. No anem contra ningú. Només volem el millor per Catalunya.
Ser independentista és tocar de peus a terra. Catalunya no pot continuar pel camí de la irresponsabilitat de l'espanyolisme del PP i del PSOE. Ni en el temps del general Franco, que no podíem parlar en català ni dir ni piu, ens van acceptar. Ens voldran ara? No. El fracàs del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya ha demostrat que no hi ha cap federalista a Espanya. Cap ni un.
A Catalunya sí que n'hi han, però a espanya no. No cal perdre més el temps.
El més de seny i de sentit comú, és la independència.
El 9 de març, cap independentista es pot quedar a casa. Quedar-se a casa és afavorir els contraris de la independència.
No ens podem permetre aquest luxe.
