dijous, 30 de desembre del 2010

Any nou .

Com que sóc tradicional fins la medul-la, no podria deixar-vos de desitjar un bon any a totes i a tots els que passeu per aquí.
Això s´acaba. L´any 2010 ,demà passa a l´història. És un d´aquells moments per fer balanç. A mi em ve de gust pensar en el que ha sigut aquest any i en el que em pot aportar el proper .
Tot depèn d´un mateix. Per mi el 2010 ha sigut un any de canvis, d´iniciar activitats noves, de deixar enrera altres que no m´aportaven gaire bé res,de nou i d´entendre algunes coses i de seguir sense entendre unes altres.
La vida,és un continu canvi i em de buscar un equilibri per sentir-nos bé amb els altres i amb nosaltres mateixos. I en això estic .
No em vull proposar grans coses però sí un parell que crec que m´ajudaran a que tot comenci a anar millor. En primer lloc, prendre´m les coses amb més tranquil.litat, no agobiar-me sense necessitat. I no esperar res de ningú, perquè és quan arriben les decepcions…i els mals rotllos,. de moment, no se me n'acut res més deixemo com ara..
Com molt bé va dir Lluis Llach ara fa uns anys, “Que tinguem sort” Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que no ho facis per enrabiades del dia anterior, ni per divergències del passat, sinó que ho facis per que saps o creus que es el millor, no vull cap escrit on trobar els meus errors, tan sols demanaria que em diguis, on he fallat per no cometre mes cops el mateix error, no cal que cap ocell trenqui l’harmonia del seu cant, podem parlar-ho si tu vols.
Jo, no se que he fet malament,
diguem-ho o jo emprendre el meu camí..Que tinguis sort i que trobis el que t’ha mancat amic, potser no he estat el millor, potser no he sigut el mes bon company de tots els que has tingut, fins hi tot ,no dubto haver fallat en moments que em necessitaves, però jo no se actuar d’altra forma que de la que ho faig, sóc així, tossut, recargolat...
No en se més.
Si em dius et vull, intentaré arreglar els meus grans mals, polir els meus defectes. Però sobretot demanaré que el sol faci el dia molt més llarg i així robar temps al temps d’un rellotge aturat per tornar a viure el temps perdut en discussions. Que tinguem sort que trobem tot el que ens va mancar ahir.
Si vens amb mi, no demanis un camí planer, ja saps com sóc, com actuo i ningú t’obliga a venir, si tu vols ho podem intentar però jo no penso esser l’únic que hagi d’acotxar el cap. Si a això no estàs disposat nomes demano que tinguis un poc de sort i que la vida ens doni a cada un ,un camí diferent, ben llarg.
Se, que si prens aquesta decisió el temps portarà un mur silenciós, un mur inexorable que no tindrà portes ni una pedra dèbil, jo no puc fer-hi més, ara esta en les teves mans.
Air ho parlava amb mi mateix , les relacions, tant d’amor com d’amistat son cosa de dos, si un no vol, dos no es separen, ja sigui per que afluixarà la tivant corda, o per que ja no arribarà a fer del tot mosquejar l’altre.
L’amistat es intangible, tan sols la podem percebre en l’ambient alguns cops, costa de fer-la aflorar, i no costa gaire de pansir-la i deixar-la en l’oblit, en un racó, on tots els que hi transiten ja s’han acostumat a veure la flor marcida.
Que aconseguiu tot allò que desitgeu!!!
FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!!.

divendres, 24 de desembre del 2010

Bon Nadal


Aquest senzill i innocent comentari, és simplement per desitjar-vos salut i felicitat, i sobretot recomenar-vos un Nadal ple d'il-lusió i de regals, és a dir, uns regals en forma de retrobament amb els estimats i amb un bon àpat ple de bon menjar i bon beure, res més que això. Visca la tradició, mori la banalització!
Mengeu, beveu, regaleu i sigueu regalats, i prepareu-vos per encarar amb forces un any nou que segur que serà millor que aquest.
Molt Bon Nadal a tots i totes.


dijous, 23 de desembre del 2010

Ensenyem-los la llengua.- COMUNICAT.

Ho va dir Joan Sales: “Els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils”. Serem allò que vulguem ser. O allò que hàgim sabut triar. I si resulta que no podem triar, senyal que tenim un problema. Però la cultura és encara més important que la llibertat.
Els catalans hem d'entendre una cosa: som part de l'estat espanyol i hem d'acatar les seves lleis i sentències. O decidir no acatar-les i deixar de ser part de l'estat espanyol. Nosaltres triem.
Les sentències de l'Estatut i sobre la immersió lingüística són legítimes: agressions democràtiques i legítimes. L'estat espanyol actua per preservar la seva unitat, llengua i cultura a partir de mecanismes democràtics que els espanyols s'han atorgat a través de la seva (nostra) Constitució i de lleis que han aprovat. Potser va existir un pacte entre Catalunya i Espanya, no crec, però avui no hi ha cap pacte i qualsevol intent de reformar Espanya no porta enlloc, ahir, avui i sempre. Camí legítim però esgotat. Els fets ho demostren, dia sí dia també.
El govern català ha de mantenir la immersió lingüística. I lluitar per recaptar els nostres impostos i acabar amb l'espoli fiscal, gestionar els nostres aeroports, aconseguir seleccions pròpies, que el català sigui oficial a Europa... però aquesta via autonomista esgota i ens porta a la fallida financera, cultural i social. Cansa haver de lluitar per intentar avançar nacionalment (la majoria de vegades sense èxit).
Només hi ha una forma de satisfer les demandes dels catalans, incloent la d'aquells més moderats que només volen preservar la llengua o aconseguir un tracte fiscal just: l'estat propi.I cal fer pedagogia: la via autonomista no porta enlloc. I si algú s'hi conforma que després no es queixi de sentències tan negatives com legítimes, com aquesta sentència/agressió sobre la immersió lingüística.
COMUNICAT : Rebuig a la sentència en contra del model educatiu català! Benvolguts i benvolgudes:
Un cop més, i van..., l'estat espanyol ha tornat a colpejar la sobirania catalana. El "tribunal supremo" ha emès sentència contra la immersió lingüística del nostre sistema educatiu. El fet colonial es fa palès amb aquesta mena d'actes d'uns pocs, recolzats per "autoridades competentes" en contra de tot un poble.
Un cop més, doncs, hem de tornar a expressar el nostre més enèrgic rebuig contra aquests atemptats a la sobirania del poble català i a la nostra cultura, llengua i identitat.
El principi que fonamenta la xbs.cat és el de la sobirania del poble català i del dret que tenim per decidir el nostre present i el nostre futur. Aquest principi és el que va animar la creació de la xarxa i ha animat, sempre, qualsevol acció que hàgim fet. És per això que tornem a invocar aquest principi i us esperonem a lluitar contra aquest darrer cop, amb la vista fixada en l'horitzó d'alliberament que només la independència ens portarà.
Diverses organitzacions, tant polítiques com socials, així com moviments ciutadans espontanis, han convocat concentracions per a aquest vespre, a les 20:00 hores, davant dels respectius ajuntaments de les ciutats i pobles arreu de Catalunya. Us encoratgem a manifestar-vos i a demostrar que, malgrat la manca de representativitat d'alguns partits i la miopia social d'altres, encara som un poble i encara som aquí. El 10 de juliol d'enguany ho vam demostrar i, com diuen alguns, encara ho hem de fer més palès, més alt i més fort que mai.
Estem segurs que més endavant hi haurà altres iniciatives i convocatòries organitzades sense les presses d'aquests dies festius i que estaran encaminades a mostrar un rebuig massiu. Des d'ara mateix us animem a sumar-vos-hi i a col·laborar-hi.
Recordeu, avui a les 20:00h davant de l'ajuntament de les ciutats i viles d'arreu de Catalunya.
Visca Catalunya Lliure!
* Senyors del tribunal suprem bones festes i mengin, mengin molt a veure si rebenten ben fort i ens deixen tranquils d'una puta vegada per totes.
Atentament Tafaner..

dimecres, 22 de desembre del 2010

El Tribunal Suprem felicita les Festes de Nadal !

Fa unes hores, s'han publicat tres sentencies del Tribunal Suprem, on obliga a la Generalitat a garantir el castellà com a llengua vehicular a Catalunya en l'ensenyament. En definitiva, es carrega la política d'inmersió del any 83.
"El Suprem adverteix que la Generalitat haurà de prendre les mesures que consideri oportunes per adaptar el sistema educatiu català a la nova situació creada arran de la sentència del TC. Això afecta el dret dels nens a rebre les classes en castellà si així ho demanen els seus pares.
D'aquesta manera els pares que havien presentat els recursos poden sol•licitar l'execució de la sentència. És a dir, adreçar-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que serà l'encarregat d'ordenar a la Generalitat els canvis que sol-licita el Suprem. Per tant, és el TSJC l'encarregat de fixar com es modifica el model lingüístic als centres educatius de Catalunya.
El Suprem ha acabat donant la raó a uns pares de centres concertats de Catalunya -a Tarragona, Sabadell i Barcelona- que van demanar a Ensenyament que considerés el castellà llengua vehicular per a l'educació. Ensenyament s'hi va negar i el cas ha acabat a l'alt tribunal." Aquesta sentència recorda el que va succeïr a finals del 2009 amb l'euskera al País Basc, que va deixar de ser llengua vehicular a les aules d'Euskadi després que l'executiu de Patxi López (PSE) modifiquès una sèrie de decrets educatius aprovats pel Govern anterior durant la darrera legislatura.



El Suprem torna 30 anys enrera i dicta adaptar el sistema d'ensenyament a la sentència del Constitucional obligant a fer del castellà també llengua vehicular. Es carrega la bona feina feta en política d'integració lingüística que tenia un ampli suport a Catalunya.
I els partits catalans qué?, Que pensen fer?. Continuar barallant-se per qui la té més llarga. O per un cop faran pinya i com un sol home defensaran la nostra dignitat?.
Ara, es quan toca a tots ells fer una passa endavant i dir-lis als espanyols. PROU!.